Ha mort el senyor Giralt

• rosadefoc
• enllaç permanent
• Fets i gent
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 23:54h

Vaig estar un temps com a becària al departament de documentació i arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans. De tant en tant em tocava anar a fer feina a l'arxiu, en la tercera planta cap avall del soterrani, compartit amb la Biblioteca de Catalunya, que sembla un búnquer, amb l'atmosfera controlada per a una bona conservació dels documents. Allà m'hi vaig passar moltes hores remenant documentació. I en un racó de la planta, hi havia el despatx del senyor Giralt, que s'hi passava moltíssimes hores, envoltat de tots els seus llibres.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

SEAT i la idea d'Espanya

• DaNaCa
• enllaç permanent
• Política
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 23:35h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

CASHBACK

• tore
• enllaç permanent
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 23:34h

Des de les illes britàniques ens arriba aquest pel•lícula que primer va ser un curtmetratge d’èxit per convertir-se en una bonica fàbula sobre el pas del temps i l’admiració de la bellesa del cos femení per part d’un estudiant d’art. Excel•lent pel•lícula que utilitza l’escenari d’una gran superfície comercial per, amb grapat de mentides, apropar-nos a les nostres veritables realitats.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Quin tall de bacallà

• moisesmarti
• enllaç permanent
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 23:30h

Els espanyols (PSOE-PP) no sé si són més intel·ligents, però en saben més, quan es barallen ho fan per coses importants, com el control d’un estat, uns ministeris, grans grups de comunicació, grans concessions d’obra pública, financers i energètics, milions, milions, milions, milions i més milions d’euros.

Ara venim nosaltres, els catalans (CiU-ERC) quan ens barallem, ho fem per un bocí de Diputació, quatre Consells Comarcals i un grapat d’Ajuntaments, total, engrunes, pa sucat amb oli, vol gallinaci i regat en curt.

Però, les vanitats, els narcisismes i les misèries humanes són això, ser el rei del galliner mentre els amos et tiren engrunes de pa i granets de blat de moro, si bwana.

Amb tot, els amos, els més poques vergonyes i els que a la vegada en gaudeixen més són els col·laboracionistes del PSC, atès que aquests es beneficien de les dues lligues, juguen la champions i la regional, i sempre guanyen sobretot al veure els indígenes barallats entre ells.

Encara estem en la Catalunya ancorada a l’any 1936, on els clans, les famílies, els grupets i les capelletes es barallen pel control dels poders locals i comarcals, fins ara poders en mans de cacics locals i saltimbanquis vinguts a més.

Ens cal sentit d’estat, amplitud de projectes, responsabilitat, professionalitat, honestedat, i coherència.

Al PSC, no els puc demanar res perquè són els col·laboracionistes que gaudeixen de bones prebendes personals al fer un bon servei al colonitzador, a CiU ja s’ho faran no és casa meva, per molt gran que sigui la casa gran del poltronisme.

Però als meus companys d’ERC, els vull demanar que si ens barallem entre nosaltres, o amb els altres companys de la colònia ja siguin les tribus de col·laboracionistes, o poltronistes, ho fem per coses realment importants, no ens enfrontem per unes engrunes o per uns granets de blat de moro, hem de demostrar més categoria, si entrem a la lluita fem-ho per un bon tall de bacallà com el de la foto, prego Bellucci per favore, prego.

Em perdonareu les senyores, un altre dia us ho dedicaré a vosaltres,i una cosa al congrés voteu-me.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

L'hora que ens furtà Franco

• marco
• enllaç permanent
• Societat
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 23:12h

Hi ha herències que sembla que duren per sempre.

La dictadura de Franco va deixar també un llegat en el sistema horari que continuem utilitzant en l'actualitat. El tenim tan assumit que ja no ens en adonem.

Però si t'hi poses a pensar mirant un mapa d'Europa no ho entens. Perquè Espanya i la Gran Bretaña, si es troben sobre un mateix meridià no tenen la mateixa hora? I perquè Portugal té el mateix horari que Canàries? De vegades la política de repressió és molt més important que el sentit comú...

Els nacionalistes gallecs fan bé de reclamar l'hora de Portugal?

Segueix...

