

Per si no ho sabeu (tot plegat és dues entrades més avall) a casa 185 Han passat els angelets! La cosa és recent: aquest diumenge (dia 31 d'agost de 2008, cal marcar la data amb foc per quan, d'adolescent o ja adulta, la Irene ens ho pregunti -també ens preguntarà: "A quina hora vaig nèixer? És que em vull fer la carta astral"- o sigui que, al costat d'informacions com les setmanes de gestació, el pes, l'edat en què la criatura va començar a caminar, a parlar... la caiguda de la primera dent és una dada que cal tenir emmagatzemada).
Deia, abans d'un parèntesi excessiu, que diumenge va caure la primera dent de llet de la Irene; a la nit vam posar acuradament la peça sota el coixí; i a l'endemà (màgia!) la dent ja no hi era, al seu lloc hi havia una nina petita, dos animalons de joguina i un parell de monedes: els angelets, diligents, aliens al cansament i als horaris humans i animals havien fet la seva feina a la perfecció!
A una companya de classe de la Irene també li va caure una dent un diumenge: el ratolí-funcionari aquell no va passar fins dilluns, els pares se'n van sortir explicant-ho, però...
(...)