La llei de Murphy

• jordicc
• enllaç permanent
• Societat
• divendres, 20 de juny de 2008 | 23:19h

Existeix la llei de Murphy? Avui una incidència familiar ha causat que em calgués fer unes quantes trucades amb el mòbil a algunes persones. Dissortadament, el mòbil és nou d'ahir i no hi tenia memoritzats els números més habituals. O sigui, per una vegada que realment necessito fer unes quantes trucades, no he pogut fer-les. Això és com carregar cada dia un paraigües quan fa sol i deixar-se'l a casa un dia de pluja torrencial: la llei de Murphy.

Jo no sabia què era això de la llei de Murphy (per si algú no ho sap: si quelcom pot anar pitjor, hi anirà) fins que un dia un professor d'informàtica la va esmentar dient que un programa informàtic mai no surt a la primera degut a aquesta llei. Al preguntar-li què deia (pensant-me que era realment un principi científic) em contestà:

- tu no has sentit parlar mai de la torrada i la mantega?

I tant que n'havia sentit parlar! I de les cues del supermercat que corren més que la pròpia o de la taca a la camisa en un dia de compromís.

Diuen els psicòlegs entesos que aquesta llei no existeix, naturalment, i que tot obeeix a una percepció personal, de manera que quan una cosa surt bé no li donem importància perquè ja estava prevista, i en canvi quan surt malament tendim a magnificar-la i sobredimensionar-la. No puc evitar pensar, una vegada més, en el nostre país i en les seves vicissituds: no serà que una llei de Murphy ens deforma la percepció de la realitat, a la manera d'unes lents, ens augmenta els aspectes negatius i ens impedeix veure els positius?

Deroguem-la ja!

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Festa Major de la Cultura Tradicional a Catalunya

• bona
• enllaç permanent
• oo Mercadàrium
• divendres, 20 de juny de 2008 | 23:11h

Barcelona, 21, 22 i 23 de juny - Moll de la Fusta

Segons han anunciat els organitzador d'aquesta iniciativa no només vol presentar activitats típiques catalanes, com els Gegants o el Castellers, també vol desplegar tot un ventall d'eines de formació, de producció i de comunicació amb la finalitat de fer una posada en escena engrescadora davant de la societat catalana actual.

  

El públic que s'apropi fins el Moll de la Fusta farà un recorregut per tota la història de la cultura tradicional catalana fins arribar al futur d'aquest sector tot aprenent com crear la nova cultura popular a través dels oficis de la nova creació artística. Hi haurà més de 100 activitats relacionades amb el món de la cultura tradicional.

Per fer possible la programació d'aquesta primera edició s'han recollit les diferents propostes que han fet les federacions vinculades a la Confederació d' Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana. Les federacions han treballat per tal d'aconseguir una presència de tots els elements que il.lustren la cultura popular i festiva. A Reus ens hi representa el Ball de Gitanes molt ben acompanyats musicalment pels Pentagralla. Ànims i a passar-ho bé.

Més informació a: www.festamajordecatalunya.cat

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 788


 • SANT PERE - 2008
 • FESTA MAJOR DE REUS

 ← Falten 9 dies per la diada de Sant Pere.
 ← Cliqueu per consultar tot el programa.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

ESBORRANY DE "LA LLUM BOSCAL DE PALMA"

• bielmamengual
• enllaç permanent
• divendres, 20 de juny de 2008 | 22:16h

Ciutat sota la pluja, límpida

HILARI DE CARA

I
ANEGAR LES PARAULES A POC A POC
com qui veu molt de temps l'horitzó
no és feina de manyà
Emperò si no vull el desori
cal que no aturi ni un no res
da-li qui da-li
per obrar un raig de silenci
on poder descansar una estona
II
MIRES L'ESTEPA BLANCA TOTA PLENA
de pètals morts
de taques lila
com si l'haguessis flitada
amb esprai
III
ESCREIX
Només cerc com desdir la migranya
que em creix sondal dins la memòria
de les coses més presents
més transparents més meves
o perdudes:
aquesta aroma d'ocells per les arrels de l'aire
l'enfiladissa claror a les tanyades tendres
de les mates
cada arítmia amenaçadora
com les sorpreses de ser temps
comptat
el rosegar frenètic del corcó
ancorat al bell centre de la carn
d'aquest paquet de carn
la cosa que no és cosa
descosa

(...)

