El meu país d'Itàlia

dependència

• marieta
• enllaç permanent
• coses que passen
• dimarts, 2 de setembre de 2008 | 10:54h

La cosa ja té nom, per ara en anglès, si algú s'anima a trobar una paraula en català, que ho diga. En anglès es diu discomgoogolation que seria una combinació entre discombobulate que vol dir confondre o frustrar i Google que vol dir Google.
Segons el doctor David Lewis quasi la meitat dels ciutadans britànics pateixen aquest disturbi. Els símptomes són: creixents nivells d'agitació i d'estrès, amb acceleració del ritme cardíac a nivells perillosos, i tot això ens passa quan no podem connectar-nos o la connexió s'interromp. Diu el doctor que amb la proliferació de la banda ampla hem entrat en la civilització de la resposta immediata i si no tenim accés a la galàxia d'informació que Internet ens ofereix a l'abast d'un clic, aleshores, ens ataca la discomgoogolation, que, més senzillament, seria la síndrome d'abstinència del Web.
Personalment no puc negar que em pose nervioseta quan la cosa no rutlla, quan la connexió és massa lenta o quan directament no funciona, però no crec que el meu ritme cardíac ni l'ansietat es tornen perillosos.
Potser seria el cas que comencem a considerar la cosa seriosament, podríem fundar una associació de xarxa-dependents (anònims), grups de suport mutu, teràpies de grup, no sé, potser cal començar amb un gest coratjós i hi estic disposada:

Bon dia, em dic Maria i sóc (una miqueta) xarxa-dependent.

• Comentaris: 14
• Vull llegir la resta de l'article