
Castellers de Vilafranca,
sou una màquina total...!
El que hauria pogut ser una simple actuació castellera de tràmit, amb construccions de set sense més ressò, s'ha convertit en tot un espectacle, i és que els Castellers de Vilafranca van descarregar un increïble, inèdit cinc de set amb agulla a l'estructura del tres. És una construcció composta per la torre de set adossada al tres amb agulla, com ara el cinc de set, però amb l'afegitó del pilar a dins del tres. No s'havia vist mai de la vida, si no vaig errat. Ara caldrà esperar posar-hi un pis més no?
Aquesta actuació es va veure ahir a la tarda a La Bisbal del Penedès amb motiu de la inauguració de la placa commemorativa del 3 de 8 amb agulla del 15 d'agost de 2007 a la plaça més castellera sense colla pròpia. La foto de l'esquerra és de collita pròpia, doncs vaig estar com cada any a la vila penedesenca.
Aquesta actuació no és l'única que faran els Verds aquest cap de setmana: avui diumenge estan citats a dos quarts d'una del migdia a la plaça de Jaume I a Vilafranca del Penedès en motiu del XV Dia del Graller. El programa d'aquesta primera actuació a plaça pròpia és prou ambiciós: torre de 8 folrada, 4 de 8 amb agulla i 3 de 8, els primers castells de la gamma alta de vuit de l'any. Sembla que la pluja pot fer retardar i fins i tot suspendre l'acte a Vilafranca.
Felicitats als Castellers de Vilafranca que enguany ens oferiran com cada temporada, sorpreses agradables per les places de tot el país, i de fora i tot. El 2008 és any de concurs i cal esmolar ben bé les eines.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
POST ADDENDA:
Us recordo que els comentaris anònims, ofensius i poca soltes, seran esborrats. Podeu donar la vostra opinió amb la cara ben alta i les vostres crítiques i suggeriments son sempre ben rebuts.
Els escrits feridors i sense solta, ni volta, van rapidàment a l'inodor. El bloc és casa meva i aquí mano jo i ningú més. Les vostres canallades us posen a l'alçada que mereixeu, i així us va tot. Ah! potser us cal anar al oculista.
Visca els Castellers de Vilafranca, Visca totes les colles castelleres del món, Visquin els bons castellers i els millors afeccionats.
A valtros no us vull veure ni en pintura. Farsants i a més rucs. Feu llàstima.
Lo Consueta que dona la cara. Diumenge 20/04/08 a 1/4 de nou del vespre.

Més idees per Sant Jordi
Fa pocs dies ha aparegut a les llibreries una biografia del mestre Joan Tomàs i Parés, músic i folklorista, que va dedicar la seva vida a la recerca de la cançó popular catalana, així com a la seva difusió i interpretació.
El llibre es titula: "Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular" i està escrit pel seu nét, Jordi Tomàs, i publicat per Pamsa (Barcelona, 2008).
Aquesta biografia recupera de l’oblit l’obra del músic Joan Tomàs i Parés (Barcelona 1896-1967). Gràcies a moltíssims documents inèdits conservats pels seus hereus, així com a nombrosos articles de premsa de l’època, el llibre s’endinsa en les principals facetes d’aquest home incombustible: va ser mestre de música en diverses escoles de Catalunya, entre les quals figuren el Grup Escolar Pere Vila, el Col·legi de Sant Ignasi i les Escoles Ribas de Rubí.
Va dirigir més d’una vintena d’entitats corals, com el Cor Infantil Mossèn Cinto, l’Escola Coral de Terrassa i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, i arribà a ser definit per Lluís Millet com “un model de mestre d’Orfeons”; va signar més de dues-centes composicions i harmonitzacions, algunes de les quals foren publicades i enregistrades; va visitar una trentena de comarques catalanes, a la recerca de cançons populars, i recollí, de viva veu, prop de 10.000 melodies.
Fou un dels impulsors de l'Obra del Cançoner Popular i va dedicar la seva vida a la música. Val a dir que va acompanyar al mestre Joan Amades en les recerques musicals del Costumari Català. En temps, va esdevenir una peça clau per la transcripció de les tonades populars, doncs l'Amades necessitava un músic experimentat per posar nota a les sonades tradicionals. Si aneu al Costumari trobareu el nom de Tomàs, per tot arreu.
Modest i humil, Tomàs sempre va restar en un segon terme, treballant intensament per la música del nostre país. Potser per això, el dia de la seva mort va ser definit com “un sant de la música”. És el tercer llibre que us destaco per aquest Sant Jordi 2008. Avui ha tocat la música i demà...?
A sota teniu un vídeo del Biel Majoral al Teatre Principal de Ciutat de Palma. La cançó Soc Català, és tot un himne de catalanitat de la música popular actual. Abans d'ahir va tocar a Mont-roig del Camp i segons l'amic Jordi que va anar a l'actuació, és un personatge impressionant i molt autèntic. Apa doncs, molt bona música i Visca els Països Catalans, ara i sempre !!!!
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.

Esquerra Republicana i els crítics de la inseguretat.

A LA FI el govern de les illes balears s'incorpora a l'institut ramon llull

(425) 6-S a Blanes, Adéu a Espanya: III diada per l?autodeterminació del pobles (3)