Cercador per data
La platja, l'Almardà, les vacances
Aquesta vesprada hem fet la primera eixida a la platja, el primer tast d'enguany, al terme de Sagunt, el primer sopar incomplet dels amics. N'hi ha que no han pogut venir, però el bateig ha estat igualment vàlid. Cada any, el primer dia de platja és l'estrena de l'estiu, malgrat que dilluns la majoria treballem, malgrat que no desconectem de les responsabilitats, dels compromisos, de la decebedora situació política dels valencians, magrat que els ensortirs econòmics i culturals no són gaire afavoridors de res, és l'estiu. Per això aquest primer bany a la mar, a l'Almardà de Sagunt, obri l'estiu a totes les esperances i els desitjos que vulgueu pensar: malgrat que aquesta, com gairebé totes les aigües de platja valencianes, és marronosa, bruta, i tot el que explicareu sobre la contaminació es quedaria curt. Tant se val, és la nevereta, l'ensalada russa, la tonyina, els entrepans, les cerveses, les papes, el xipolleig, la sorra, la conversa, el passeig amunt i avall de banyistes de tot tipus, flacs, grossos, escarransits, panxuts, alts, baixos, i tota la fauna humana i diversa que sempre va de l'un costat i de l'altre a vora mar, després venen els de les canyes, la caixeta, la cadira de tela, i a mesura que va fent-se fosc ja comencem a alçar el campament, les pales, els cabassos, les estores, les tovalloles, la nevereta, i cap a la dutxa a casa… Quin goig, l'estiu, i aquest primer dia de platja, a l'Almardà, amb aquesta aigüeta brutosa, gairebé negra. L'estiu és que ens pot, ens doblega, ens afluixa, ens deixa anar el pitjor i el millor de cadascú. Benvingut l'estiu, i la platja, el primer dia de bany, amb els xiquets, les mares, les ties, i el goig d'haver acomplit el ritual familiar que ens van ensenyar els pares, de menuts: a la platja, a partir de les sis de la vesprada, la millor hora, sens dubte.
Ens hem fet el propòsit de tornar-hi. Ja veurem si tenim forces.
(7) Espanya: Pilota valenciana
Característiques tècniques. Emès per Correos el passat 16 d'abril de 2008 dins la sèrie Jocs i Esports Tradicionals. Estampació: grabat al buit. Format: 40,9 x 28,8 mm. Valor unitari: 0,43 €. Tirada: 500.000,00 exemplars. El segell va acompanyat d'una vinyeta sense valor postal per si sola. Referència: 504038.
Comentari. La pilota valenciana es juga al carrer o en un trinquet on equips d'un o dos jugadors situats en camps oposats es passen la pilota amb la mà fins que es produeix una fallada del contrari. Al carrer les modalitats del joc són el raspall, la galoxa i llargues. Al trinquet les modalitats són el raspall, escala i corda i rebot. La Federació de Pilota Valenciana disposa d'un web en valencià, castellà i anglès on hi ha tota la informació sobre el joc, les modalitats i les diverses competicions. Tot plegat fa que es tracti d'un esport ben viu i ben desconegut fora del País Valencià.
