136 Retalls (reposicions d'istiu)

• jvives
• enllaç permanent
• 99. Totum revolutum
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:49h

Recorro de nou a la carpeta de retalls de premsa i d'altra paperassa:


1. "Apostar per la innovació com a recepta per mantenir la competitivitat de les nostres brillants economies, davant la creixent amenaça dels països emergents que impulsen el seu creixement amb la reducció dràstica dels costos de mà d'obra". Aquest text pertany al programa de presentació del Bdigital Global Congress 2008 celebrat enguany a Barcelona (la B de Bdigital), és per llegir una i altra vegada, assaborir-lo, paladejar els matisos i glopejar els mots... Competitivitat, brillants economies, amenaça dels països emergents... I no limitar-se a les paraules, capir les relacions explícites i jugar a endevinar les explícites. Realment el trobo un text molt ECSS.


2. Canviant radicalment de tema els experts (quins? en què?) sostenen que els enginys del futur ens ensenyaran pràctiques eròtiques que ara ni tan sols podem imaginar. Un tal David Levy opina que arribarà el moment que els robots "seran tan bons en el sexe que en el futur preferirem una relació amb ells en comptes de amb éssers humans".  El robot del futur "serà com el Kamasutra: se li podran programar centenars de postures i ser configurat en mode aprenentatge", el científic anterior pronostica que a l'any 2050 se celebraran casaments entre robots i éssers humans. Arribaran abans aquests robots o els homosimis?

(...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Primer fou el parlar que l'escriure i el llegir.- El gerd, les àtones aneuenques i els efectes castellanitzadors de l'albatetització del nostre poble.

• jordicarrera
• enllaç permanent
• 01.- L'amorosa llengua.
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:45h

1.- Més amunt de la Mata de València a la carretrera de la Bonaigua hi han posat un indicador que diu : El Gerdà. Com s'ha d'escriure aquest nom ? Com s'ha de prununciar, dir  i llegir ? Ha creat enrenou la seva aparició. "Sempre n'hem dit el Jardà i jardons i ara en diuen gerdà perquè ve de gerd".
2.- L'Alcover-Moll , - no recull  cap forma escrita Jardó o jardà o jardera.o jardonera.- i diu:
Gerd, fruit de la gerdera.(gért). A Canigó" cada gerd era un carboncle, cada maduixa un robí". "Omplint de gers i mores los arganells".
Gerd, gerda,  tendre i fesc. Gerdor, qualitat de gerd.
Gerdar, camp de gerderes."Doncs ves a tirar al gerdar!", de Borén, enviar a malvaitge una persona indecisa.
Gerdell.
Gerdera,  planta rosàcia rubus iadeus, ruit rod`vermellós carnós,
Gerdera silvestre. Gerdera, conjunt de plantes gerdes. Gersera variant fonètica del Rosselló.
Gerdó,  fruit de la gerdera. Gerd. Fon: or. zerdó
Gerdonera, gerdera, a la Cerdanya.
Gers. Gersaire,  collidor/ra de gerds.
Gersera, gerdera.- Gersó, fruit de la  gerdera.(Ros).
3.- Gérd o gèrd ? Les  tòniques, els sons tònics  son els determinants de la resta; determinen el so de les àtones, penso. Això passa amb les és /ès tòniques que  dddiferencien la pronunciació de moltres paraules entre els parlars orientals i els occidentals.

4.- Aquest cas i molts altres del parlar aneuenc demostren que no es cert que la vocal neutra ( a i e àtones ) siga cosa tan sols del parlar oriental i que en els occidentals no la tinguen. No se n 'hauria de dir vocal neutra sinó deaixar clar i conscient que les vocals catalanes - els son vocàlics  catalans - no son esl mateixos que el de les vocals catellanes, ni de les angleses o les francesos tot i posant i emprant les mateixes lletres per  escriure'ls. Escrit gerd, gerdó  i gerdons s'ha de dir i pronunciar com sempre tant ben dit, jardà i gerdons. A Espot i en algun alñtre poble hi ha casa de Gerdó (Jardó). Alternativament, en aquest cas, a la vall d'Àneu  la vocal neutra de gerdó  sona com als parlars barceloníns., una neutra o una a escandalosa que seria la forma  que mos sembla que ha de fer i fa "jardó"i "Jardà".

5.- La música i el ritme del parlar català  el marquen i determinen les tòniques que es pronuncien  fort clar i català, i en canvi els sons àtons  perden molta força  i definició del sò - del sò de les lletres -  que es irregular d'un lloc a un altre. Feu fortes les tòniques  que acaparin quasibé tota la paraula i  deixeu sens força , estalvieu-la, en els son àtons que sonen més fluix i indefinit. A l'anglès també passa això, i  a l'andalús per exemple.

