Fer el guiri cansa profundament. Estar rodejat de guiris encara cansa més. Vaja, que la vida del guiri també és dura, sobretot si et resisteixes als mitjons blancs sota les sandalies i a les viseres què-guai-que-sóc. I fent el guiri vas pensant... i et preguntes coses.
* Si a cada gran ciutat hi ha un Museu Egipci únic, intransferible, amb grans obres... ens estan prenen el pèl o hi ha obres egípcies per donar i per vendre? Queda alguna cosa a Egipte –apart de les piràmides–?
* Aquells que es pensin que el menjar turc segueix sent el plat oficial berlinès, van errats: ara el que mola més -que multicultis que són, maremeva- és el jalar asiàtic, especialment el vietnamita.
* El que queda del Mur de Berlín està destrossat gràcies a aquells què se'n van emportant trossets a casa –allò típic que pilles (robes) amb tota la il·lusió del moment i que acaba a les escombraries amb tota la il·lusió d'un altre moment (de neteja)–. Si aviat farà 20 anys de la caiguda del Mur... com pot ser que a les botigues de souvenirs encara en venguin trossets? I com pot ser que els guiris encara ho comprin?
* Com s'ha de tractar la memòria històrica? Hem de destruir perquè fa mal? Eliminar-ho per respecte als que ho han patit? Mantenir per no oblidar? Optar per les mitges tintes? Què em carrego i què deixo?
* Mola penjar-se la càmera al coll (perquè sempre acabo fent fotografies d'ombres i peus?).
* Hi ha maleducats a tot arreu.
* La calor abanana.
* Mola anar a l'estranger per fer tot-allò-que-no-faries-a-casa.
I de regal, la reflexió del dia... Va de llibres!