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

El ball del Chiki-Chiki versió Gran Wyoming

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 23:08h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

S'ha de fer fora al president del consell d'administració de SEAT: "Nosotros somos españoles" i "No se puede llevar la fábrica a Madrid"

• marcbel
• enllaç permanent
• Divers
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 22:56h

Ho esmenten El Periódico, via La Tafanera:

El president de Seat diu que no hi ha cap cotxe amb nom de ciutat catalana perquè "nosaltres som espanyols"

L'E-Notícies:

Seat considera que no "somos españoles"

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

JUICIOAAZNAR.NET

• smartinez
• enllaç permanent
• Defensa
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 22:51h

M'arriba informació de l'equip 
que està treballant per a dur 
a l'expresident espanyol als tribunals. 
Endevant, i agraïment ciutadà!!






Estimad@s compa?er@s,

os recordamos que el proximo sábado 19 de abril se celebrara una
nueva Asamblea de la Plataforma "Juicio a Aznar". Os animamos a
asistir para seguir avanzando en los trabajos de la Plataforma y para
empezar a preparar las movilizaciones que, como anunciamos en su dia,
empezarian a partir de mayo.

Necesitamos de vuestra presencia en la Asamblea. 

Lugar: Paseo 15 de Mayo, 19  Marqués de Vadillo - Madrid
Fecha: sabado 19 de abril 
Hora: 11:00h

JUICIOAAZNAR.NET

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

“L'EDAT DE LA IGNORÀNCIA” de Denys Arcand

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 22:42h

Després de l'extraordinària, lúcida i profunda “Les invasions bàrbares”, guanyadora de l'Óscar a la Millor Pel·lícula estrangera, en Denys Arcand acaba la trilogia que va començar fa vint anys amb “El declivi de l'Imperi americà” amb aquesta irònica rondalla sobre l'excessiva burocratització de la societat i les ànsies per escapar de la mediocritat quotidiana. De la segona pel·lícula de la trilogia només conserva al personatge d’en Pierre (Pierre Curzi), encara que aquest ja només apareix aquí com secundari en un parell d'escenes com llaç entre totes tres pel·lícules. Aquí el protagonista absolut és en Marc Labrèche, un actor molt popular a la televisió quebequesa de parla francesa, qui fa d’en Jean-Marc Leblanc, un gris funcionari públic del Québec que ara atén la seva feina en unes surrealistes instal·lacions provisionals que el Govern quebequès ha instal·lat a un gran estadi d'hòquei, i per a evadir-se de la seva avorridíssima vida s'imagina tot transformat en un escriptor d'èxit o en un cantant maquíssim amb la cara d’en Rufus Wainwright (que apareix en un parell d'aquestes escenes), lligant-se o fent l'amor amb una estrella del cinema americà (Diane Kruger, “Copyng Beethoven”). També en els seus somnis surten altres dones, entre elles la seva cap dels funcionaris, sempre humiliada, és clar. Humor entre surrealista, lúcid i amarg, en el qual l’Arcand ens continua contant el seu discurs pessimista sobre la decadència de la societat, encara que aquesta vegada no li ha quedat, crec, tant de bé com en “Les invasions bàrbares”, ja que és més irregular aquí i alguna escena onírica, com la del torneig medieval, és massa llarga. Però la seva mestria en les situacions amb lúcida crítica social el deixa millor, i acabes veient un interessant al·legat contra la mediocritat quotidiana i els intents d'un home corrent per escapar d'ella.

L'EDAT DE LA IGNORÀNCIA: * * * *

http://www.imdb.com/title/tt0819953/

http://es.youtube.com/watch?v=Wyam-XTnbnU

http://es.youtube.com/watch?v=JwXg_vxpaXU&feature=related

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Emili Giralt (1927-2008)

• jordicc
• enllaç permanent
• Cultura
• dimecres, 16 d'abril de 2008 | 22:39h

Avui hem de lamentar la mort de l'historiador Emili Giralt i Raventós, estudiós dels moviments agraris i demogràfics catalans dels tres darrers segles i president de l'Institut d'Estudis Catalans. El que em lliga indirectament amb la seva biografia és que era degà de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona quan jo hi vaig cursar la carrera d'Història Contemporània.

Descansi en pau.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article