6.- Això mos ve que l'alfabetització del poble català mos la van fer en castellà i tenim assumit que els sons i les vocals sonen en totes lñes llengues com en castellà acadèmic, i no es cert. I es per això que hem sentit dir a pares i a mestres aquests anys  d'escolarització en català: "el català es més dificil que el castellà".

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

I al damunt és estiu

• oportunitats
• enllaç permanent
• Rareta, rareta
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:34h

Cada dia és la fi del món. Em desperto a la nit. Giro i tombo, sento com pels budells em corre una mala digestió en forma de boletes de plom. Necessito un advocat.

• Vull llegir la resta de l'article

Congrés Partit Popular de Catalunya: viratge cap a la centralitat

• jrenyer
• enllaç permanent
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:34h

Avui s'ha resolt gairebé definitivament la crisi de direcció que des de fa mesos arrossegava el PPC i ho han fet a la manera característica de la dreta regionalista, acatant les ordres de Madrid.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Dos dies passant calor a l'Expo de Saragossa

• joanvilaitriadu
• enllaç permanent
• Personal i intransferible
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:33h

Per motius professionals, he passat dos dies a l'Exposició Internacional de Saragossa, que, com sabeu, té com a temàtica dominant l'aigua. He tingut l'honor d'acompanyar una important representació política i tècnica del Comú d'Escaldes-Engordany (Andorra). L'aigua, i més concretament, l'aigua termal, és el tret més característic d'aquesta parròquia andorrana, i per això, el seu govern comunal vol desenvolupar una línia d'actuació que potencïi aquesta identificació.
(N'hi ha més)

• Arxius: Tota la colla davant l'escultura de Jaume Plensa
• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Futbol, i poqueta cosa més.

• adasi
• enllaç permanent
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:29h

UN canal de televisió ofereix futbol, en directe, les vint-i-quatre hores. Imagineu un campionat que durés vint-i-quatre hores, set dies la setmana, tres-cents seixanta-cinc dies l'any? Amb periodistes de dretes i de més a la dreta, amb l'Àngels, el Francino, la Nierga, el Puigbó, fins i tot el BonaFont, o el Font a seques, tu, l'altre i el de més enllà: futbol en carn viva, a qualsevol hora, per sempre, laborables i festius… Innovació? Això ja ho feia el franquisme, adobat amb documentals de Terra, mar i aire, si voleu, però s'ha avançat tan poc com vulgueu mesurar. Cuatro, la Sexta, i les altres, són cadenes que es moren pel futbol, per l'audiència, per fer-la progre, la dictadura espanyola: perquè es tracta d'això al remat, de fer el mateix que van fer els franquistes, però amb uns acudits pel mig, per l'entremig, i poqueta cosa més. I banderes, un paisatge fet a banderes. Falangistes, pronazis, amb bous i sense, amb escuts, amb aligots, banderes i places, places farcidetes de gent reclamant cultura, a cabassades la cultura col·lectiva exigida, connectem, conectamos con: plaza Cibeles, plaza Oriente, plaza España, plaza Colon, plaza Jose Antonio… un munt de places i de referències democràtiques (!), roges, totes aquelles places, roges i borbòniques, de reis, de prínceps, de marianos, de zps, places de referents ben nostrats: com deia al començament, futbol i poqueta cosa més.
(Allò que havíem d'avançar, en democràcia, ja ha tocat terra… Què? Que ja hem tocat sostre. No espereu gaire res més: futbol i poqueta cosa més.)

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Lloret: cinema llatinoamericà a la fresca

• vador
• enllaç permanent
• 9.1. Actualitat [N]
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:19h

El Cineclub Àdler, de Lloret, organitza per quart any, el Cicle de Cinema Llatinoamericà. Es tracta d'una proposta de cinema a la fresca, en què, al marc de Sa Caleta, els dies 4 i 18 de juliol i 1 d'agost, a dos quarts d'onze de la nit, es projectaran, amb entrada gratuïta, les pel·lícules:

Bombón (El perro), de Carlos Sorín (4 de juliol de 2008) [Tràiler]

El baño del Papa, d' Enrique Fernández i César Charlone (18 de juliol de 2008) [Tràiler]

Qué tan lejos, de Tania Hermida (1 d'agost de 2008) [Tràiler]







FOTO Cartell del IV Cicle de Cinema Llatinoamericà, a Lloret

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

LES COSES PEL SEU NOM, O EL RIDÍCUL DELS POLITICS

• Jordi Carbonell
• enllaç permanent
• POLITICA
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:15h

No era un transvasament, era un moviment antinatural d'aigua. No hi ha Crisi, es un correctiu del capital circulant que ara, mira per on, ja no circula. El PPC, el de Sirera i companyia, ha escollit "lliurement" a Alícia Sanchez Camacho sense cap tipus de pressiò, i si Ana Mato estava a Barcelona i a la seu del PP fins les dotze de la nit, era per que estava instalant l'últim crit en tecnologia "digital", per res més....I vinga, i fot-li....

