I és clar que sí, aquesta és la manera: potser tu i jo havíem decidit, mai que puguéssim, no volar o deixar de volar amb Air Berlin, però aquest gest segur que no els hagués fet ni pessigolles: “un palomo no hace verano”, com deia aquell. Però ep: quan es tracta del Barça, el nostre Barça, que s’hi nega, quan els toquem la butxaqueta ben tocada i, de retruc, el voraviu del prestigi, ara sí que fa pupeta, oi, Herr Hunold? Doncs molt bé, Senyor Laporta, així es fan les coses, a can Barça. Qui s’han cregut que som, nosaltres?!
Ah, per fi, per fi he acabat de classificar els posts, els 342 posts que no s'acabaven mai, ordenadets, aquí a la dreta, en 20 categories; una suada considerable, he estat a punt de llençar la tovallola dia sí dia no, però fa segles que em voltava pel cap de posar-me la samarreta del Fido-Dido i els pantalons vuitanteros de l'equip de handbol del col·le (una servidora té un passat) per posar una mica d'ordre en aquest bloc on els posts més antics ja acumulaven un pam de pols i unes quantes colònies de peixets de plata (Lepisma saccharina). Encara he de fer algunes maniobres amb alguns apunts que no sé com cony classificar-los, però re, el pitjor ja ha passat. Ara ho veig tot més clar, he aconseguit convertir un bloc caòtic en un caos organitzat. Estic estarrufada de contenta. I ara me'n vaig tota cofoia al desplegable de "Categoria", busco la de "De blocs i altres manies", clico "publicar", i llestos!

La narrativa mallorquina de la generació dels 70 i la memòria històrica