De vegades t'arriben discos que no saps ben bé com entomar, però que quan els poses al reproductor i engegues l'iTunes detectes automàticament que tenen alguna cosa d'especial. Aquest és el cas del primer disc de Jaumet, alias del 'punkautor' Jaume Vilaseca, de qui us voldria parlar avui. Nens de plàstic (Edivox, 2008) és una aproximació a l’univers ferèstec i indomable d'aquest veterà de la Barcelona dels vuitanta, reciclat a cantautor entre la postmodernitat i la innocència. [N'hi ha més]