La primera expedició catalana a l'Himàlaia de la que els darrers dies he anat donant pistes fou protagonitzada, entre d'altres, per Oleguer Junyent i Mariano Recolons i relatada en el llibre del primer, "Roda al món i torna al Born". Aniré penjant, en dies successius, fragments de la seva narració.
Al tornar a Islamabad, baixàrem el riu tota la caravana de barques, ara l'una darrere de l'altra, com anant de front i lligades quan l'amplada de les vores ho permetia; al ser a Srinagar, ens esperava la sorpresa més gran de tot el viatge, els germans Sharmas, als que les llurs relacions occidentals i la posició preeminent en el país els hi adjudica una influència excepcional, ens digueren a l'arribar que a la ciutat hi havia arribat un pintor espanyol; la primera contesta nostra fou un no pot ser, un xic massa cru; es refermà la informació i fins tornà un emissari amb la contesta de que l'arribat era el meu mestre; la mort del mai prou plorat Soler i Rovirosa i la impossibilitat moral de que en Vilomara es mogués de Barcelona, em feren creure que es tractava d'un impostor, fins que la impaciència ens féu aclarir personalment la veritat, trobant-nos amb el jove Frederic Madrazo, fill d'en Raimon, que havia sigut mestre del meu germà ( q.e.p.d); circumstància que els primers ambaixadors havien trastocat, tal i com sol succeir en qüestions d'ambaixades o de traduccions. La presentació, ràpida i coral, ens convertí en dos amics, establint-se el primer assaig de solidaritat amb la més coral, agardable i ferma sinceritat i un èxit decisiu; amb els Sharmas, Mr R.C. Whitenack, jove americà de Boston, la ciutat més avançada en cultura dels Estats Units, Director del Banc de Baroda, un parell de Ministres del rajah, en Madrazo, en Mariano i jo, s'arreglaren tots els importants preparatius d'una excursió a un dels pics accessibles de l'Himàlaia.

Vilafranca, Calafell, el Vendrell... passeig pel Penedès audiovisual