Plagueta de Bord

TEXT QUE FA PENSARERA: EL CATALÀ, UNA LLENGUA EN PERILL D'EXTINCIÓ. GRÀCIES M. CARME JUNYENT!

• bielmamengual
• enllaç permanent
• divendres, 18 de juliol de 2008 | 10:58h

Fa dies que el llegesc i el rellegesc.
El pens.
Li don voltes.
Avui, un dia clar de juliol, crec que és bo per fer pensera.
Vet-lo ací:

El català: una llengua en perill d'extinció?
M. Carme Junyent

(Article publicat a la Revista d'Igualada, Número 1 - Abril de 1999)

Efectivament, el procés d'extinció del català pot quedar sentenciat d'aquí a uns cinquanta anys, quan l'última generació que haurà tingut el català com a llengua materna, clarament minoritària al conjunt del país, l'abandoni per adreçar-se als seus fills.

A. Rafanell i A. Rossich (1990)

El fragment amb què encapçalo aquest article pot ser recordat per moltes coses: pel debat que va encetar, per aconseguir una divisió gairebé èpica entre optimistes i pessimistes -altrament coneguts com a apocalíptics-, per haver introduït una xifra mítica que s'ha fixat en la ment de molts fins esdevenir inamovible... Però sobretot, sobretot, pot ser recordat per ser un dels fragments més mal llegits i mal interpretats de la història de la sociolingüística catalana. Ara, gairebé deu anys després d'aquell debat inicial, els meus amics de la Revista d'Igualada em demanen que respongui una pregunta: el català, és una llengua en perill d'extinció? I si reprenc aquest fragment mare de totes les discussions posteriors és, d'una banda, per proposar-ne una relectura, i, d'altra banda, per constatar una vegada més que Rafanell i Rossich no van fer més que descriure el que era previsible i que, malgrat el temps passat, tot apunta que no anaven gens errats.

Així, si haig de respondre la pregunta, diré que sí -sense embuts-: el català és una llengua, no tan sols en perill d'extinció, sinó que ja és una llengua en procés d'extinció. Això no vol dir que sigui una llengua sentenciada, ni que el procés hagi entrat en fase terminal o irreversible; només vol dir que, si no en trobem el desllorigador, ben aviat el procés s'acabarà tal com està previst en aquest fragment. Ara, si et plau, amic lector, no em condemnis lliurant-me al racó dels apocalíptics. El debat entre optimistes i pessimistes va ser prou estèril com per incapacitar-nos per preveure el futur més immediat, i això no ens ha deixat veure que segurament tenim les eines necessàries per capgirar el destí aparentment inevitable. El que et demano és que eixamplis l'horitzó i provem de cercar nous camins perquè, apocalíptica o no, sí que crec que anant per on anem, no anem enlloc.



(...)

• Arxius: Un altre mapa
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article