Joan Pinyol

Des de la terra del paper

Reportatge al Diari d'Igualada (Trauré el meu avi del mausuleu franquista!,3)

• jpinyol
• enllaç permanent
• dimarts, 2 de setembre de 2008 | 17:03h

Divendres passat, centrant la notícia de portada del Diari d'Igualada es va publicar un reportatge més dedicat a la dissortada història del meu avi i als meus intents i desitjos ferms de portar-lo de nou a Capellades.

Us dono a conèixer el text que es va publicar amb la il·lusió que també us sentiu vostre aquest cas.

«No vull l’avi enterrat amb el seu botxí»

Una família anoienca ha descobert que un dels seus membres té les  despulles traslladades al Valle de los Caídos. Aquest és el cas amb el qual s’han trobat els descendents de Joan Colom i Solé, de Capellades, que creien que les restes mortals estaven dipositades en una fossa de Lleida i s’han trobat que el seu avantpassat estaria enterrat al monument franquista construït a la serra de Guadarrama.  Almenys tres anoiencs més, Francesc Luis Vilanova, de Pujalt, i Antoni Solà Vila i Joan Comas Carull, igualadins, hi tenen també el cos.
Un nét de Colom, l’escriptor i professor capelladí Joan Pinyol, va alarmar-se quan va consultar el llibre de Queralt Solé, que venia junt  amb la revista Sàpiens, a l’abril. Va encetar una sèrie de gestions  i recerques per anar reconstruint els darrers passos del seu avi.  L’objectiu final és «treure’l del Valle de los Caídos. No vull que estigui enterrat amb el seu botxí». Joan Colom i Solé va ser reclutat en una de les darreres lleves de  l’exèrcit republicà, l’octubre del 1938, va ser destinat a  Barcelona i posteriorment a Osona i, més tard, fet presoner pels franquistes.  Va ser enviat a Lleida, on va enmalaltir de tifus i va morir el 5 de març del 1939 a l’Hospital Militar.  Sobre els altres tres anoiencs, l’historiador de Castellolí Pere Guixà va enviar una carta al Diari d’Igualada fent-se ressò de les investigacions de  Queralt Solé, i, de moment, s’espera contactar amb els parents eventuals. Pinyol té la intenció d’anar obrint diversos fronts i obtenir suport per rescatar el cos del seu avi. Fins ara ha pogut aconseguir dades fidedignes d’on pot estar dipositat el cos, ja que ha trobat el document que s’hauria d’haver enviat a la família confirmant que el que quedava de Joan Colom era transportat al Valle de los Caídos per ser-hi dipositat. Per què la majoria de famílies dels republicans caiguts no van conèixer l’operació? Queralt Solé, la historiadora que ha investigat i destapat aquests trasllats sinistres, explica que «es va 
publicar al butlletí de la província, però cap família dels  ‘rojos’ no s’hauria pensat que es poguessin emportar els seus. No es va informar amb exactitud». Solé, professora de la UB, afegeix que «en tot cas, el procés no era exactament opac, però s’anava a l’engròs. I hi havia poques maneres legals de frenar-ho». La meitat de les despulles, del bàndol republicà
Durant els 18 anys que va durar la construcció del Valle de los Caídos, desenes de milers de persones van treballar en les tasques a la serra de Guadarrama. Les condicions espartanes i la poca seguretat  van ocasionar que molts dels treballadors −la immensa majoria, presoners del cantó republicà− emmalaltissin i morissin. L’historiador Joaquim Aloy explica que «Franco no podia omplir les criptes només amb els morts del seu bàndol, perquè les famílies n’estaven assabentades i s’hi negaven». Aloy ha consultat la correspondència dels ajuntaments a la petició del règim, en la qual les famílies del bàndol nacional es neguen a contribuir-hi. Per remeiar-ho, la solució de les autoritats feixistes va ser «una mesura dràstica, brutal: en el cas de fosses, com poden ser les de Lleida, van treure mig miler de cossos sense avisar ningú». Un d’aquests casos, el de Joan Colom, que el seu nét pensa canviar. De moment, prepara un viatge a Madrid, i espera retrobar quelcom seu.

Si continueu llegint trobareu la continuació del reportatge, que inclou més dades sobre aquesta reivindicació particular, informació sobre el que és i per a què fou concebut el funest "Valle de los Caidos" a més d'una entrevista a la Queralt Solé, la informació sobre tres anoiencs més traslladats al Valle de los Caidos i la reproducció parcial d'una de les darreres cartes del meu avi...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Garzón ha demanat dades a l'abat del Valle de los Caídos (Trauré el meu avi del mausoleu franquista!, 2)

• jpinyol
• enllaç permanent
• dimarts, 2 de setembre de 2008 | 00:13h

El nostre és un país que es belluga amb un retard considerable, però encara hem d'agrair que no estigui quiet del tot.

Des de fa un temps sembla que tota la boira densa i opaca que ha envoltat la dictadura franquista i una postguerra dominada per la por de molts i la prepotència d'uns altres, es comença a dissipar.

Que no pari.

Garzón demana dades per investigar els desapareguts durant el franquisme

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha reclamat a diverses institucions que li facin arribar dades sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, per estudiar si pot investigar els fets. Garzón s'ha adreçat concretament a l'abat del Valle de los Caídos, l'Arxiu General de l'Administració, la Conferència Episcopal i el Centre Documental de la Memòria Històrica, així com als ajuntaments de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid, per les fosses comunes que tenen. A finals del mes de juny passat, Garzón ja va demanar informes als ministeris de l'Interior i de Defensa.

Als encarregats de gestionar el monument del Valle de los caidos els ha demanat informació sobre les persones que es troben enterrades allí, la seva procedència geogràfica i les causes del seu enterrament en aquell lloc.

La fotografia que acompanya aquest post pertany a l'agència Reuters de noticíes.

Si continueu llegint trobareu la resta de la notícia extreta avui del web del canal 3/24.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article