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

La Federació Catalana de Bitlles i Bowling és membre de ple dret de la FIQ (Moisès Rial) EA 1025

• empordaaccio
• enllaç permanent
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:15h

"La Federació Catalana de Bitlles i Bowling
és membre de ple dret de la FIQ" 

Ens ho envia

Moisès Rial Medina

 
La Federació Espanyola de 'Bolos' (FeBolos) ha decidit retirar el seu equip del proper Campionat del Món sub-23 de Bitlles per evitar coincidir amb la selecció catalana d'aquest mateix esport, que compta amb el reconeixement oficial internacional, un reconeixement que a més a més va ser avalat pel Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS-CAS) de Lausanne (Suïssa), en una decisió que ja vam avançar que seria un precedent important per al futur de les seleccions catalanes.

Aquest torneig, que compta també amb el reconeixement oficial del Comitè Olímpic Internacional, començarà el proper 18 de juliol a Orlando (Estats Units), on hi desfilaran desenes de seleccions, cadascuna amb la seva bandera. La catalana, evidentment, amb la senyera. I és que la Federació Catalana de Bitlles i Bowling va ser reconeguda per la Federació Internacional de Bowling (FIQ) l'estiu passat com a membre de ple dret d'aquesta entitat. Pocs mesos després la Federació Espanyola impugnava el reconeixement al TAS, amb un escrit basat en l'ordenament jurídic espanyol, però l'abril d'enguany aquest desestimava la petició i confirmava que la Catalana és membre de ple dret de la FIQ. Abans, havia recorregut també l'admissió a la mateixa FIQ, petició que també li va ser denegada.

Ara per tant la Federació Catalana enviarà un combinat dels seus clubs al Campionat del Món sub-23 de Bitlles, tal i com farà també la resta de seleccions que s'hi han classificat. De fet poques setmanes després d'aquest torneig sub-23, Catalunya participarà també al Campionat del Món absolut de Bitlles. A Espanya la preocupació pel tema és més important de la que sembla. Perquè la Federació Internacional de Bowling (FIQ) està reconeguda pel COI, i per tant compta amb un "extra" de legitimitat, a nivell d'ordenament jurídic internacional, amb què no compten els partits de la selecció catalana de Futbol Sala, Futbol Australià, Korfball o fins i tot el cas de l'Hoquei sobre Patins, modalitats esportives totes elles encara no reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional.

Tenint en compte tot això i per evitar un enfrontament entre Catalunya i Espanya, la Federació Espanyola ha decidit retirar el seu propi equip d'aquest torneig, una acció que ja va anunciar que faria en totes i cadascuna de les competicions on puguessin coincidir Catalunya i Espanya. De fet les diferències entre la Federació Catalana i l'Espanyola de Bitlles són abismals: la primera ha fet un gran esforç per situar Barcelona i Catalunya com a un dels focus europeus d'aquest esport -molt jugat arreu del món, però molt poc a l'Estat espanyol-, i compta amb clubs i jugadors en moltes modalitats. En canvi la segona acull disciplines de les bitlles jugades només a nivell territorial espanyol (bolo leonés, pasabolo, bolo burgués), i a més a més no disposa d'una federació pròpia només de Bowling, per ordres del Consejo Superior de Deportes (CSD), de manera que la FeBolos no té ni entrenadors, ni excessius jugadors, ni joves promeses, ni en general cap mena d'infraestructura esportiva potent.

Un cas similar es va produir al 2005, quan la Federació Internacional de Bitlles (FIQ) va reconèixer la Federació de Gibraltar. El CSD va retirar immediatament els equips espanyols de totes les competicions on hi participava Gibraltar, i els va prohibir jugar-hi mentre hi fos present. Posteriorment, però, va retirar la prohibició, i en l'actualitat la selecció espanyola participa en competicions on també hi és Gibraltar.

L'escletxa, doncs, per a les federacions catalanes és evident. La decisió del TAS ha creat un precedent jurídic esportiu internacional de conseqüències importantíssimes, i alguns mitjans de comunicació espanyols, com El Mundo, ja afirmen resignadament que "és qüestió de temps" que altres federacions esportives catalanes segueixin les passes de la Federació Catalana de Bitlles i assoleixin reconeixement internacional.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La font de la Fita, una gota del mar de l'immens patrimoni de l'ecomuseu Vernissa Viu

• rogersafor
• enllaç permanent
• Ecologisme
• dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:13h

Anirem publicant imatges de l'Ecomuseu.

Volem començar amb un detallet.

Una font, que du l'aigua de l'ombria de la Cuta, i adverteixo que a menys de 100 metres hi havia la font major... Per si algú dubta que som a terra d'aigua.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article