Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

El Delfí, José Cardoso Pires

• cucarella
• enllaç permanent
• Literatura
• dimarts, 20 de maig de 2008 | 22:17h

Recomane un llibre acabat d’eixir d’impremta: El Delfí, de José Cardoso Pires. (Peso, 1925–Lisboa, 1998). L’ha publicat Edicions del Salobre del Port de Pollença, dins la col·lecció Els argonautes. La traducció del portuguès ha estat a càrrec d’Anna Cortils Munné. Heus-ne ací un tast, el capítol XIV:

(…) Un llaurador d’arrossars, João B. de L., ramader i president de concursos hípics, afirma amb decisió que mai no va acceptar un rebut del personal de la casa, perquè, amb setanta-vuit anys fets, encara creu en la paraula aliena. La nit de Nadal reuneix la família i els criats a la taula i, sigui on sigui, immediatament després del naixement d’un fill d’un treballador de la casa del pagès, mai no s’oblida d’enviar-li el dot: una cadeneta d’or, si és noia, dues accions de la Companyia Agrícola J.B. de L., Hereus, si és noi. «Faig el socialisme a la meva manera», acostuma a dir.

També hi ha el cas d’un altre –aquest és molt antic– que sembrava bastards entre el servei i que a cada amant li regalava un mocador vermell. Ve de lluny, aquesta història. La sentia explicar al Capellà Jove, que, al mateix temps, l’havia sentida contar a algú quan anava a l’institut. En una de les versions, l’home moria cosit a trets d’escopeta; en una altra, la fi era la bogeria: acabava vell i deteriorat, somniant amb processons de mocadors vermells. Prefereixo la segona.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article