Cercador per data
Gran discurs, curt i contundent de Joan Carretero al congrés d'ERC
http://salvallibertat.blogspot.com/2008/06/discurs-dun-lder.html
LA RIALLADA D'EUROPA
EN EN LA LLENGUA DE CERVANTES, EXPRESSIÓ QUE VOL RECALCAR EL QUE DIEM, ES SENT DIR: "A RIO REVUELTO, GANANCIA DE PESCADORES". VOSTÈS JA HO ENTENEN AIXÒ, TOTS HO ENTENEM. NO CAL PAS HABER ANAT A LA UNIVERSITAT -TOT I QUE ÉS MILLOR ANAR-HI-...
- Comentaris: 2
Hem arribat a Castellar
13 km . A Castellar. Pujada tranquila :-)
Baixada en autobús més complicada !! La propera vegada baixem trotant !
Hi ha una hora per a cada cosa i un moment per a cada estat
"Hi ha un hora en la qual els homes necessiten vents,
hi ha un hora per a les aigües del cel
per a les gotes de pluja, filles dels núvols"...
Píndar - Olímpica
Sí , hi ha una hora per a cada cosa i un moment per a cada estat i curolla.
Ha arribat l'hora de la tornada. Els vents favorables han dut la nau a port i he tornat, lleial, a Mallorca, a la meva mar petita, de butxaca, la que es veu de la riba estant.
He sentit la necessitat de reconéixer els racons, de constatar les garses amigues, els corbs marins i les gavines.
He pogut ensumar la camamilla borda i les savines, les algues roges, vives, i els esglaons, somorts, les algues com serrells de cabellera, blanques, cremades pel sol.
He mirat cap a la serra i als talls de marés de l'antiga cantera, mansió del vent i les falgueres. M'he omplert del mar blau i verd, i negre, dels blancals d'escuma, del cel tallat en triangles "per les tisores dels avions". La sentor de mar pertot... inoblidable.
Sí, he tornat a allò petit que em trobo cada dia, passejant vora la mar, talment intacte i viu, com sempre, m'esperava...
- Comentaris: 22
Jordi Savall, artista per la pau
Una frase cèlebre de Pau Casals, pronunciada durant la Segona Guerra Mundial, és la de: “-la meva arma és el violoncel”. En el cas de Savall es podria dir el mateix, però és que, a més, la viola també ha esdevingut la seva lluita. Savall ha lluitat amb la viola, i per la viola. I els fronts han estat diversos: producció de festivals, orquestres, pedagogia... Avui dia, la viola a Catalunya és inexplicable sense esmerçar un bon temps en parlar de Jordi Savall.
És per això que m’ha vingut tant de gust comentar aquesta notícia: la UNESCO ha premiat una persona que ha estimat i estima el seu instrument musical, i que ha transmès aquest amor incansablement allà on ha anat. I és que no és habitual, en aquesta nostra trista, bruta, dissortada pàtria, que es reconegui la tasca d’aquells que tenen com a bandera la defensa d’un instrument musical. Pel que fa al flabiol, per exemple, s’han malgastat més energies mirant de deixar clar que el flabiol de cobla és un instrument totalment diferent del flabiol tradicional (en una espècie de blaverisme organològic) que no pas mirant de difondre l’instrument més enllà de les nostres fronteres. I, en els pocs casos en que això ha estat possible, hem mirat d’apedregar el missatger perquè acompanyava el flabiol amb un bombo, a l’estil d’Arbúcies, i no amb un tamborí de pam, a l’estil mallorquí o català antic. O el cas de la gralla, per exemple. Algú s’ha preguntat mai qui va introduir la gralla, els anys vuitanta, a Barcelona? Creieu que hi ha gaires grallers (del món dels gegants o dels castells) que sàpiguen qui van ser els pioners del fet que avui tota colla gegantera o castellera de Barcelona tingui el seu propi grup de músics? Se’ls ha fet algun homenatge? No, evidentment.
I és que hi ha instruments musicals donats per descomptat, i instruments incòmodes. I la lluita pel reconeixement públic d’un instrument musical no és gens fàcil. Quan va començar el moviment de la música antiga, a Europa i els Estats Units, aquest va ser rebut com una raresa, com un caprici d’historiador avorrit. I els músics van haver de lluitar molt, molt més que els de la música donada per descomptat, per a guanyar-se el prestigi del públic i la crítica. I quan aquesta victòria estava ja guanyada a Europa, Jordi Savall es va atrevir a entrar en el desert ibèric, i a començar la lluita de zero, fent sonar l’estremedora viola. Més o menys com el grup de treball que va recuperar el sac de gemecs català, a partir de restes de sacs trobats en golfes de masies i alguna fotografia escadussera, i van començar a tocar-lo per a donar-lo a conèixer, defensant el seu dret a existir, i el seu paper en la música tradicional. O com la gent de l’Ebre que promovia la seva dolçaina, contra la pressió d’estar al bell mig de la pinça que suposaven la gralla i les dolçaines valencianes. O l’Emma Maleras, que amb el seu mètode de castanyoles va introduir aquest instrument en els conservatoris, contra aquells que sols veien en ella una “ballarina” amb pretensions...
Davant d’això, la meva més efusiva enhorabona a Jordi Savall, amb l’esperança que aquests premis serveixin també per a mostrar el valor que té, per a la cultura, l’art i la música, la lluita per l’existència i el reconeixement dels instruments musicals heterodoxos.
Imatge: fotografia de Jordi Savall, de la seva web personal.
91 grà cies
91
gràcies, hem van votar 91 persones, i d’altra banda hem van botar quatre mil i escaig, i la
veritat és que no hem surten els números perquè entre amics, coneguts,
patitzants (com deia Nuñez) ,i algun que vaig pastelejar, me’n sortien uns 40 o
50.
I
això tenint en compte que la organització va ometre el meu currículum quan els
hi havia fet arribar amb temps suficient d’antelació, quina colla.
I
lo més important, jo no tinc aparell, bé en tinc un, però el faig servir per a
altres coses, quan em deixen...........
Sobre
el congrés, ara no vull fer anàlisis, per mi el guanyador ha estat en Carretero,
i l’amic Lopez Bofill, ja escriuré més endavant.
91
gràcies.
Visca
Catalunya lliure i visca
- Comentaris: 5
SI SABESSIS FER BRODARIES DE PUNT DE CREUETA!
LA FINESTRA DAMUNT EL CAMP QUE VOLA
No intentes descriure res. La claror no troba els mots precisos on arrelar els fumerols adormits entre les verdors diverses, la densitat de les muntanyes blavisses de grisalla, el groc somort dels bladars i aquesta transparència de l'hora darrera que encercla el jardí obert on vius. Uns xipresos en serra s'han posat a tremolar en el seu vol immòbil, com els ametlons plens de llet endurida que mossegaves en una de les teves passejades i que et duien sabors geòrgics d'infantesa.
T'agradaria saber passejar-te per damunt del nom de cada bocí del paisatge fins que aquell sobrevol et donàs la cartografia interior que t'habita per dedins i que et costa tant poder dir.
Tens a devora dos llibres: À toute allure (Denoël), una biografia de Françoise Sagan per la periodista i escriptora Marie-Dominique Lelièvre, que l'amiga Bel Moll et va dur de París i Pèls i senyals (Empúries) de Sebastià Perelló, que acaba de sortir nou de trinca del forn. I que serà la lectura de l'estiu (i de molts estius) per als amadors de la literatura bona
La Sagan és una de les meves escriptores de tota la vida. El seu Bonjour tristesse, llegit d'amagat de la biblioteca de mumare en la primera edició de Julliard, va ser el començament d'una addicció. Cada any i mig esperava la nova novel·la de la Sagan com una festa. Tenia unes amigues parisines que la m'enviaven de fresc. I com a bon fan em comprava totes les revistes franceses on sortia. Vaig seguir les seves passes a Formentor i quan l'hauria pogut conèixer no va ser possible perquè ja estava massa malalta. Emperò la lectura els seus llibres, la seva petita música, ha engronsat moltes hores d'aquesta felicitat tan indescriptible que dóna la literatura de veres. Després d'aquesta excursió tan personal no em queda més remei que dir que la biografia de la Lelièvre és molt amable, sobretot quan intenta comprendre les ferides de l'escriptora. Es torna crua i lúcida quan ens retrata amb gran luxe de detalls les solituds i les addiccions saganesques, no hi ha complaença amb el personatge. a moments agafa perfums d'escàndol i voreja "la lletra rosa". Emperò té una finor especial entravessada de noblesa quan analitza els textos de Sagan. I ens dóna el resultat de tres anys de recerques amb els amics i coneguts d'aquest "petit monstre", com la batejà François Mauriac en un article a favor d'ella quan va sortir Bonjour tristesse. L'amiga més sencera i sincera, Florence Malraux, a qui la Lelièvre dedica el llibre, que ens dóna un punt de vist ple d'estimació i de tendresa per una Sagan que va conèixer en plena joventut i a la qual estimà sempre. Té tant de decòrum i distinció que no deixa ni fotocopiar una carta de la novel·lista. Altres testimonis són Denis Wersthoff, el seu fill, que va créixer entre la seva padrina i les nanis, la seva amiga d'infantesa Véronique Campion, el seu amic de l'ànima Bernard Franck, el magnífic escriptor que va ser un company inseparable per ella, i un conjunt de persones tan diverses com la seva majordona, les seves secretàries, els seus metges i fins i tot la seva banquera.
Impressions del Congrés d’Esquerra: el discurs d'un lider
El amic blocaria Salvador Garcia-Ruiz ha penjat un post amb la transcripció del discurs de Joan Carretero.
Si voleu escotar un discurs d'un lider, ara ho podeu fer:
aquí teniu l'adreça:
http://salvallibertat.blogspot.com/
- Comentaris: 2
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
