
Recorro de nou a la carpeta de retalls de premsa i d'altra paperassa:
1. "Apostar per la innovació com a recepta per mantenir la competitivitat de les nostres brillants economies, davant la creixent amenaça dels països emergents que impulsen el seu creixement amb la reducció dràstica dels costos de mà d'obra". Aquest text pertany al programa de presentació del Bdigital Global Congress 2008 celebrat enguany a Barcelona (la B de Bdigital), és per llegir una i altra vegada, assaborir-lo, paladejar els matisos i glopejar els mots... Competitivitat, brillants economies, amenaça dels països emergents... I no limitar-se a les paraules, capir les relacions explícites i jugar a endevinar les explícites. Realment el trobo un text molt ECSS.
2. Canviant radicalment de tema els experts (quins? en què?) sostenen que els enginys del futur ens ensenyaran pràctiques eròtiques que ara ni tan sols podem imaginar. Un tal David Levy opina que arribarà el moment que els robots "seran tan bons en el sexe que en el futur preferirem una relació amb ells en comptes de amb éssers humans". El robot del futur "serà com el Kamasutra: se li podran programar centenars de postures i ser configurat en mode aprenentatge", el científic anterior pronostica que a l'any 2050 se celebraran casaments entre robots i éssers humans. Arribaran abans aquests robots o els homosimis?
(...)
1.- Més amunt de la Mata de València a la carretrera de la Bonaigua hi han posat un indicador que diu : El Gerdà. Com s'ha d'escriure aquest nom ? Com s'ha de prununciar, dir i llegir ? Ha creat enrenou la seva aparició. "Sempre n'hem dit el Jardà i jardons i ara en diuen gerdà perquè ve de gerd".
2.- L'Alcover-Moll , - no recull cap forma escrita Jardó o jardà o jardera.o jardonera.- i diu:
Gerd, fruit de la gerdera.(gért). A Canigó" cada gerd era un carboncle, cada maduixa un robí". "Omplint de gers i mores los arganells".
Gerd, gerda, tendre i fesc. Gerdor, qualitat de gerd.
Gerdar, camp de gerderes."Doncs ves a tirar al gerdar!", de Borén, enviar a malvaitge una persona indecisa.
Gerdell.
Gerdera, planta rosàcia rubus iadeus, ruit rod`vermellós carnós,
Gerdera silvestre. Gerdera, conjunt de plantes gerdes. Gersera variant fonètica del Rosselló.
Gerdó, fruit de la gerdera. Gerd. Fon: or. zerdó
Gerdonera, gerdera, a la Cerdanya.
Gers. Gersaire, collidor/ra de gerds.
Gersera, gerdera.- Gersó, fruit de la gerdera.(Ros).
3.- Gérd o gèrd ? Les tòniques, els sons tònics son els determinants de la resta; determinen el so de les àtones, penso. Això passa amb les és /ès tòniques que dddiferencien la pronunciació de moltres paraules entre els parlars orientals i els occidentals.
4.- Aquest cas i molts altres del parlar aneuenc demostren que no es cert que la vocal neutra ( a i e àtones ) siga cosa tan sols del parlar oriental i que en els occidentals no la tinguen. No se n 'hauria de dir vocal neutra sinó deaixar clar i conscient que les vocals catalanes - els son vocàlics catalans - no son esl mateixos que el de les vocals catellanes, ni de les angleses o les francesos tot i posant i emprant les mateixes lletres per escriure'ls. Escrit gerd, gerdó i gerdons s'ha de dir i pronunciar com sempre tant ben dit, jardà i gerdons. A Espot i en algun alñtre poble hi ha casa de Gerdó (Jardó). Alternativament, en aquest cas, a la vall d'Àneu la vocal neutra de gerdó sona com als parlars barceloníns., una neutra o una a escandalosa que seria la forma que mos sembla que ha de fer i fa "jardó"i "Jardà".
5.- La música i el ritme del parlar català el marquen i determinen les tòniques que es pronuncien fort clar i català, i en canvi els sons àtons perden molta força i definició del sò - del sò de les lletres - que es irregular d'un lloc a un altre. Feu fortes les tòniques que acaparin quasibé tota la paraula i deixeu sens força , estalvieu-la, en els son àtons que sonen més fluix i indefinit. A l'anglès també passa això, i a l'andalús per exemple.
6.- Això mos ve que l'alfabetització del poble català mos la van fer en castellà i tenim assumit que els sons i les vocals sonen en totes lñes llengues com en castellà acadèmic, i no es cert. I es per això que hem sentit dir a pares i a mestres aquests anys d'escolarització en català: "el català es més dificil que el castellà".
Cada dia és la fi del món. Em desperto a la nit. Giro i tombo, sento com pels budells em corre una mala digestió en forma de boletes de plom. Necessito un advocat.
Avui s'ha resolt gairebé definitivament la crisi de direcció que des de fa mesos arrossegava el PPC i ho han fet a la manera característica de la dreta regionalista, acatant les ordres de Madrid.

