
Com cada 17 de maig
L'any passat ja vaig escriure us post, per recordar aquest dia dedicat internacionalment a Internet. Com que tot ja està dit i més dit, doncs farem mutis i us tornaré a ensenyar el meu mòdem USB.
El tenim aquí al costat retratat. Una meravella que permet molta independència a l'hora de bellugar-se pel món. Si tenim un portàtil i estem esclavitzats al mòdem ADSL, al router de línia, o a qualsevol altra mandanga endollada al telèfon, malament. Jo no soc molt de sortir però, si algun cop viatjo fora, m'agrada endur-me el portàtil i connectar-me per postejar, llegir el correu o navegar sense limitacions, allà on vulgui.
Crec que Vodafone va ser la primera companyia a comercialitzar a Catalunya els mòdems USB. Abans hi havia les targes de comunicació de la telefònica monopolista que vaig haver de suportar durant algun temps. Es tallava la comunicació a mitja descàrrega i eren lentes i molt cares de mantenir.
El servei d'atenció de Telefònica és dolentíssim i totalment ineficaç en tots els aspectes. Un zero en servei i utilitats pels clients. Sort que ara el senyor de Cartagena ho arreglarà tot en quatre dies i a més els muntarà una tarifa Zaplana europea.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
CRONOLOGIA BÀSICA D'INTERNET:
| 1968-70 | L’agència nord-americana ARPA, que depén del Ministeri de Defensa, crea ARPANET |
| 1971 | 23 nodes. Participen les universitats d’Utah, Stanford, UCLA, Harvard y CMU |
| 1974 | Cerf y Kahn publiquen les especificacions definitives del protocol TCP/IP |
| 1981 | Es creen les xarxes BITNET (Because Its Time NETwork) i CSNET (Computer Science NETwork) per donar servei a la comunitat científica no directament relacionada amb ARPANET. França inaugura la xarxa de videotext Minitel. |
| 1982 | ARPANET adopta TCP/IP com estàndard. |
| 1983 | Es crea l’EARN (European Academic and Research Network) per donar servei a les universitats i centres d’investigació europeus. |
| 1984 | S’instauren els serveis de denominació simbòlica DNS (Domain Name Server). |
| 1986 | Es crea la xarxa d’alta velocitat NFSNet de la National Science Foundation que comunica a cinc grans ordinadors. |
| 1987 | NFSNet s’amplia per tal que hi tinguin accés les universitats nord-americanes. Gestionen aquesta xarxa: Merit, MCI i IBM. |
| 1989 | Es crea RIPE (Resource IP European) per gestionar la interconnectivitat de les xarxes IP europees. |
| 1990 | Desapareix ARPANET. Mitch Kapor crea la Electronic Frontier Foundation. |
| 1991 | Apareix l’associació Commercial Internet eXange (CIX) i els primers servidors WAIS i GOPHER. |
| 1992 | Es crea la InterNet SOCiety (ISOC) com organisme encarregat de supervisar l’evolució de la xarxa. Tim Barnes-Lee crea el World-Wide-Web. |
| 1993 | Les empreses i els mitjans de comunicació comencen a interessar-se per InterNet. La Casa Blanca, l’ONU i el Banc Mundial s’hi connecten. Al Gore difon l’informe US National Information Infraestructure Act, que motivarà el creixement d’InterNet. |
| 1994 | Comencen a aparèixer, a InterNet, les operacions massives de màrqueting i les primeres transaccions comercials. |
| 1995 | Desapareix NFSNet. El nombre de xarxes dels EUA respecte a altres països, és superat per primera vegada. NetScape Inc. comença a cotitzar en la Borsa de Nova York. Telefònica crea a Espanya la xarxa privada InfoVía. |

Per la llibertat de tots i totes
Gais, lesbianes, bisexuals, transexuals, ...
Avui dissabte dia 17 de maig, es commemora el Dia Internacional contra l'Homofòbia.
En concret coindideix amb el dia en que l'Organització Mundial de la Salut - OMS, va eliminar l'homosexualitat de la llista d'enfermetats mentals. Això era l'any 1990, es a dir fa quatre dies com aquell qui diu. Fa pocs anys que la societat ha sortit de les cavernes... i dels armaris.
És un dia simbòlic més que altra cosa. En una societat heterocèntrica i poc amiga dels diferents, la lluita per la igualtat ha de ser una prioritat. Tots contra l'homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia o la transfòbia. En un dia com avui tots som iguals. Tots entenem.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Un parell de vídeos que m'han passat aquesta tarda:

Cada boig, amb el seu tema
Com que avui és dissabte, i és dia de mercadets d'antiquaris i altres "papadineros", segurament treuré el cap pels passejos del meu poble, a resseguir les paradetes i tendals del habituals "xerramecus".
Podem trobar de tot. Qualsevol col.leccionista compulsiu, o recuperador documentat, pot aconseguir les peces que necessita per ampliar el seu arsenal. Suposo que per tot arreu és semblant. Jo vaig a Reus, a Tarragona, a Torredembarra... Algún cop vaig treure el cap al Vendrell, Vilafranca, Lleida o Barcelona. El de Reus és especialment distret doncs podem gaudir-ne als mateixos passejos de la ciutat. Hi fan cap molts venedors de tot el país, i per això la varietat i riquesa d'articles, el fan molt especial.
Sovint també hem fixo amb els compradors i tafaners que ressegueixen els llocs de venda. Gran quantitat de "friquis" irreductibles, savis sense feina i sobretot, apassionats de l'amuntegament obsessiu. L'altre dia vaig controlar un home gran que comprava a tort i a dret, miniatures de metall. Aquelles peces de joguina que es podien comprar en llibreries, papereries o quioscs. Eren unes boniques reproduccions fetes a partir de motlles ben aconseguits. El cos de la peça era de metall injectat, en concret calamina, i els acabats de coure vell i fosc, com ara una antiguitat.
Reproduïen màquines, eines, armes, electrodomèstics, instruments musicals, telèfons, etc... Molta imaginació per aquella època. Llavors hi havia col.leccionistes temàtics. El que arreplegava fonògrafs, o només automòvils. Altres com ara l'home que vaig trobar, volien completar totes les edicions possibles en miniatura. Curiosament totes les peces son maquinetes de fer punta als llapis. Resulta que el fabricant de València, va voler evitar l'impost de luxe aplicable a les peces fetes de metall, i amb l'inclusió de la maquineta es convertia en una eina escolar, lliure de la taxa impositora. Play-Me de Beniparrell a l'Horta, va fer inicialment 60 models diferents, més tard va sortir la competència i ara es poden aconseguir centenars de peces diferents.
Son peces de la dècada del 1970, però que van sobreviure fins fa ben poc. Encara en alguna botiga es poden comprar peces noves, doncs algun fabricant ha conservat els motlles. Fa vint-i-cinc anys enrera la meva mare tenia una tenda de joguines. Recordo uns aparadors farcits de miniatures que tothom podia comprar. Ara les originals son ben buscades i vaig escoltar que el venedor en demanava 50 euros per un mini-soldador en molt bon estat. Si no vaig errat el comprador de maquinetes, va regatejar i va aconseguir-la per dos papers de vint. En fi, que cada boig...
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.

Lobbies industrials contra les regulacions que obliguin a fer cotxes que contaminin menys