Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

divendres, 5 de desembre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Juny 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30            


Separar càrrecs.

Alguns corrents tenen com a projecte de funcionament intern separar els càrrecs de partit dels de les institucions, molt bonic, jo també ho faria però tenim un problema companys, això només ho pot fer el PNB, i també ho podrien fer el PP o el PSOE, que de fet de facto ja ho fan, perquè ? doncs perquè no hi ha cuixa, el catalanisme no disposa de lobbies per poder tenir molta gent “activada”, i per això cal molt patriotisme.

Ahir fent-la petar amb el meu company Jordi, com sempre parlem del país i de la nostra estimada ERC que en fa patir tant.

Li vaig etzibar, escolta’m si poguessis triar entre ser president de l’executiva d’ERC al Pla d’Urgell o president del Consell Comarcal de la mateixa comarca, que triaries ?

Resposta d’en Jordi:  t’he de contestar?

No vull frivolitzar, hi ha projectes engrescadors, concretament el d’en Carretero i Niubó ho són, però cal valorar la sociologia del nostre partit, del nostre país i els possibles recursos disponibles, es pot fer ? SI

Però cal gent de pedra picada disposada a donar molt pel país, pel nostre país.

Perdre (Amy Macdonald)



Perdre em fa més vulnerable, però més humà; em fa sentir trist, però més real.


Dedicada a tots aquells que fallen el penal decisiu. I també al jugador de futbol de la selecció colombiana Andrés Escobar, que va ser assassinat per un aficionat pel fet d'haver-se marcat un auto-gol en un partit del Mundial d'EEUU 94 i que va comportar l'eliminació de la competició del seu equip.


Amy Macdonald


PD: concerts per internet des de Barcelona? Visiteu www.fabchannel.cat


Footballer's wife



Oh Mr James Dean, he don't belong to anything
Oh he left before they could get him
With their ways, their wicked ways

Oh Marilyn Monroe, where did you go?
I didn't hear all your stories
I didn't see all your glory

But the footballer's wife tells her troubles and strife
I just don't care in the end
Who is she to pretend
That she's one of them?
I don't think so
And the girl from that show
Yes the one we all know
She thinks she's some kinda star
Yes you know who you are
I don't think so, I don't think so

Oh Ginger Rogers, Fred Astaire
Won't you dance for me cos I just don't care
What's going on today
I think there's something more, something more

And I'm gone with the wind like they were before
But I'm believing myself I think there's something more
There must be something more
I think there's something more, something more

But still the footballer's wife tells her troubles and strife
I just don't care in the end
Who is she to pretend
That she's one of them?
I don't think so
And the girl from that show
Yes the one we all know
She thinks she's some kinda star
Yes you know who you are
I don't think so, I don't think so

Oh I don't believe in the telling of your stories
Throughout your life, there's just something unappealing
It don't catch my eye
It don't catch my eye
Oh I don't believe in the selling of your glories
Before you leave this life, there's so much more to see
I don't believe this is how the world should be

But still the footballer's wife tells her troubles and strife
I just don't care in the end
Who is she to pretend
That she's one of them?
I don't think so
And the girl from that show
Yes the one we all know
She thinks she's some kinda star
Yes you know who you are
I don't think so, I don't think so

The footballer's wife tells her troubles and strife
I just don't care in the end
Who is she to pretend
That she's one of them?

La guitarra portuguesa

Escoltava els bells fados de Cristina Branco -aconteceu quando a gente não esperava / aconteceu sem um sino pra tocar / aconteceu diferente das histórias / que os romances e a memória / têm costume de contar- i, de cop i volta, ella se m’aparegué, melosa, insinuant, la dolça guitarra portuguesa.

Té un cos pla, com la nostra guitarra –que els fadistes anomenen viola- però amb una forma arrodonida, com una gota d’aigua rabassuda. Com una bandúrria més grossa, però igual de plana. El màstil és llarg, i acompanya dotze cordes, aparellades elles formant sis ordres, afinats en si-la-mi-si-la-re. L’element més destacat –o més soprenent- d’aquest instrument és la coronació del màstil, rematat amb un notable treball de fusteria que acull un claviller únic al món, amb les cordes tensades per perns en forma de rajos que s’allunyen de la fusta.



