Aquest passat diumenge, passades les 9.30 del matí, vaig penjar el telèfon després d’una entrevista més sobre seguretat als aeroports. Un cop més, el periodista, tan amable com absolutament ignorant dels antecedents d’aquest assumpte, anava reduint tota la qüestió al ja famós assumpte de les sabates. I un cop més, malgrat una certa afonia i una mica de son, vaig intentar explicar als seus oients que aquí no està en joc el dret a no ensenyar els mitjons o les mitges, sinó el dret a ser tractats com a ciutadans en tota circumstància. També dins d’un aeroport.

Guantanamo, Barroso, Cia: motius més que suficients per fer una nova pregunta a la Comissió Europea