
Molt abans que tinguessin èxit les tres erres de la gestió dels residus, van sorgir les tres erres de l’educació. S’atribueixen a un regidor de la ciutat de Londres (que, més endavant, arribaria a alcalde). Era a principis del segle XIX i sir William Curtis va reclamar que els fonaments de l’educació fossin “reading, riting and rithmetic”. Ell mateix no havia tingut una educació prou sòlida i pensava que els tres mots començaven per erra. Com és evident, es referia a reading (lectura), writing (redacció) i arithmetic (aritmètica). De totes maneres, la seva expressió féu fortuna i, als països anglosaxons, continua utilitzant-se com a definició dels propòsits bàsics de l’educació primària i, amb aquest humor que els és tan propi, n’hi diuen les tres erres.

ELS MÉS LLEGITS DE NOVEMBRE 2008. I SE M'HA COLAT UN VIRUS

Guantanamo, Barroso, Cia: motius més que suficients per fer una nova pregunta a la Comissió Europea