- Comentaris: 1
TO HAVE AND HAVE NOT. Ernest Hemingway
Després de veure la pel·licula de Howard Hawks, em va picar la curiositat de llegir la novel·la d'Ernest Hemingway (1899-1961) en què es basava, tot i que ja sabia que l’adaptació era molt lliure. I tant lliure! El Harry Morgan del llibre també té una barca i un amic borratxo, però aquí s’acaben les semblances amb el Harry Morgan que va interpretar Bogart. La seva vida és molt més dura: no flirteja amb jovenetes espavilades -no hi ha cap Lauren Bacall aquí- sinó que té una família per alimentar (dona i tres filles), i per això accepta viatges perillosos entre Florida i Cuba. No sabem gran cosa de Morgan, que més que un personatge ben dibuixat, és l’heroi arquetípic de Hemingway: "you’re such a man" li diu la seva dona, que el venera. Però aquesta masculinitat a prova de bomba tan marca de la casa no el fa invulnerable: en una aventura perd un braç, en una altra la vida, després d’un tiroteig a alta mar amb quatre revolucionaris cubans. Agonitza Morgan amb una bala a l’estómac, mentre la barca va a la deriva. Aquesta novel·la, de la qual el propi Hemingway renegava, està feta ajuntant diversos materials: dos contes i una novel·la curta, amb l’únic fil conductor de Harry Morgan i els seus perillosos viatges. El principal problema arriba en la novel·la curta, quan tot plegat el protagonisme es desplaça de Morgan, que ja està sentenciat, a diversos personatges que pul·lulen per Key West (Florida). És gent adinerada, i suposo que la intenció de Hemingway era comparar les preocupacions banals dels rics amb la dura lluita per la supervivència de tipus com Harry Morgan. Però, tot i l’interès d’alguns personatges -especialment un escriptor en crisi matrimonial: un autoretrat despietat?- la sensació de desequilibri es fa evident. L’últim capítol, però, és extraordinari: un monòleg interior de Marie Morgan, la viuda: "The bastards had shot him. Oh, the dirty bastards. That’s the only feeling I got. Hate and a hollow feeling. I’m empty like a empty house". En fi, potser aquest és un Hemingway menor, però val la pena. A més, l’estil d’aquest escriptor sol ser directe i senzill, cosa que permet que sense tenir un gran nivell d’anglès, com és el meu cas, es pugui llegir sense gaires dificultats.
MANIFEST LIBERAL D'OXFORD 1947
A continuació s'insereix per al ple coneixement de la Comunitat Internautica Catalana, la versió catalana del Manifest Liberal d'Oxford de 1947.
Redactat per la Conferència Internacional Liberal i Progressista, cel.lebrada en el Wadham College of Oxford (Great Britain), Abril 1947
Nosaltres, Liberals de 19 Països, reunits a Oxford, en una època de desordre, pobresa, fam i temor per dues guerres mundials; Persuadits de que aquesta situació del Món es, en gran part, deguda a l'abandonament dels principis liberals.
Marcus Garvey i Harlem
Si heu llegit Pandora al Congo, de l'Albert Sánchez Piñol, segur que us sona el nom de Marcus Garvey, un dels personatges principals de la novel·la sobre qui el protagonista escriu unes memòries que han de servir de defensa en un procés judicial. Si no l'heu llegit us recomano que ho feu però segurament és un nom que no us sona de res, tot i que no és només un personatge de novel·la. Marcus Garvey, va existir de veritat, va néixer a Jamaica l'agost del 1887, va fundar la Universal Negro Improvement Association and African Communities League (UNIA-ACL) i va ser un dels pensadors negres més influents del seu moment, un aventurer controvertit que va arribar a influenciar personatges més coneguts com ara Malcolm X. Aquí podeu llegir i escoltar alguns dels seus discursos i aquí podeu veure alguns vídeos sobre la seva vida.
Doncs bé, tot just ahir vàrem anar a veure, al parc Marcus Garvey, enmig del barri de Harlem, un documental projectat a l'aire lliure que explicava la vida d'aquest emprenedor, filòsof, polític i activista panafricà considerat un profeta per a alguns i un farsant per a alguns altres. L'escenari era ideal, perquè Garvey va viure molts anys a Harlem i va contribuir al renaixement del barri.
A les guies s'hi diu que Harlem ha canviat molt, que el carrer 125 n'és un exemple clar i que s'hi pot passejar amb la mateixa seguretat que a qualsevol barri turístic de Nova York. Tot i això no hi vam veure turistes, ni tan sols al carrer 125, i al parc on es projectava el vídeo érem gairebé els únics amb la pell clara. Però la veritat és que de sensació d'inseguretat no en vam tenir cap ni una si descomptem el mexicà drogat amb un atac de paranoia que va irrompre, desorientat, al restaurant africà on vam sopar després de veure el documental. És un barri animat, on la gent surt a prendre la fresca al carrer als vespres d'estiu, amb tranquil·les zones residencials de casetes amb jardí i alguns carrers amb vida nocturna, moltes botigues i venda ambulant. D'entre els locals que val la pena de visitar n'hi ha un que crida força l'atenció i que surt a totes les guies, el Lenox Lounge (a la foto), amb actuacions de jazz en directe i on va treballar Malcolm abans de ser "X".
