Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

"Els partits són els condons de la Revolució" (Maig del 68)

• anselm
• enllaç permanent
• dimarts, 20 de maig de 2008 | 17:53h

"Els partits són els condons de la Revolució" (Maig del 68)

Era poc temps després del Maig del 68. La llibreria l'Ull de Vidre naixia rompent motlles. A començaments dels anys setanta els partits de la futura oposició democràtica eren tan embrionaris, tan dèbils, vivien tan amagats a causa de la brutal repressió, que podem dir que eren quasi inexistents. Llur activitat "pública" no podia passar d'una pintada ocasional, una reduïda repartida de fulls volanders als barris extraradials. Molts dels polítics que ara viuen com senyors gràcies als impostos i contribucions que pagam, devien anar a escola, o els més vells, com Gabriel Cañellas, estudiaven per a ser bons negociants dins el sistema franquista i no els havia passat pel cap lluitar activament en favor de les llibertats democràtiques. [Continuar]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La narrativa insular després del Maig del 68

• anselm
• enllaç permanent
• dimarts, 20 de maig de 2008 | 07:18h

Miquel López Crespí, la prosa concupiscent


Per Antònia Vicens

 "L'obra d'en Miquel López Crespí, però, camina tota sola, sense les crosses de cap moda, ni la protecció de cap capella literària. No necessita tenir ciris encesos. Ni rebre efluvis que l'entabanin." (Antònia Vicens)

De tot d'una, quan vaig veure'n el títol, Vida d'artista¹, vaig pensar en la possibilitat que en Miquel hagués afluixat, durant una temporadeta, la seva caparrudesa d'anar recordant-nos, llibre rere llibre, la història dissortada d'aquest petit país, la dels seus habitants, que viuen en una constant i evolutiva esquizofrènia quant a identitat, renegant del seu tarannà que ell ha viscut tan a fons, del tot implicat.

En el seu llibre de memòries, el polèmic L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), ens conta que va començar a escriure a la revista del col·legi La Salle, i que de ben jovenet ja fou corresponsal clandestí de Ràdio Espanya Independent. Com si l'esperit de revolta i de justícia, el seu tremp fort i resolt que l'ha mantingut, sense fer-se concessions, sobre la línia difícil d'una coherència ben assimilada, a cops de ploma i de lleialtat, hagués nascut amb ell i formàs part de la seva ànima.

Tornam emperò a Vida d'artista. Ja que si la meva imaginació es va desbocar, euga espriva, cap a romanços plaents, èxits fàcils, i amors tintats de color de rosa, només d'obrir-lo, el llibre, ja em vaig adonar que m'equivocava de cap a peus, i que per a en Miquel López Crespí dir vida d'artista és com per un altre dir: vida de ca. Mala vida. Puta vida. [Continuar]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article