Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

Lluís Llach és un cantant català, Maria Mercè Marçal una escriptora catalana i Gervasio Deferr un gimnasta espanyol

• cucarella
• enllaç permanent
• De política opinió
• dimarts, 2 de setembre de 2008 | 22:56h

Amb motiu de la participació en Fira del Llibre de Frankfurt tinguérem un debat general, sovint esbiaixat i enganyós per part espanyola, sobre l’abast lingüístic de la cultura catalana, més concretament sobre qui forma part de la literatura catalana. Sembla ser –dic: sembla ser– que al final va guanyar la posició que defensava que la cultura catalana –literatura, cinema, música…– és la que es fa en català i prou.

Ara tornem a tenir un burro semblant en l’herba de la discusió: en aquesta ocasió al voltant de l’adscripció nacional dels esportistes. La “roja” va guanyar la copa d’Europa de futbol i els jugadors d’origen català s’apressaren a pronunciar fervents declaracions d’espanyolitat, i Gasol i Nadal i tants altres han dit i diuen idènticament, i fa temps també que els corredors de moto s’embolcallen sense escarafalls amb la “roja y gualda”; n’hi ha, d’exemples, que abasten tota de l’escala de l’elit esportiva.

Ara imaginem-nos tants noms d’escriptors i escriptores en llengua catalana, i cantants i grups musicals, que, com els esportistes, s’hagueren arrapat, i s’arrapen avui tot d’una, a la llei aquesta que s’han  empatollat de no barrejar esport i política per justificar la general adscripció nacional espanyola. Imaginem-nos una literatura en català ocasional, de costellada, com els partits de la selecció nacional de Catalunya. Imaginem-nos Jesús Moncada, Jaume Cabré,  Joan Lluís Lluís, Lluís Anton Baulenas, Maria Barbal, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, i Raimon i Lluís Llach i Maria del Mar Bonet i Els Pets i Obrint Pas i etcètera i etcètera, imaginem-nos que, com els esportistes que diuen que no s’ha de barrejar la política (nacionalista) amb l’esport, tots s’hagueren embolcallat en la “roja y gualda” i hagueren escrit i cantat tota la seua obra en espanyol. No hi hauria cultura catalana!

És ben paradoxal escoltar aquest discurs que fronteres enllà lloa la resistència de la cultura catalana, el seu coratge, el seu vigor i tota la mandanga, i no obstant això en el món de l’esport tothom “entèn” els esportistes que s’abanderen amb Espanya. Si els qui han fet la literatura catalana que avui tenim, i de la que ens enorgullim, hagueren pres la decisió nacional dels Puyol, Xavi Hernández, Nadal, Gasol o Gervasio Deferr, la literatura catalana ja fa temps que seria cadàver. Si tenim literatura catalana i, per contra, esport espanyol, és només perquè uns són d’ací i els altres, malgrat el seu origen, són d’allà. I un cap no pot portar dos barrets, ni una esquena dues banderes.

• Comentaris: 10
• Vull llegir la resta de l'article