Parlar de la guitarra portuguesa és parlar d’un instrument misteriós. Geogràficament és orfe, ja que el seu familiar més proper és la bandúrria (cos arrodonit, dotze cordes), però el seu so estrident i festiu no té res a veure amb la melancòlica guitarra de Portugal, més propera a la mandola italiana o els bouzoukis grecs i greco-irlandesos.

La guitarra portuguesa. Hom la sent i, sense adonar-se’n, o nosso amor foi chegando de mansinho / se espalhou devagarinho / foi ficando até ficar...

Imatges: La fotografia superior mostra Amália Rodrigues acompanyada d'un guitarrista, l'any 1967 a Cannes. La imatge és del Portal do Fado. La fotografia inferior, manllevada del fotobloc Guitarra, toca baixinho..., mostra l'inconfusible claviller d'una guitarra portuguesa.

 

Caodaisme - Una religió-secta estranya a Viêt Nam

En els posts escrits explicant el meu viatge per Viêt Nam, no vaig escriure les meves impresions de la visita a Tây Ninh, capital religiosa del cadoisme. No sóc gens amant de cap religió, i la visita al 'Vaticà cadoista' no és que em deixés molt impresionada.

Què és el cadoisme ? Oficialment s'anomena ' Dai Dao Tam Ky Phô Dô ' que vol dir ' La Gran Religió de la Tercera Divina Revelació per la Salvació de l'Univers'.
La primera 'revelació' va ser feta per Brahma, Shiva, Krishna (Vishnu), Fu Xi, Nongshen, Huangdi, Moisès, Abraham i la segona per Sakyamuni, Laotze, Confuci, Jesus i Mahoma. No he pogut saber encara quina és la tercera revelació. Un veritable galimatías de deus, profetes i de diferents filosofíes i religions.
Cao Dài ( el palau suprem ) és un terme taoista i budista i vol dir 'Déu o l'ésser suprem, simbolitzat en un Ull Diví, que ho veu tot, i ho sap tot. Aquest ull diví és present en tots els temples cadoistes. Han adoptat els ritus taoistes i budistes, i la jerarquia és la de l'esglèsia catòlica !! Increïble.

Dels llibres i els seus preus als anys vuitanta. Retrobant-ne un de Joan Margarit

Vaig descobrir Joan Margarit, la seva poesia vull dir, a principis dels vuitanta. Com tinc el costum, crec que heretat de l'avi, de marcar la data en què he comprat els llibres a la primera pàgina dels mateixos, sé que el dia 8 de juliol de 1983 (data per cert en què complia els 24 anys) vaig comprar un volum doble de la col·lecció de llibres de l'Escorpí a la llibreria Documenta, de Barcelona. I sé que va ser a la Documenta perquè conserva encara el segell de la llibreria. El preu, 290 pessetes; l'equivalència actual, prop d'1,75 €. Aquell volum recull dos llibres: Raquel i La fosca melangia de Robinson Crusoe. Jo no coneixia la poesia de Joan Margarit, en aquell moment, tot i que ja llavors era un comprador quasi compulsiu de llibres de poesia, sobre tot gràcies a l'assequibilitat dels preus dels llibres de l'Escorpí (tinc algun volum marcat amb preus de 80 pts.), una mica més barats que els llibres de l'Ossa Menor que ja tenien aquests preus set anys abans (font: la biblioteca de casa, és clar).

(segueix)

Entrevista

Una experiencia llena de caries



Ana Beltri es odontóloga en Barcelona. Hace dos años acabó la carrera y decidió emprender un viaje a Nicaragua para ayudar a los más necesitados. En esta artículo explica sus vivencias y confiesa que volvería allí.

 

Solitud de bescanvi

La nocturnitat s'abalança sobre seu com fera calma a l'aguait mentre els seus ulls deixen de mirar cap a dalt d'observar com es vesteix de negre la nit, doncs ja fa una estona que es va cobrir amb les seves millors gales. Només ha de dedicar-se a mirar al davant. No ha de despistar-se al volant. La brisa nua entra per la seva finestra, refredant l'habitacle, fent-lo d'un ambient humit i refrescant.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Joan Puig

Joan Puig i Cordon (JP)

Joan Puig

(450) Bona feina, salvem el camí del Vilar

Joan Pinyol

Joan Pinyol

Joan Pinyol

Feliçment enclubat!

Saül Gordillo

Saül Gordillo www.saul.cat

Saül Gordillo

Els "bitxos raros" també aposten per la cibercampanya

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA