Lluís Vilarrasa

Comentaris de llibres i pel·lícules

STAR WARS (1977) George Lucas

• Galdric
• enllaç permanent
• Pel·lícules 1970-1979
• dissabte, 2 d'agost de 2008 | 17:03h

Aprofitant que avui fan Star Wars en alguna cadena, repassaré tota la sèrie. Aquesta primera entrega em va decebre molt fa pocs anys al cinema, quan es va reestrenar; la vaig trobar pobrissona i amb poc ritme. Va ser impossible de reviure l’eufòria de la primera visió, quan era un adolescent. Tot i així, quan la vaig veure per tercera vegada -a casa, en DVD- em va sorprendre comprobar, ara que la veia sense expectatives, com recuperava bona part de l’encant perdut. Ja no em va semblar pobrissona, sinó agradablement modesta, austera. El primer encert són els protagonistes, amb un trio irrepetible: el jovenet Mark Hamill, el simpàtic fanfarró Harrison Ford i la deliciosa Carrie Fisher. El dolent és d’antologia -Darth Vader, que escanya a distància-, i fa certa aquella afirmació de Hitchcock que com més bo és el dolent més bona és la pel·lícula. A més hi ha dos veterans de gran categoria -el gran Alec Guinness i l’inoblidable Peter Cushing- que eleven el nivell quan apareixen. L’argument és molt clàssic -un noi perd la família i es llança a un procés d’aprenentatge- i funciona a la perfecció. Hi ha molts moments brillants, però en destacaria quatre: Han Solo, com un pistoler de l’oest, matant un caçarecompenses al bar; la princesa Leia reaccionant amb còmica altivesa quan la rescaten; l’habitació de les parets que s’acosten (estil Fu-Manchú); i Peter Cushing, sense immutar-se, fent explotar tot un planeta amb l’Estrella de la Mort.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article