Plagueta de Bord

PLAGUETA DE FORMENTOR (VII)

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dimarts, 2 de setembre de 2008 | 22:18h

AFERRAT AL TROC SALAT D'UN PI QUE TOCA LA MAR

Cal tocar els vell arbres i els vells monuments (de lletra, de marbre, de guix, de tendresa...)
Escolt els cants del peix roquer (cabots, esparralls, tords i oblades, vaques i donzelles, salpes i marbres...), allà davant el cap Pinar;
veig les erosions dels fons marins;
sent, aquí, a Telloc, el flobiol mozartià dels sebel·lins;
he arribat a casa?;
l'òliba, ara, em xiula silenciosament com uns niguls de cotó fluix als tímpans;
allà la nit amb els murmuris de les ones sobre les arrels dels Pi de la Posada;
aquí la mà oberta que només desitja un poc de serenitat entre tempestes i naufragis (he naufragat per la Xarxa entre vanitats de saló i informacions escarrufadores...);
copii un poema de jaime gil a poc a poc mentre Costa i Llobera em tutel·la com un pinot macís, robust, ran de l'espadat i dels temps;
je suis fou d'être amoureux, pens a Formentor amb l'objecte de desig, l'Hamat, a dues passes, a l'infinit;
no tenc enfront, l'escriptura no té enfront.
(...)
(Foto de Joan Estelrich a Formentor. Arxiu d'Andreu Manresa)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article