(397) “Si la classe política del país no pot aguantar un programa com aquest, és que tenim una democràcia molt justeta”
Aquestes paraules pronunciades en el seu comiat per Antoni Bassas me donen peu a la següent reflexió. Per endavant haig de dir que he estat i soc crític amb Antoni Bassas, ho soc per entendre que encara era poc ambiciós nacionalment i que masses vegades la sociovergència tenia amplia cabuda en els seus programes, però reconec ésser un seguidor habitual del seu programa al llarg d’aquests catorze anys. M’ha donat eines per pensar i li agreixo el seu treball i la seva dignitat davant el final d’etapa.
“Pel be del País, espero seguir comptant amb tu.”
Per això tinc la sensació que la seva no renovació ha estat una clara victòria de la crosta, però de la crosta socialista (Joan Ferran i Manel Mas, mai han estat advertits pel seu partit per desprestigiar els mitjans públics d’aquest País) que te afanys de convertir-se en monopoli en el control del poder.
Tinc la sensació que anem cap a un país regentat per mediocritats, per gent habituada al si ministre, veure com ahir cap dels mes de mil delegats del PSC en el seu congrés s’atrevia a ni tant sols abstenir-se en l’informe de gestió del seu Secretari General, demostra que cada cop la política és per qui abaixa el cap i diu si amen a tot. Ni en els congressos del Partit Comunista soviètic o xinès o vietnamita és produïa tanta falsa unanimitat, no és fiable en democràcia, un partit on els seus delegats no és mouen un pel de la fotografia oficial.
Altres professionals de la casa han petit semblants conseqüències, són incomodes per un poder establert, Rita Marzoa ha estat un altre exemple en els darrers anys, tenir un programa d’abast PPCC, avui és un impossible, i més encara quan veus des del sud que els socialistes del País Valencià, es venen el País i des del nord és produeix el silenci.............
- Comentaris: 3
BEURE EL PRESENT QUE JA S'ESCAPA
Ella era frenètica i espurnejant.
Ella duia sovint camisers de seda taronges.
Ella s'empolvorava els braços.
Ella llegia a tota novel·les d'intriga.
Ella interpretava com una heroïna moderna.
Ella dormia amb el llum encès.
Ella tenia la veu ronca.
Ella sempre duia els ulls massa pintats.
Ella s'enamorava unes quantes vegades cada setmana.
Ella dissimulava les pigues amb maquillatge.
Ella adorava Holly Golightly i Monty Clift.
Ella estimava la felicitat, aquest pont sobre el buit.
Ella admirava la Garbo.
Ella fugia de la secor del temps, corria massa.
(...)
El castell de Cardona i la guia dels escenaris de la guerra del Francès
Hem tornat a Cardona (calia rescatar la nostra filla de les emocions d'una setmana de colònies a La Carral) i ens hem aturat un moment a visitar el seu imponent castell, ara convertit en un parador de Turisme. Ja hi haviem estat, però l'altre dia vaig llegir-me l'interessant Guia dels escenaris de la guerra del Francès a Catalunya, que ha editat la Generalitat i ha repartit la revista Sàpiens amb el seu darrer número. Està molt ben feta, és amena, i alterna la història de la guerra amb la descripció dels principals escenaris bèl·lics, des del castell de Sant Ferran de Figueres fins al de la Suda de Tortosa, passant pel Bruc, Montserrat, Montjuïc i Girona, entre d'altres llocs. Em va semblar molt interessant el que explicava del castell de Cardona i del seu paper com a bastió de la Catalunya central en la guerra de principis del segle XIX. Per això, avui hi he volgut tornar a pujar. I, com fa vuit anys, m'ha tornat a impressionar, tant la majestuositat de les seves muralles com la bellesa del seus patis interiors (foto).
(N'hi ha més)
Com xiquets en un pati d'escola
No sabia qui era Carlos Taibo fins que va vindre aquesta setmana a la Universitat d'Estiu i al Casal. I em sap greu haver-lo descobert tan tard -i des de l'última fila, que la sala estava plena de gom a gom-; aquest home té una retòrica impecable, i argumenta meravellosament bé. És un plaer sentir-lo. El ratet que estiguérem a la sala se'm va fer curt, i em va deixar amb regust a xerrada premilinar. El tema de la conferència, però, va ser el que més em va impactar: els ets i uts del no-nacionalisme. O el que és el mateix, del nacionalisme espanyol.
- Comentaris: 3
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- Berguedà
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