Per motius professionals, he passat dos dies a l'Exposició Internacional de Saragossa, que, com sabeu, té com a temàtica dominant l'aigua. He tingut l'honor d'acompanyar una important representació política i tècnica del Comú d'Escaldes-Engordany (Andorra). L'aigua, i més concretament, l'aigua termal, és el tret més característic d'aquesta parròquia andorrana, i per això, el seu govern comunal vol desenvolupar una línia d'actuació que potencïi aquesta identificació.
(N'hi ha més)
UN canal de televisió ofereix futbol, en directe, les vint-i-quatre hores. Imagineu un campionat que durés vint-i-quatre hores, set dies la setmana, tres-cents seixanta-cinc dies l'any? Amb periodistes de dretes i de més a la dreta, amb l'Àngels, el Francino, la Nierga, el Puigbó, fins i tot el BonaFont, o el Font a seques, tu, l'altre i el de més enllà: futbol en carn viva, a qualsevol hora, per sempre, laborables i festius… Innovació? Això ja ho feia el franquisme, adobat amb documentals de Terra, mar i aire, si voleu, però s'ha avançat tan poc com vulgueu mesurar. Cuatro, la Sexta, i les altres, són cadenes que es moren pel futbol, per l'audiència, per fer-la progre, la dictadura espanyola: perquè es tracta d'això al remat, de fer el mateix que van fer els franquistes, però amb uns acudits pel mig, per l'entremig, i poqueta cosa més. I banderes, un paisatge fet a banderes. Falangistes, pronazis, amb bous i sense, amb escuts, amb aligots, banderes i places, places farcidetes de gent reclamant cultura, a cabassades la cultura col·lectiva exigida, connectem, conectamos con: plaza Cibeles, plaza Oriente, plaza España, plaza Colon, plaza Jose Antonio… un munt de places i de referències democràtiques (!), roges, totes aquelles places, roges i borbòniques, de reis, de prínceps, de marianos, de zps, places de referents ben nostrats: com deia al començament, futbol i poqueta cosa més.
(Allò que havíem d'avançar, en democràcia, ja ha tocat terra… Què? Que ja hem tocat sostre. No espereu gaire res més: futbol i poqueta cosa més.)

El Cineclub Àdler, de Lloret, organitza per quart any, el Cicle de Cinema Llatinoamericà. Es tracta d'una proposta de cinema a la fresca, en què, al marc de Sa Caleta, els dies 4 i 18 de juliol i 1 d'agost, a dos quarts d'onze de la nit, es projectaran, amb entrada gratuïta, les pel·lícules:
Bombón (El perro), de Carlos Sorín (4 de juliol de 2008) [Tràiler]
El baño del Papa, d' Enrique Fernández i César Charlone (18 de juliol de 2008) [Tràiler]
Qué tan lejos, de Tania Hermida (1 d'agost de 2008) [Tràiler]
FOTO Cartell del IV Cicle de Cinema Llatinoamericà, a Lloret
No era un transvasament, era un moviment antinatural d'aigua. No hi ha Crisi, es un correctiu del capital circulant que ara, mira per on, ja no circula. El PPC, el de Sirera i companyia, ha escollit "lliurement" a Alícia Sanchez Camacho sense cap tipus de pressiò, i si Ana Mato estava a Barcelona i a la seu del PP fins les dotze de la nit, era per que estava instalant l'últim crit en tecnologia "digital", per res més....I vinga, i fot-li....


Anirem publicant imatges de l'Ecomuseu.
Volem començar amb un detallet.
Una font, que du l'aigua de l'ombria de la Cuta, i adverteixo que a menys de 100 metres hi havia la font major... Per si algú dubta que som a terra d'aigua.