Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

La cercavila del Masclet a la festa reusenca

• bona
• enllaç permanent
• oo Ganxetàrium
• dijous, 19 de juny de 2008 | 20:20h

La beguda de les festes

El fet d'anar per establiments, tasques i tavernes fent tastets amb la companyia de la música, és un costum antic ben associat a la festa. Fer consum de begudes euforitzants diverses no pot separar-se del fet festiu.

A Reus la fadrinalla constituïa confraries burlesques per carnaval el segle XVII. El segle XIX també consta que voltaven amb una bota i fins i tot disparaven canonades, cantant, rient i... bevent molt. Han passat els dies i els anys però, les bones costums no es perden de cap de les maneres.

En els nostres dies la festa continua associada a les begudes diverses. Moltes celebracions assenyades compten amb begudes pròpies, bàsicament combinacions de refrescos i licors amb diferent encert. El 2001 a Reus surt el Masclet, que agafa el nóm dels mascles o morters de la Tronada reusenca. És a les festes de Misericòrdia que el grup La Padrina va organitzar la primera cercavila i porta al carrer aquesta beguda que barreja el Vermut de Reus amb el Plim, un refresc local de fantasia de fruites.

               

Actualment el col.lectiu del Masclet surt al carrer a fer la seva cercavila en els dies més pròxims a la festa major. Normalment es fa un recorregut per diferents establiments de Reus, amb companyia d'alguns elements festius. El Bou de Reus és un habitual de la sortida. Enguany hi participaràn també el Lleó i el Drac, a més dels gegants Vitxets i el ball de Cercolets, amb la música de l'Aula de Sons.

Sembla que en aquesta edició, el Masclet s'haurà d'adquirir als diferents bars del recorregut i no sortirà de la bota que voltava rodejada de centenars de festers. Hi ha una got de terrissa amb la forma d'un mascle de la Tronada, per veure el Masclet.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 785


 • SANT PERE - 2008
 • FESTA MAJOR DE REUS

 ← Falten 10 dies per la diada de Sant Pere.
 ← Cliqueu per consultar tot el programa.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El Lleó de Reus

• bona
• enllaç permanent
• oo Fabulàrium
• dijous, 19 de juny de 2008 | 13:50h

Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 19/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts,
amb finalitats educatives, culturals o informatives.
www.etnocat.org

La figura, una carcassa zoomòrfica portada per dues persones que representa un lleó coronat, no compta amb cap mena de referència històrica a la nostra ciutat.

Està inspirat en els que apareixen en les iconografies antigues de les processons urbanes del Corpus, com les de Barcelona i València.

El lleó ha estat una de las figures més emprades com a representació iconogràfica del poder. La primera referència coneguda de la sortida d'un lleó com a bèstia festiva és de Barcelona, del 1424. Tot i que la tradició cristiana el vincula a sant Marc, fins al segle XVII el trobem sovint acompanyat d'homes salvatges. A Barcelona va sortir fins al segle XIX.

                     

Altres poblacions que tenen lleons als seguicis festius en l'actualitat són Barcelona o Tarragona. També hi ha lleons a Gavà, de foc, i a Caldes de Montbui, en referència a una coneguda font de la població.

El Lleó es va presentar amb motiu de les festes del centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 18 de setembre de 2004 i, des del 2005, forma part del seguici de la festa major de Sant Pere. (segueix...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

A Reus per Sant Pere, bou i arròs

• bona
• enllaç permanent
• oo Ganxetàrium
• dijous, 19 de juny de 2008 | 04:54h

Un altra incorporació a
la festa major reusenca

Aquesta festa major tenim un bon grapat d'engrescadores novetats. Els amics del Bou de Reus, recuperen la menja tradicional de la festes d'antes. El bou i arròs era un plat cabdal de les taules de la festa major de Reus.

Els del Bou de Reus han organitzat una festa el dia de sant Joan, a la nit a la plaça del castell. Podeu consultar el programa de la festa reusenca i concretar més dades. Us enganxo un article que dedicaven a aquest tema en el mateix bloc del Bou de Reus. 

