Bloc d'en Ferran Falcó

Volem i dolem

• ferranfalco
• enllaç permanent
• dimarts, 2 de setembre de 2008 | 11:54h

A La Vanguardia, ahir, van coincidir dues notícies que m'interessa comentar. Una, fa referència a l'informe de la Agencia de Protección de Datos, que deu ser un organisme oficial de Madrid, que explica que han augmentat de manera molt substancial les peticions d'empara davant la proliferació de càmeres de seguretat arreu de l'Estat. S'explica quins són els requeriments tècnics i legals que hi ha en el moment d'instal·lar una càmera al carrer, o en un establiment comercial, i també quina és la tendència europea d'implantació d'aquesta tecnologia.

L'informe conclou que la clau de la implantació correcta de la videovigilància rau en el seu ús. I deixa ben clar que és una aposta a l'alça a França, el Regne Unit, Espanya i, en general, el món occidental.

També, el mateix dia, el periodista Luis Benvenuty es feia ressó de la instal·lació de càmeres al Polígon de Can Ribó, en un article titulat "copas bajo vigilancia" que voldria matisar. Ho faig perquè encara que sigui cert que l'origen d'aquesta instal·lació va ser la problemàtica de la zona d'oci, la realitat és que el projecte actual supera aquest objectiu i proposa que Badalona tingui un sistema de vigilància de la mobilitat intel·ligent.

Entenc també que l'interès periodístic posi l'accent en allò que poden fer les càmeres, si s'escau. Però les càmeres, són de trànsit. Tenen o poden tenir altres utilitats? si. Però són de trànsit. Comptem que, com que estaran senyalitzades i se sabrà que hi són, podrem limitar el vandalisme a la zona. Comptem, amb el temps, que podran ajudar a la policia si, per exemple, hi ha una baralla al mig de la carretera com ha passat darrerament. O si hi ha un accident. Però les càmeres formen part d'un sistema que, quan estigui implantat, permetrà una direcció més eficient del trànsit.

Dic tot això defensant que les ciutats tinguin i adoptin aquests sistemes sense complexes, amb garanties de privacitat i destrucció de les imatges no rellevants, però com a mesura complementària de seguretat. I ho defenso defugint la hipocresia dels qui podrien criticar les càmeres i al mateix temps enganxar-se als "realitys" i a les fotos "robades" de la premsa groga i rosa.

Volem ser vigilats, però que no ens vigilin. Voldríem, com diu el periodista David Airob, mirar però que no ens miressin. Heus aquí la contradicció i la paradoxa que cal mirar de salvar.

Un darrer apunt, gairebé biogràfic. Ahir van robar a la meva finca. No al meu pis, però si al meu veí. Entre les nou i les deu del matí. Just a sobre de casa. No sé si enxamparan els autors. És difícil quan són professionals. Però, parlant de càmeres i tecnologia, en aquesta ocasió haguessin estat útils si el pis hagués tingut una alarma connectada a una central que hagués avisat la policia que, des de la seva sala de control de trànsit, hagués pogut focalitzar la càmera en el punt del carrer on s'estava avisant del robatori per poder tenir imatges, potser decisives, per enxampar els lladres.

Parlo de futur, però no de ciència ficció. I defenso que puguem disposar d'aquesta tecnologia i d'aquesta capacitat. Però avui per avui no som en aquest estadi i, simplement, estem en un projecte de mobilitat intel·ligent amb potencials aplicacions que caldrà anar debatent. Mentrestant, jo, ja he encarregat una porta més segura.

• Comentaris: 8
• Vull llegir la resta de l'article