Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

La geganta de l'ull daurat

• carme.laura
• enllaç permanent
• dimarts, 2 de setembre de 2008 | 08:26h

"Creien que era una dea, alta, altíssima, color bronze com les amazones de les històries antigues. Era dona sàvia, coneixedora del poder de les arrels que creixien polsoses a la sorra del desert. Generacions anteriors havien arribat de l'est africà , a través de l'Índia, a Sakastana, la terra dels sakas, com a gent captiva.

Era diferent, negra entre els habitants de les tribus del país que s'autoanomenaven "aris", els de pell clara com la llengua que parlaven.
La terra de Sakastana era dura.

Amb el seu únic ull la dona alta veia el bell llac Himan d'aigua dolça, el blat creixent a la plana i els cims nevats del gran pare Khaja, quan s'aturava el Levar, el vent que rugia i aixecava l'arena calenta del desert durant cent-vint llunes i cent-vint sols sense descans. El vent que castigava les cases de parets de tova i feia caure l'estacada de fusta del poblat, Shahr-i-Sokhta, el poblat cremat per la sorra i el llamp. El Levar, el mateix vent que li havia reventat l'ull; el sacerdot-cirurgià, el seu mestre, li netejà l'òrbita amb delicadesa fins a deixar-la com un forat fosc que ella cobrí amb la closca d'una cloÏssa nacarada.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article