“A Reus per Sant Pere bou i arròs” és un refrany que tot i que ja no es diu avui dia, va ser força conegut dins i fora de la ciutat. Mostra n’és que Joan Amades el recull dins l’apartat de refranys del volum de cançoner de Folklore de Catalunya (Barcelona: Selecta, 1951 p.1217). Fins i tot s’ha inclòs dins dels 25.000 refranys que conté la contemporània obra Tots els refranys catalans d’Anna Parés (Barcelona: Ed. 62, 1999 p.486). Però a part del refrany, què en sabem més? El folklorista Ramon Violant i Simorra ho explica a Etnografia de Reus i la seva comarca (Barcelona: Ed. Alta fulla, 1990, p.659) referint-se al menú de la Diada de Sant Pere: “el matí es tenia un plat a taula amb avellanes torrades i coca per a convidar els visitants a la casa. El dinar clàssic era el bou i arròs. Això és, arròs a la cassola per primer plat i bou rostit per entrant. Per postres, crema o bunyols de pasta adobada i coca adobada, d’elaboració casolana”. Aquesta menú tradicional no ha arribat fins als nostres dies ni molt menys, ja al 1923 Pere Cavallé deia: “La decadència dels costums tradicionals estava ja iniciada […] eren molts pocs els veïns que complissin amb el precepte aforístic de “Per Sant Pere bou i arròs”. De les diverses famílies que jo tractava, únicament la d’en Celestí Ferrando, l’impressor, seguia el costum. La senyora Dolors, l’esposa d’en Ferrando, deia, amb certa emoció, que el seu pare tenia per deure ineludible el menjar bou amb arròs el dia de Sant Pere i que ella, en homenatge als avantpassats, seguia fidel a la culinària tradició” (P. Cavallé Festes i Costums de Reus. Reus: Centre de Lectura, 1990 p.72).

Els temps ha canviat, per les festes de Sant Pere homes i dones tenen ganes d’estar al carrer i no pas tancats a la cuina elaborant el menú que explicava Ramon Violant. Per recuperar aquesta tradició, caldria adaptar-la als nous temps: passar de ser una menjada familiar a una de comunitària i fondre l’arròs a la cassola i el bou rostit en un sol plat. A partir de dos elements bàsics com són el Bou i l’arròs, cada cuiner o cuinera faria el plat al seu gust i a la seva mida, talment com el Masclet, que a partir de dos elements bàsics com són el Vermut i el Plim cadascú els combina com més li plau.

No inventem res, de menges comunitàries per festes n’hi ha arreu dels Països Catalans: l’espineta amb caragolins per Santa Tecla a Tarragona, el ball de coques dels pobles del Priorat, el ranxo de Ponts, les calderes de Sant Antoni de Massalfassar o la truita amb suc d’Ulldemolins. La idea no seria fer una festa gastronòmica com pot ser la calçotada de Valls, sinó dotar a la Festa Major de Sant Pere d’una menja tradicional, senzilla i energètica que serveixi per fer coixí per aguantar les hores de festa que calguin.

A sota tenim un tall radiofònic del programa De bon matí de Punt 6 Ràdio de Reus. L'Antoni Veciana, membre del Bou de Reus, ens amplia dades referides al bou i arròs d'aquest 24 de juny.

                                 Bou i Arròs     Antoni Veciana

Falten uns dies, però ja podem començar a programar actes i prioritats per gaudir de tota la festa. Aquesta pot ser una bona proposta per cloure la diada nacional dels Països Catalans. I si sou valents, podeu cuinar-lo a casa vostra amb la recepta que ens proposa la Mariona Quadrada, a la resta de l'article. Bon profit, per endavant.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 783


 • SANT PERE - 2008
 • FESTA MAJOR DE REUS

 ← Falten 10 dies per la diada de Sant Pere.
 ← Cliqueu per consultar tot el programa.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article