Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

diumenge, 7 de setembre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  


Relat curt: Camp de mines

Cauen bombes per tot arreu, el bombardeig és constant, som immersos en una densíssima pluja de bombes, l'aire és tot ple de pols, és irrespirable, gairebé no es veu res uns metres més enllà, només els reflexos de les explosions, i encara més pols. A terra hi ha un grapat de morts estesos, alguns del nostre bàndol, d'altres del contrari. No només cauen bombes del cel, veig, a uns metres d'aquí, com algú en fer una passa endavant li esclata el peu, i vola empés per la deflagració fins a caure a trossos, mort a terra.

AI QUAN DECLAMEN PER CARREGAR-SE DE RAÓ...


Això és senyal que no en tenen. Només miren d'espolsar-se les puces

Els inicis: James "Kokomo" Arnold



Havia estat granger, peó, metal·lùrgic i contrabandista d’alcohol sense massa sort, però al 1934 va arribar la seva oportunitat, va enregistrar “Milk cow blues” i tot va canviar. El que era una vella afició per tocar la guitarra slide i cantar es va transformar en el seu ofici. Aquí en podeu escoltar l’enregistrament original responsable.




segueix....

100.000 motius

Girona - Sant Sadurní d'Anoia - Riudebitlles. Del vent de tramuntana a la tensa calma metereològica del Penedès. Al nostre país no sap ploure (això, ho explica i ho canta bé en Pau), però també és ben bonic veure el verd dels camps tan a prop del gris d'aquest cel.

Enllestim una altra setmana amb més ganes que mai. Les actuacions a El Cercle (Girona) cada vegada són més especials. El dimecres passat es va crear un clima proper(íssim); la sala tornava a estar plena de gent nova, persones conegudes i  d'altres que no tant. Riure, explicar-nos coses, aplaudir-vos. És magnífic poder comptar amb vosaltres; ens hi veiem, altre cop, el dimecres 28 de maig :)

Després de passar per casa d'en Víctor Nin, torno a les arrels per comentar-vos dues cites importants per aquest cap de setmana, les dues gratuïtes. Demà dissabte, a les 20.00 hores, actuarem al Parc de l'Estació del Nord, a Barcelona, en el marc de la jornada solidària Amb Palestina al cor, organitzada, entre d'altres, per la Xarxa d'Enllaç amb Palestina. Ho farem amb Els Altres Bandais i esperem que gaudim, entre tots, d'aquest dia de reivindicació. Volem justícia i dignitat per un dels pobles més maltractats del Pròxim Orient.

Diumenge, també a Barcelona, a la Vila de Gràcia, presentarem el recopilatori Venim del nord, venim del sud, editat conjuntament amb en Pau Alabajos per a la revista Enderrock número 151, coincidint amb aquest mes de maig. Això serà a les 19.00 hores de la tarda, a l'Ateneu La Torna (c./ Sant Pere Màrtir). Si no sabeu què fer i us ve de gust passar-vos-hi, allà ens hi trobareu, amb en Pau, interpretant temes dels nostres últims discos.

Demà al matí tornem a tenir una trobada amb en Magí Batalla. Ja estem començant a preparar el tercer treball discogràfic, i aquests dies estem realitzant les primeres gravacions bàsiques (veu i guitarra) per tal que pugui iniciar-se en les tasques de producció i direcció musical.

També us volem dir que ja s'ha enviat a la fàbrica la tercera edició d'El camí cap a nosaltres, que sortirà al mercat a mitjans de juny sota el segell d'RGB Suports, discogràfica d'RGB Management. D'altra banda, d'aquí poques setmanes ja tindrem disponibles les noves samarretes, que podreu trobar al nostre lloc web, a les actuacions, i també a Catalan Roots Culture, cooperativa cultural que les ha fabricat.


En poc més d'un any, aquest blog ha superat les 100.000 visites. No m'ho hagués imaginat mai; tants motius, tantes abraçades, tantes coses per compartir. Cent mil gràcies, de tot cor :)

ERC i el transvasament

La imatge és una enganxina q hem elaborat amb uns companys, de cara a la manifestació d'aquest diumenge per una nova cultura de l'aigua. i és que hi ha certs canvis sobtats de discurs i de prioritats polítiques que són sospitosos.

Lo Manolo Tomàs, de la plataforma en defensa de l'ebre va més enllà, i acusa les executives dels partits al govern de pactar amb Agbar-la Caixa les canonades a canvi de la condonació dels deutes electorals!

Tot plegat és molt greu, i ens il·lusiona a treballar encara més per jubilar l'actual direcció republicana

Per evitar aquest transvasament de diners públics a empreses privades: mos veiem diumenge a amposta!

per a saber-ne més:
http://youtube.com/watch?v=ifh727OAOGw

Més primavera...

Entre flor i flor...
- L'harmonia i convivència entre les famílies de la guarderia delmeu nét, tot celebrant la festa de la Primavera.
- També la trobada, entranyable d'onze amics i amigues de jovenut de la meva dona i que feia més de trenta anys que no es retrobaven junts. Més de tres hores explicant i compartint la "vida"...familiar, professional, de cooperació amb el tercer món, de participació en obres de justícia, en la política...Tot i l'edat...-mitjana de 60 anys...es notava la joventut intrior i la "primavera" de noves il·lusions, de noves trobades enriquidores entre tots...
- Entremig, dolors i desgràcies que succeeixen per tot el món, terratrèmols, aiguats, enfermetats, morts...

..."no heu rebut..sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:<>...ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell" (Rom.8)

El Tripartit continua passant factura a ERC.

Amb totes les reserves que s'han de tenir, el darrer baròmetre del CEO no fa més que confirmar les tendències dels darrers mesos. Si algú està traient rèdits del Govern Tripartit, aquest és el PSOE. I si algú n'està pagant un preu molt alt, aquest és ERC.

Això ja fa masses mesos que dura, i ERC a les portes d'un Congrés tindria que.....

PEL LLEVANT D'ARGENTONA, RIUDEMEIA I CÉLLECS. DIUMENGE 4 DE MAIG DE 2.008

En Giovanni apareix a la plaça amb els estris de filmació. En el darrer diumenge abans de travessar la bassa vol ajustar els suports del casc per obtenir uns bons enquadraments en les preses de pujada i baixada. Fa bé, perquè jo, encara és hora que em miri res del meu equip de vídeo, suports, casc, bateries, cintes, etc. Com sempre, el darrer dia, em tocarà córrer com un esperitat. Per tot, no es pot pas estar.
Proposo, que fa dies que no hi vaig, d'anar cap a Céllecs i els verals prehistòrics. Com que no hi ha objeccions, cap allà anem. Però no ho fem pas directament. Abans travessem el veïnat de Sant Jaume i anem fent la viu-viu fins el Rovell de l'Ou. En entrar a Riudemeia, ja hem gastat més d'una hora.

Campredonencs (12): Joan Rodríguez i Príncep

Joan Rodríguez i Príncep va ser l'alcalde de Campredó de la postguerra, que va gaudir d'un mandat amb més llarga durada. Era igualment el cap local de Falange. Va arribar a l'alcaldia el 2 d'octubre de 1944, tenint com a auxiliars Miquel Valldepèrez, Josep Favà, Ramon Espuny i Carles Royo. Va ser el responsable de la pedania fins al 10 de juliol de 1954. Els primers anys de la postguerra es poden considrrar com de pur voluntarisme, quant a la possibilitat de millora en infrastructures. Les instal·lacions de la pedania estaven al número 6 del carrer de Gandia, les quals no varen estar exemptes de problemàtica quant a la seua propietat, donat que Falange se'n considerava propietària i demanava un contracte d'arrendament.
El paper i determinades actuacions de Joan Rodríguez (conegut popularment com a "Xato de Fullarrachs") com a alcalde pedani ha estat força discutit fins als nostres dies. En un paràgraf de la novel·la "Vent de Dalt", hi ha unes paraules força concloents: "L'altre contertuli destacat era l'alcalde Fullarachs, que des de la fi del conflicte i emparat pel nou ordre, feia engarjolar gent a voler". Aquest relat va ser escrit per Xavier Guillamon i Sanahuja, un autor de Palamós, el iaio del qual havia sofert la repressió franquista a Campredó.
Sense entrar en altres valoracions particulars, som coneixedors del dur enforntament que Rodríguez tingué amb el president de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders de Campredó, Miquel Valldepèrez, i amb el mestre Joaquim Arasa, entre els anys 1947 i 1949, amb un dur encreuament de cartes remeses tant al Consistori tortosí com al Governador civil de la província, sobre la utilització d'una cel·la per als delinqüents i el paper del polèmic guarda rural Sebaastián Fernández Teruel, que no era altra cosa que la viva mostra de la controvèrsia personal i política que existia entre ells. El següent paràgraf d'una carta redactada per l'alcalde Rodríguez n'és testimoni: "El jefe de la Hermandad Sindical obedece las órdenes del SR. Maestro, quién desde hace años dirige sus falsos ataques a los pertenecientes al partido guvernamental. En cuanto se refiere a la llave del calabozo que existe en la pedaní,a no tengo inconveniente alguno a entregarla a persona que ofrezca la suficiente garantía, pero como el policía que tiene la Hermandad, solo tienen, y así lo han voceado por el pueblo, para hacer la oposición al que subscribe, como sabe VE, por indeseable y no dejar a sus hijos sin pan, pase a prestar servicio a otra partida, en esta localidad está considerado como un atracador más que como un guarda".
El seu pare era Daniel Rodríguez Balagué. Havia estat alcalde de Campredó durant uns anys de la dictadura de Primo de Ribera, i assassinat quan va esclatar la revolució a l'agost de 1936.
http  

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Xesca Ensenyat

L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Xesca Ensenyat

LA BEATA, DEMÀ A SANTA MARGALIDA

Jordi Carbonell Segura

TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Jordi Carbonell Segura

JO SI QUE ESTIC PERPLEX...

Joan Puig

Joan Puig i Cordon (JP)

Joan Puig

(425) 6-S a Blanes, Adéu a Espanya: III diada per l?autodeterminació del pobles (3)

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA