Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

divendres, 5 de desembre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  


El carrer s'ha omplert de flors vermelles com gotes de sang

La voravia és plena de flors roges i liles, com gotes de sang sobre el ciment gris, sang que era viva fa una estona, sang de dona assassinada.

Cauen les flors, incessants, com la flor romanial, per cantar la ignomínia, per reencarnar la vida.

Ha estat assassinada una altra dona, la víctima 29 . Un assassinat preventiu, com les guerres preventives, com els transvasaments preventius, com la ràbia preventiva. Al s.XXI han inventat aquesta paraula abominable. L'ha mort un home que es feia dir el seu home, a trets. Ha fet servir el canó de la pistola perquè no té cap més canó que li funcioni, ni cap neurona condreta.

Preventiu de què, aquest assassinat? preventiu de la llibertat que no es pot suportar perquè és d'altri, preventiu de la pàtria potestat que es fa engrunes, preventiu de la fatxenda ferida, del caos interior, de la frustració mal païda.

Comelade

Vídeo de la interpretació d'una versió de Russian Roulette durant un concert de Pascal Comelade i els seus músics al Teatre Bartrina.  


No mirar endarrera

Parlava ahir amb una amiga, una persona amb la qual tinc una confiança excel·lent i que sempre ens fem rabiar -encara que no ho sembli, és la manera que tenim de dir que ens apreciem, som capaços de dir-nos coses que d'altres persones no ens dirien-. Vam coincidir en una feina on tots dos vam passar-ho pitjor del què voliem, i sempre ens diem allò de que dins de tot el què ens va tocar passar vam treure'n una amistat. És veritat. Vaig treure moltes coses d'aquella experiència, i fer amistat amb ella és potser la més important. A través del Mesenger vam estar xerrant. Força estona. Deia que estàvem fent una nit de coixins virtual. Un concepte interessant. Arrel d'això vaig estar estona donant voltes a com a vegades un petit pas pot comportar moltes altres coses, i potser molt més interessants que el nostre objectiu primer.
A vegades anem passant per la vida sense ser conscients de tot allò que anem fent, anem creant o anem perdent. A vegades, una simple mirada ens pot obrir una porta, un comentari, tancar-ne una altra. Anem fent camí, moltes vegades avancem sense mirar endarrera, sense reflexionar del què es queda i què perdem. Creiem que hi haurà un demà millor, busquem un futur esplendorós que no deixa que es gaudeixi del present. Fem camí, i gràcies a aquest camí, trobem grans persones. Moltes vegades no ens adonem del què tenim fins al cap d'un temps, del què hem perdut fins que és irrecuperable. Però seguim caminant, avançant, sempre segurs que el futur és demà i potser no prestant l'atenció necessària al present. A l'aquí i l'ara...

Uff, potser avui estic pensant de més. Intentar analitzar tot això potser és una altra manera de no fixar l'atenció en el present. Quin embolic!
En resum, que a vegades sense voler un pot trobar gran persones allà on menys s'ho espera, i això, és gratificant, és genial... Potser sí que estem massa tous...


Imatge: www.feec.cat

EOI per a qui?

  Ho han anunciat els gazetillers locals i sembla que ara va de bo, el Camp de Túria tindrà una Escola Oficial d'Idiomes, xicoteta, en horari partit,  i mancada de tot tipus de recursos però el nom serà el d'EOI. S'han anunciat triomfalment els idiomes que s'ensenyaran i entre tots no hi ha el valencià perquè sembla que o bé tothom coneix els racons i amagatalls de la llengua o és que no interessa que s'ensenye i jo, malpensat com sóc,  em decante per aquesta segona raó, si més no a tenor de les últimes actuacions del govern municipal del PP que en qüestions culturals no ha tingut més bona idea que patrocinar un premi de crítica en castellà, fet per una associació d'escriptors en castellà, i atorgat a escriptors en castellà.

UNIÓ DE COOPERADORS (I)

Mataró, té una forta tradició en el món del cooperativisme,  ja sigui l' industrial o el de consum.  Era doncs normal, que els partits de tradició catalanista i  democràtica presents a la ciutat, recollint aquest sentiment, signessin a l' abril de  l' any 1977 un document on   es comprometien   a fer tot el possible per recuperar el patrimoni de la Unió de Cooperadors. En el manifest  s' expressava la " voluntat de treball i lluita  per a salvar per a la democràcia  un Patrimoni que tornant a les cooperatives  es recuperarà per a tota la ciutat". Trenta-un anys després, cal reconeìxer que el procés ha estat excessivament, amb celebrats passos endavant i llastimosos passos   enrera. La creació de la Fundació  Unió de Cooperadors, fou una de les conseqüències positives  d´aquell  compromís. La definitiva la recuperació del patrimoni cooperatiu es troba  en un altre moment complicat. L' anomenada "cultura" del totxo ens  ha contaminat  a tots. El Cafè del Mar recuperat, no s´està utilitzant per l' us cooperatiu, contradient el que  havia estat  l' inicial compromís municipal. Diuen que més endavant. Una altre  part del  patrimoni, enderrocats els vells edificis, es destinen a  aparcament. Altres, han estat útils  per esponjar la ciutat, però també per  construir-hi pisos. Ara  sembla que  el Cafè Nou Mar - això és el que m' expliquen -,  l' administació municipal se'l mira amb els mateixos ulls que fa  vint anys i potser si no hi ha suficient sensibilitat,   acabi generant  similars problemes i conflictes. El  compromís  escrit, per ERC,  PSUC, PT ,  PSC ( Congrés), PSC ( Reagrupament),  UDC, CDC i Centre Català, no va deixar lloc al dubte. Llegir-lo ara, serveix per a recordar,  com  i qui  va intentar trobar  solució,  a una injustícia produïda pel  franquisme, que encara esta pendent d' una concreció definitiva.       

Estudi independentisme UOC 2008, algunes consideracions

Diverses persones m'han fet arribar la notícia de l'estudi de la UOC sobre l'independentisme a Catalunya (entre altres variables):

- Nota de premsa de la UOC

- Fitxer resum en format PowerPoint (1,9 MB, a la part inferior de l'apunt en format PDF, pels que no facin servir Microsoft. El format d'OpenOffice.org no me l'admet el sistema de bloc, tot i que amdós són programari lliure...).

- Notícia al 3cat24, i vídeo del 3/24

- Notícia al Vilaweb

Entre altres llocs on s'ha publicat. Cal destacar l'impacte mediàtic d'aquest estudi. Es pot dir que el major impacte que ha tingut un estudi d'aquesta mena, tot i que n'hi ha de semblants, però gens coneguts mediàticament parlant. En concret en tinc localitzats aquests:

- Estudis de l'ICPS (UAB-DiBa) del1989 fins a l'actualitat, amb periodicitat anual.

- Estudi 2410 del CIS espanyol. Al bloc en vaig presentar les dades detallades. També n'hi ha altres del CIS que contenen una pregunta explícitament independentista.

- Enquesta d'El Periódico de Catalunya del 15 d'octubre del 2007

Les enquestes de CEO de la Generalitat no serveixen per mesurar l'independentisme a Catalunya, són un error i un engany utilitzar-les com a tals. Fa temps que en vaig parlar.


Resultats UOC


Bàsicament pel tema que ens ocupa el que ens interessa és això:


Estudi independentisme UOC 2008


Bàsicament podem dir que el Sí a la independència concorda amb la resta dels estudis, mostrant encara més que les enquestes del CEO no són vàlides per mesurar l'independentisme. És a dir, l'independentisme a Catalunya es mou, depenent de l'any, entre el 31% i el 44%.

El que em fa arrufar el nas, però, són els resultats del No. Mentre que la resta d'estudis mostren un rebuig a la independència entre el 36% i el 55%, el de la UOC clarament se surt d'això i el situa només en el 22%. Per què aquesta gran diferència?.

Nova variable: abstenció

El que introdueix aquest estudi és que a les típiques variables (Sí/No/Indiferència, més el NS/NC) hi afegeix una de nova: la possibilitat d'abstenir-se. I curiosament la suma d'aquesta nova variable amb el rebuig dóna com a resultat el 49%, el percentatge del rebuit de la resta d'enquesta. I aquesta nova variable ficada aquí em fa arrufar el nas per:

- Sembla com si l'abstenció en un referèndum d'independència només afectés a l'unionisme, i això crec que no és assumible.

- L'abstenció es pot assimilar als que no ho saben (indiferents), i aquí novament el  tant per cent no quadra amb la resta d'enquestes. Normalment  la indiferència es mou al voltant del 15% i a la UOC donaria el 39%.

- Les variables poden ser independents. Vull dir que es poden fer dues preguntes separades: què votaria en un referèndum per una banda (sense possibilitat d'abstenció), i si aniria a votar al referèndum per una altra. Per exemple, si a mi ara mateix un enquestador em demana a quin partit votaria, jo diria: a XXX. Si tot seguit em demana si aniria a votar a unes eleccions, jo actualment li diria (clarament): NO. Per moltes raons.

De fet, a la següent pregunta la UOC torna a preguntar sobre si es votaria o no al referèndum. Separar les dues preguntes pot aportar informació extra: com afectaria l'abstenció a l'independentisme i a l'unionisme. De retruc, explorar els mecanismes discursius (o d'altra mena) que podrien contribuir a minimatzar-ne un i maximitzar-ne l'altre (perquè volem guanyar amb intel·ligència). Tal i com ha fet la UOC ens pot fer perdre resolució de les dades.

- Cap de les enquestes que conec sobre independentisme/unionisme  a Catalunya (i Euskadi) inclouen l'opció de l'abstenció en la pregunta. Admeto la meva limitació i desconeixement d'estudis semblants a nivell internacional (enquestes prèvies a Montenegro, Kosovo, Estònia, països bàltics, Quebec...).

Però per altra banda és interessant l'addicció de la UOC perquè podria expressar millor la realitat. En tot cas, seria de gran ajuda que es demostrés estadísticament que són variables dependents, és  a dir que la variable Abstenció realment afecta el resultat de les altres variables, i no pas que se superposi.

Les hipòtesis

Sobre les hipòtesis que fa l'estudi (una altra novetat a l'estudi), també en vaig fer la meva fa temps:


Personalment crec que en el context del debat públic (i necessàri) de la independència, la participació serà significativament superior, al voltant del 80%. Aquesta xifra l'extrec de la participació a eleccions espanyoles polaritzades (que no guanyi Aznar, que no guanyi el PP, mentides del PP...) que situen la participació en la banda alta del 70%.

Algunes idees

En tot cas, trobo important unes quantes idees que tothom hauria de tenir clares:

- La majoria social independentista a Catalunya és possible.

- El tema està en convèncer definitivament a un màxim del 15% de la població catalana.

- Hi ha un percentatge de població catalana completament impermeable a la idea de la independència, no canviarà d'idea i no paga la pena dedicar-hi cap mena d'esforç ni perdre el temps. L'atenció s'ha de focalitzar en el 15% que dic. Com tampoc canviaran d'idea els independentista.

- Més enllà de la retòrica (que és necessària) cal aportar noves maneres de pensar i fer, i establir una estratègia basada en les dades,  l'anàlisi racional i solucions concretes.

- I que les dades es coneguin i estiguin en el debat públic.

- Els resultats que donen les enquestes sobre independentisme són sobre el total de la població major de determinada edat (15/18 anys), no sobre una participació donada. Per comparar, l'estatut d'autonomia vigent es va aprovar en referèndum amb el 32% de suport (cito de memòria) sobre la població major de 18 anys.

Bé, en els propers dies caldrà mirar-se amb calma les dades de la UOC i reflexionar-hi.

El Delfí, José Cardoso Pires

Recomane un llibre acabat d’eixir d’impremta: El Delfí, de José Cardoso Pires. (Peso, 1925–Lisboa, 1998). L’ha publicat Edicions del Salobre del Port de Pollença, dins la col·lecció Els argonautes. La traducció del portuguès ha estat a càrrec d’Anna Cortils Munné. Heus-ne ací un tast, el capítol XIV:

(…) Un llaurador d’arrossars, João B. de L., ramader i president de concursos hípics, afirma amb decisió que mai no va acceptar un rebut del personal de la casa, perquè, amb setanta-vuit anys fets, encara creu en la paraula aliena. La nit de Nadal reuneix la família i els criats a la taula i, sigui on sigui, immediatament després del naixement d’un fill d’un treballador de la casa del pagès, mai no s’oblida d’enviar-li el dot: una cadeneta d’or, si és noia, dues accions de la Companyia Agrícola J.B. de L., Hereus, si és noi. «Faig el socialisme a la meva manera», acostuma a dir.

També hi ha el cas d’un altre –aquest és molt antic– que sembrava bastards entre el servei i que a cada amant li regalava un mocador vermell. Ve de lluny, aquesta història. La sentia explicar al Capellà Jove, que, al mateix temps, l’havia sentida contar a algú quan anava a l’institut. En una de les versions, l’home moria cosit a trets d’escopeta; en una altra, la fi era la bogeria: acabava vell i deteriorat, somniant amb processons de mocadors vermells. Prefereixo la segona.

WAR AND PEACE (1956) King Vidor

Aquesta és una superproducció, sí, però barateta. Justament es va rodar a Itàlia perquè sortís per la meitat de preu. Ara, això no vol pas dir que les coses no siguin de primera classe. Els decorats de carrers, mansions i palaus del Moscou, per exemple, són impressionants, molt convincents. El mateix es pot dir de les escenes de batalles, que són impecables i amb un gran desplegament de personal (llavors no es podien fer soldadets digitals, com ara). Tot és excel·lent en aquesta pel·lícula, començant pel guió, que és capaç de concentrar la monumental novel·la de Tolstoi en només tres hores. Sis guionistes van treballar-hi i en comptes de fer un poti-poti, que és el que sol passar en aquests casos, van escriure un guió admirable, que evidentment deixa molts episodis i personatges fora, però que recull de meravella l’essència dramàtica de la novel·la, tota la seva intensitat emocional, que és la que sorgeix del trio màgic format per Pierre, Natasha i el príncep Andrei. També hi ha espai per a Napoleó, i sens dubte a Tolstoi li hauria encantat el pla final de l’emperador, a qui veiem completament derrotat, cadavèric, immòbil al seu trineu de retorn a França. La direcció del veterà King Vidor és absolutament magistral, a l’alçada de la ploma de Tolstoi. Hi ha moltes seqüències memorables. En podem destacar algunes: Natasha al balcó mentre Andrei l’observa, la panoràmica que relaciona el passeig de Pierre amb la batalla de Borodino, o la conversa entre Pierre i Natasha després del frustrat intent de fugida de la noia. La pel·lícula, però, no seria la mateixa sense un repartiment estratosfèric. Audrey Hepburn, potser en el seu millor paper, és la més perfecta Natasha imaginable, el somni de qualsevol lector de la novel·la. Mel Ferrer té tot l’encarcarament, la retenció emocional i la tortura interior del príncep Andrei. I, per acabar, Henry Fonda, que no s’assembla gens físicament al Pierre de la novel·la, que és molt gros, feixuc i lleig; però Fonda era un actor superlatiu, i amb una sola mirada sap expressar tots els dubtes morals del personatge i se’l fa seu.

LA IMATGE: Deltebre es prepara pel FesTOUR Estrella Damm'08

Comença el compte enrere pel tret de sortida de la gira del FesTOUR Estrella Damm 2008

Hem guanyat La Lliga!

Des de dissabte 17 de maig el meu poble torna a tenir La Lliga. Ja els agradaria a molts culers!

Però jo em refereixo a la sala de Teatre de la Societat La LLiga, una entitat fundada l'any 1901 i que durant molt segles ha donat una cobertura prou acceptable a les diferents iniciatives capelladines, sobretot teatrals però també lúdiques i festives.

Després de tres anys en què imperdonablement la sala ha estat tancada per unes obres de remodelació que una mica més i no acaben mai, el meu poble torna a tenir un pulmó que oxigenarà les seves artèries culturals i associatives.

Potser des de lluny i sense el just coneixement de causa, aquest post deu semblar buit de contingut i ple només de sentit comú, però...

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Ernest Benach

El bloc d'Ernest Benach

Ernest Benach

XAVIER-ALBERT CANAL, PREMI LLUÍS COMPANYS

Josep Tadeu Berenguer i Verdú

JOSEP TADEU

Josep Tadeu Berenguer i Verdú

IV Congres d'ERPV, conclusions I.

Joan Puig

Joan Puig i Cordon (JP)

Joan Puig

(450) Bona feina, salvem el camí del Vilar

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA