

Això és senyal que no en tenen. Només miren d'espolsar-se les puces

Havia estat granger, peó, metal·lùrgic i contrabandista d’alcohol sense massa sort, però al 1934 va arribar la seva oportunitat, va enregistrar “Milk cow blues” i tot va canviar. El que era una vella afició per tocar la guitarra slide i cantar es va transformar en el seu ofici. Aquí en podeu escoltar l’enregistrament original responsable.
segueix....


La imatge és una enganxina q hem elaborat amb uns companys, de cara a la manifestació d'aquest diumenge per una nova cultura de l'aigua. i és que hi ha certs canvis sobtats de discurs i de prioritats polítiques que són sospitosos.
Lo Manolo Tomàs, de la plataforma en defensa de l'ebre va més enllà, i acusa les executives dels partits al govern de pactar amb Agbar-la Caixa les canonades a canvi de la condonació dels deutes electorals!
Tot plegat és molt greu, i ens il·lusiona a treballar encara més per jubilar l'actual direcció republicana
Per evitar aquest transvasament de diners públics a empreses privades: mos veiem diumenge a amposta!
per a saber-ne més:
http://youtube.com/watch?v=ifh727OAOGw

Entre flor i flor...
- L'harmonia i convivència entre les famÃlies de la guarderia delmeu nét, tot celebrant la festa de la Primavera.
- També la trobada, entranyable d'onze amics i amigues de jovenut de la meva dona i que feia més de trenta anys que no es retrobaven junts. Més de tres hores explicant i compartint la "vida"...familiar, professional, de cooperació amb el tercer món, de participació en obres de justÃcia, en la polÃtica...Tot i l'edat...-mitjana de 60 anys...es notava la joventut intrior i la "primavera" de noves il·lusions, de noves trobades enriquidores entre tots...
- Entremig, dolors i desgrà cies que succeeixen per tot el món, terratrèmols, aiguats, enfermetats, morts...
..."no heu rebut..sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:<
Amb totes les reserves que s'han de tenir, el darrer baròmetre del CEO no fa més que confirmar les tendències dels darrers mesos. Si algú està traient rèdits del Govern Tripartit, aquest és el PSOE. I si algú n'està pagant un preu molt alt, aquest és ERC.
Això ja fa masses mesos que dura, i ERC a les portes d'un Congrés tindria que.....

Joan Rodríguez i Príncep va ser l'alcalde de Campredó de la postguerra, que va gaudir d'un mandat amb més llarga durada. Era igualment el cap local de Falange. Va arribar a l'alcaldia el 2 d'octubre de 1944, tenint com a auxiliars Miquel Valldepèrez, Josep Favà, Ramon Espuny i Carles Royo. Va ser el responsable de la pedania fins al 10 de juliol de 1954. Els primers anys de la postguerra es poden considrrar com de pur voluntarisme, quant a la possibilitat de millora en infrastructures. Les instal·lacions de la pedania estaven al número 6 del carrer de Gandia, les quals no varen estar exemptes de problemàtica quant a la seua propietat, donat que Falange se'n considerava propietària i demanava un contracte d'arrendament.
El paper i determinades actuacions de Joan Rodríguez (conegut popularment com a "Xato de Fullarrachs") com a alcalde pedani ha estat força discutit fins als nostres dies. En un paràgraf de la novel·la "Vent de Dalt", hi ha unes paraules força concloents: "L'altre contertuli destacat era l'alcalde Fullarachs, que des de la fi del conflicte i emparat pel nou ordre, feia engarjolar gent a voler". Aquest relat va ser escrit per Xavier Guillamon i Sanahuja, un autor de Palamós, el iaio del qual havia sofert la repressió franquista a Campredó.
Sense entrar en altres valoracions particulars, som coneixedors del dur enforntament que Rodríguez tingué amb el president de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders de Campredó, Miquel Valldepèrez, i amb el mestre Joaquim Arasa, entre els anys 1947 i 1949, amb un dur encreuament de cartes remeses tant al Consistori tortosí com al Governador civil de la província, sobre la utilització d'una cel·la per als delinqüents i el paper del polèmic guarda rural Sebaastián Fernández Teruel, que no era altra cosa que la viva mostra de la controvèrsia personal i política que existia entre ells. El següent paràgraf d'una carta redactada per l'alcalde Rodríguez n'és testimoni: "El jefe de la Hermandad Sindical obedece las órdenes del SR. Maestro, quién desde hace años dirige sus falsos ataques a los pertenecientes al partido guvernamental. En cuanto se refiere a la llave del calabozo que existe en la pedaní,a no tengo inconveniente alguno a entregarla a persona que ofrezca la suficiente garantía, pero como el policía que tiene la Hermandad, solo tienen, y así lo han voceado por el pueblo, para hacer la oposición al que subscribe, como sabe VE, por indeseable y no dejar a sus hijos sin pan, pase a prestar servicio a otra partida, en esta localidad está considerado como un atracador más que como un guarda".
El seu pare era Daniel Rodríguez Balagué. Havia estat alcalde de Campredó durant uns anys de la dictadura de Primo de Ribera, i assassinat quan va esclatar la revolució a l'agost de 1936.

(425) 6-S a Blanes, Adéu a Espanya: III diada per l?autodeterminació del pobles (3)