Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

Salta al menú principal
Salta al menú de serveis
Salta al contingut de la pàgina
Salta a les planes de peu

Serveis

Cercador per data

« Juny 2008 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30

Les canonades més populars de Reus

bona
enllaç permanent
oo Ganxetàrium
dimarts, 17 de juny de 2008 | 19:19h

Foooooc !!!!

El Canó de Reus és un element de les festes ben curiós i original. La setmana vinent, ja penjaré un post més complet, amb dades concretes del nostre Canó i la seva participació en la festa. El Canó amb els seus acompanyants i músics surt a anunciar la festa, i es fa lectura de versos per carrers, ravals i places de la ciutat.

Per tal que l'element del Canó de les Festes sigui més proper i participatiu per a la ciutadania. I els reusencs se'l sentin més seu, aquest any obren els versos (canonades) a tothom. Amb la següent iniciativa:

Ara ja ens pots enviar la teva canonada... Vols ser partícip de la festa? Envia'ns el teu vers i el cantarem durant la Cercavila del Canó !!!

Ompliu el vostre formulari a:
http://insonora.net/index.php/cano/canonades/envia.html

La propera sortida del Canó per Reus és dins la Festa Major,
els dies 24, 25, 26 i 27 de juny.

Tota la informació a www.insonora.net

Una iniciativa ben original que segur que comptarà amb la participació de forces reusencs i reusenques. Endavant amics del Canó de Reus.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm 779

• SANT PERE - 2008
• FESTA MAJOR DE REUS

← Falten 12 dies per la diada de Sant Pere.
← Cliqueu per consultar tot el programa.

El Bou de Reus

bona
enllaç permanent
oo Fabulàrium
dimarts, 17 de juny de 2008 | 13:45h

Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 17/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts,
amb finalitats educatives, culturals o informatives.
www.etnocat.org

El bou de Reus és una bèstia festiva de nova creació, que surt per primera vegada al carrer el 24 de juny de 2004. La peça és obra de l'artista reusenc Manel Llauradó.

La figura, d'un gran realisme, representa un brau de color negre, de considerables proporcions. El seu cap és mòbil i pot acotar-lo, en posició d'envestir. Tot i que, potser, vulgui participar en els seguicis de Completes o la processó, el bou cerca el seu espai propi a la festa en les cercaviles, provocant al públic quan esbufega (deixant anar aigua pel nas) o empaitant els vianants. Al so dels tabals, i amb el rerafons d'algun tro, les evolucions de l'animal fan força respecte. És, per tant, una bèstia que vol provocar al públic i cercar la seva complicitat en el joc festiu.

foto de consuetudinarium en 17/06/08

El bou de Reus reivindica explícitament, la tradició d'aquest animal a les festes catalanes, a l'igual que en altres tradicions mediterrànies, allunyant-lo dels estereotips que el vinculen només a la corrida, cursa de braus a l'espanyola.

Com en altres poblacions catalanes, la tradició de bous a la festa reusenca és important i es vincula històricament a la festa major de Sant Pere i les festes de barri que els diferents carrers de la vila organaitzaven, sobretot, a l’estiu, en honor dels seus patrons particulars. Unes festes en què no hi podia faltar el fer córrer la badella.

Per exemple, el juny de 1756, el consell de la Vila intenta prohibir “las festas que feyan los barris a las capellas de los respectius portals y casi tots los demés carrers” per ser més pròpiament “divertiments humans que no dedicació y consagració de cultos als sants, puix lo que merament concestian era en fer los sacristans y sacristanas, acompanyats de música, matinadas per las casas enramant las portas de espígol o altres odoríficas herbas, fer córrer per tota vila, amb gran albarot de xichs y grans, un bou o vadell, y després, fentlo matar y tallar, repartirlo venent entre los del barri o carrer, en no poch dany de las comunas carnisserias...”

Sembla que la mort de l’animal era estrictament funcional. És a dir que el bou s’escorxava, a banda de l’estricte ritual festiu, per tal de vendre la seva carn. (segueix...)

Pentagralla, deu anys o més de música

bona
enllaç permanent
oo Pentagràrium
dimarts, 17 de juny de 2008 | 04:47h

Tiru-lilu-lilu-lilu-liiiiiiii...

La gent de Pentagralla és el resultat de deu intensos anys acompanyant als Gegants de Reus en les seves sortides. És però el 1998 que decideixen d'anar per lliure i acabades les festes de Sant Pere, es concreta la formació de quatre grallers i un parell de caixes.

Aquell mateix any a les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus, van fer la primera sortida fent ballar l'estimat gegant Carrasclet, feina que encara els ocupa avui en dia. Han esdevingut els companys inseparables del Carrasclet i el segueixen per tot arreu de Catalunya i per tot el món. L'any passat varen triomfar a Frankfurt en la Fira del Llibre, representant Catalunya i la seva cultura popular i tradicional. Estem orgullosos de valtros.

A part de fer ballar gegants, també participen en cercaviles, concerts, balls i acompanyaments musicals a d'altres elements festius de fora vila. Ara mateix son tres gralles i dues caixes i toquen de tot; pasdobles, valsos, marxes, havaneres, masurques, polques, sardanes... el que calgui. L'esperit dels Pentagralla ha estat sempre el de ser un grup un pel diferent i barrejen el repertori tradicional amb les genialitats que ells mateixos han arranjat.

Fa ara cinc anys, van celebrar el cinquè aniversari i van editar el CD. "Cinc anys donant pel sac", (a la foto). Aquest 2008 les deu espelmes estan preparades per ser bufades com una inxa a punt de refilar. Felicitats i endavant.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 777

• SANT PERE - 2008
• FESTA MAJOR DE REUS

← Falten 12 dies per la diada de Sant Pere.
← Cliqueu per consultar tot el programa.