"Som una nació, volem un Estat propi" (Empresaris nacionalment catalans)

EL BIC del Berguedà, treballa per la Independència de Catalunya i pel proper Estat Català. El nostre referent nacional és www.catalunyaaccio.org, però les opinions expressades en aquest blog són exclusives de la gent del BIC.

"Júlia Convergència" en terra de ningú ! ... BIC 1190

• smolins9
• enllaç permanent
• dijous, 17 de juliol de 2008 | 02:42h

Qui és Júlia Convergència?

La Júlia és una noia que treballa amb un amic meu. Júlia és un personatge que m'acabo d'inventar, però no és una imaginació, és real, però no és ningú que pugueu identificar. La Júlia és catalana en l'argot Pujolià perquè ha viscut i treballat sempre a Catalunya. Cert, a la feina parla en català i amb el seu company també, però a casa són andalusos i mai han fet l'esforç suficient per parlar el català, quan van a estiuejar a la seva terra d'origen els diuen "los catalanes" però només els ho diuen per fer-los la punyeta perquè saben ben bé que mai han acabat de fer el pas.

Molts andalusos i castellans, no tots però molts, que viuen ja fa 50 anys a Catalunya són militants passius del PSOE i el partit els mima i els crida als seus mítings electorals. Saben que són del Felipe i del Guerra i se senten profundament espanyols, actuen doncs de colonitzadors, són mitjos catalans colonitzadors.

Jo diria que la Júlia en qüestió vota PSOE. Ella no acaba d'entendre aquest manifest darrer, no l'entén perquè el subscriu, no acaba d'entendre perquè els catalans ens ho agafem així -ella també es catalana- però en el fons no ho és. Ella tampoc compren que des de cercles catalans propugnem un boicot a Tele-5. Trobarà mil excuses per qüestionar aquest boicot mil excuses naturalment totes democràtiques. És així, no hi ha res a fer. Molts avis com peixos enmig de dues aigües han odiat Catalunya, s'han sentit forçats a viure en una terra que els és estranya, i han tramès aquesta visceralitat als seus néts que ara es manifesten desacomplexats i a voltes altius.

Aquesta gent són a Catalunya uns colonitzadors i uns inadaptats, uns eterns immigrants encara que ben aposentats. Moltes vegades altres immigrants més recents de països ben allunyats els han passat la ma per la cara integrant-se ràpidament. Haurien de sentir vergonya que moros, orientals i sud-americans hagin esdevingut catalans de ple dret i gran honorabilitat cosa que ells no han sabut fer ni han tingut pebrots de fer! És per incultura? És per orgull? És genètic? Ves a saber!?

Políticament als espanyols residents a Catalunya -colonitzadors i inadaptats- els ha tutelat el PSOE-PSC i en menor mesura el PP.

Els catalans volen Catalunya, els catalans tenen set de País. Els colonitzadors tenen set d'Espanya.

Perquè el títol de Júlia Convergència? perquè igual que la Júlia, Convergència, quedarà ancorada entre dues aigües, les aigües espanyoles que mai abandonaran ni al Felipe ni al Guerra, i les aigües catalanes que volen Catalunya, més Catalunya! i ja estan tips de tanta submissió i esclavatge.

Quan hom construeix un projecte, sigui Catalunya Acció, sigui Esquerra, Ciu o PSC primer ho fa guiat per un ideal i llavors acaba fent-ho pel projecte, pels vulgars -més vulgars- interessos del projecte. Per aquest motiu Convergència abans de decidir el recent Congrés i donar ales de llibertat i catalanitat als seus va filtrar una notícia o globus sonda que resava així "Convergència no pot ser independentista perquè els seus votants no ho volen" bé, amb una premissa així qui s'esforça més del compte?

Molt bé, Convergència vol complir la voluntat dels seus votants, no hi ha res a dir! "hiper" democràtic! Que maco!

Però els homes i dones de Convergència que anhelen la Independència del nostre Poble, els que hi creuen de veritat ... què pensen fer? menjar-se el gripau que els imposa la cúpula de "la casa gran del capitalisme".

Abans, jo practicava el que jo creia que era un vot útil, però ja fa unes quantes legislatures em vaig adonar de que si jo deixava el país en mans de qui em vol esclau o submís m'estava fent jo mateix un trist favor: posava en mans dels meus enemics el que per a mi és sagrat.

Què trist quan el patètic Fornesa i els seus amics del gran capital català durant la negociació de l'Estatut esclau van gosar dir-li en públic al President Maragall que compte que no trenqués Espanya, i que trist quan els mateixos ho van tornar a fer, també en públic, aquesta vegada dirigint-se envers Puigcercós. No en van tenir prou, els malparits, que pocs dies després treien a la llum els milions que els hi devien cada un dels partits. Allà mateix se'ls hauria d'haver exigit obediència, humilitat i servei a Catalunya primer i per sobre de tot!

Per evitar caure en aquests paranys, uns de caire propi -treballar pel partit enlloc de fer-ho per Catalunya- i els altres provocats per factors externs com les exigències del qui et vol esclau per haver-te deixat diners, a Catalunya Acció hem unit la nostra raó de ser a la Independència de Catalunya i ho hem fet amb l'adjectiu irrenunciable de la innegociabilitat; i de diners només podem acceptar els dels patriotes que volen i actuen Catalunya Lliure, nosaltres diem "la independència ens la pagarem els catalans!"

Salvador Molins, President del BIC i Conseller de Catalunya Acció.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article