
Divendres passat, centrant la notícia de portada del Diari d'Igualada es va publicar un reportatge més dedicat a la dissortada història del meu avi i als meus intents i desitjos ferms de portar-lo de nou a Capellades.
Us dono a conèixer el text que es va publicar amb la il·lusió que també us sentiu vostre aquest cas.
«No vull l’avi enterrat amb el seu botxí»
Una família anoienca ha descobert que un dels seus membres té les despulles traslladades al Valle de los Caídos. Aquest és el cas amb el
qual s’han trobat els descendents de Joan Colom i Solé, de Capellades, que
creien que les restes mortals estaven dipositades en una fossa de Lleida i
s’han trobat que el seu avantpassat estaria enterrat al monument franquista
construït a la serra de Guadarrama. Almenys tres anoiencs més, Francesc
Luis Vilanova, de Pujalt, i Antoni Solà Vila i Joan Comas Carull,
igualadins, hi tenen també el cos.
Un nét de Colom, l’escriptor i professor
capelladí Joan Pinyol, va alarmar-se quan va consultar el llibre de Queralt
Solé, que venia junt amb la revista Sàpiens, a l’abril. Va encetar una
sèrie de gestions i recerques per anar reconstruint els darrers passos del
seu avi. L’objectiu final és «treure’l del Valle de los Caídos. No vull que estigui enterrat amb el seu botxí». Joan Colom i Solé va ser reclutat
en una de les darreres lleves de l’exèrcit republicà, l’octubre del 1938,
va ser destinat a Barcelona i posteriorment a Osona i, més tard, fet
presoner pels franquistes. Va ser enviat a Lleida, on va enmalaltir de
tifus i va morir el 5 de març del 1939 a l’Hospital Militar. Sobre els
altres tres anoiencs, l’historiador de Castellolí Pere Guixà va enviar una carta al Diari d’Igualada fent-se ressò de les investigacions de
Queralt Solé, i, de moment, s’espera contactar amb els parents eventuals. Pinyol té la intenció d’anar obrint diversos fronts i
obtenir suport per rescatar el cos del seu avi. Fins ara ha pogut
aconseguir dades fidedignes d’on pot estar dipositat el cos, ja que ha
trobat el document que s’hauria d’haver enviat a la família confirmant que el que quedava de Joan Colom era transportat al Valle de los Caídos per
ser-hi dipositat. Per què la majoria de famílies dels republicans caiguts no
van conèixer l’operació? Queralt Solé, la historiadora que ha investigat i destapat aquests trasllats sinistres, explica que «es va
publicar al butlletí de la província, però cap família dels ‘rojos’ no
s’hauria pensat que es poguessin emportar els seus. No es va informar amb exactitud». Solé, professora de la UB, afegeix que «en tot cas, el procés
no era exactament opac, però s’anava a l’engròs. I hi havia poques maneres
legals de frenar-ho». La meitat de les despulles, del bàndol
republicà
Durant els 18 anys que va durar la construcció del Valle de los Caídos, desenes de milers de persones van treballar en les tasques a la
serra de Guadarrama. Les condicions espartanes i la poca seguretat van
ocasionar que molts dels treballadors −la immensa majoria, presoners del
cantó republicà− emmalaltissin i morissin. L’historiador Joaquim Aloy explica
que «Franco no podia omplir les criptes només amb els morts del seu bàndol,
perquè les famílies n’estaven assabentades i s’hi negaven». Aloy ha
consultat la correspondència dels ajuntaments a la petició del règim, en la
qual les famílies del bàndol nacional es neguen a contribuir-hi. Per remeiar-ho, la solució de les autoritats feixistes va ser «una mesura dràstica, brutal: en el cas de fosses, com poden ser les de Lleida, van
treure mig miler de cossos sense avisar ningú». Un d’aquests casos, el de
Joan Colom, que el seu nét pensa canviar. De moment, prepara un viatge a
Madrid, i espera retrobar quelcom seu.
Si continueu llegint trobareu la continuació del reportatge, que inclou més dades sobre aquesta reivindicació particular, informació sobre el que és i per a què fou concebut el funest "Valle de los Caidos" a més d'una entrevista a la Queralt Solé, la informació sobre tres anoiencs més traslladats al Valle de los Caidos i la reproducció parcial d'una de les darreres cartes del meu avi...

El nostre és un país que es belluga amb un retard considerable, però encara hem d'agrair que no estigui quiet del tot.
Des de fa un temps sembla que tota la boira densa i opaca que ha envoltat la dictadura franquista i una postguerra dominada per la por de molts i la prepotència d'uns altres, es comença a dissipar.
Que no pari.
Garzón demana dades per investigar els desapareguts durant el franquisme