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

SI ÉREM DUES DOTZENES ÉREM MOLTS

• Xesca
• enllaç permanent
• divendres, 20 de juny de 2008 | 22:10h

I la meitat o més no eren nostres 

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Amb Toni Fullat

• jrenyer
• enllaç permanent
• divendres, 20 de juny de 2008 | 22:08h

En Toni és un actiu blocaire (un dels meus enllaços recomenats), un patriota de pedra picada i un bon amic. 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Un altre país. La fi de la Catalunya nacionalista i romàntica

• cbort
• enllaç permanent
• divendres, 20 de juny de 2008 | 22:07h

Gent de parles i formes de vestir diverses. Els veig i els he vist, avui, ahir, fa temps..., a zones diverses també: a les àrees perifèriques de Barcelona, a barris tradicionals de Barcelona, a zones rurals, etc.
La pregunta, persistent, que em ve al cap i al cor sovint, ara amb més insistència que mai, és: quin país està esdevenint al marge dels imaginaris tradicionals i de les concepcions dominants encara en les elits polítiques i culturals? Dit d'una altra manera: què és avui Catalunya?
Hi ha, ja fa temps, diverses veus que treballen colze a colze amb la realitat i s'esforcen per redefinir el paradigma catalanista, o senzillament per entendre el país des d'una visió alternativa a la que fins ara han conjugat els creadors d'opinió. La crisi esdevé, tanmateix, quan es percep que aquesta línia definitòria de país pateix la desafecció de molts sectors socials. No podem tancar els ulls, o viurem a cegues. (Segueix)

• Comentaris: 10
• Vull llegir la resta de l'article

El professor de literatura i l'aprenent d'escriptor

• danielmc1973
• enllaç permanent
• divendres, 20 de juny de 2008 | 21:58h

No sé. Potser s'han posat de moda les trobades. Si continueu llegint entendreu què vull dir-vos...

 
No sé si heu visitat el meu perfil com autor del bloc, però en parlo de les meves "primeres passes" com a "poeta" a l'escola on vaig fer la desapareguda EGB. Bé. Aquella escola no era cap altra que el Col·legi Públic Tibidabo, a Barcelona. Allà hi vaig guanyar el 1er Certamen de Poesia que es feia. Sé que aquell poema el té la meva mare guardat a algun calaix de sastre d'aquest que tenen les mares, on hi guarden retalls de la vida dels seus fills. N'estic ben segur. El meu premi va ser un llibre: L'ocell de foc. El recordo molt divertit.

L'any següent es va tornar a repetir el mateix concurs a nivell de 2on cicle (6è, 7è i 8è). I també hi vaig guanyar. Però va succeir una cosa què, a dia d'avui, si m'ho tornès a proposar li diria que no. Va venir la professora de Català i em va dir, si no recordo malament: Daniel, com que tu vas guanyar l'any passat, oi què deixaràs que aquest any guanyi un altre alumne? A tu et donarem un llibre igualment com a premi. Jo, innocent de mi i, com sempre, pensant en els altres, vaig accedir-hi a la idea de la professora. Una pregunta: Us van fer arrivar a vosaltres aquest llibre promès? Doncs a mi tampoc!

Això va passar a 7è. L'any següent se suposava que jo ja era tot un "home": feia 8è d'EGB. De tots els professors que jo tenia aquell curs hi havia un que em cridava molt l'atenció. Un que, a ulls d'un nen de 13 anys, era molt fràgil, molt sensible per a lo que estàvem acostumats a veure per aquell col·legi. Ens havien acostumat a l'estirament dels cabells de "la patilla" cap amunt, o al cop sec d'artells al cap, així com "de rasqui" que em dèiem o simplement, al cop al clatell així de sobte plas! Aquest professor quedava molt per sota d'aquesta violència. Era diferent. L'única arma que tenia, ja que no era de complexió forta i no imposava molt físicament, com ara els altres, eren els exàmens. Literatura espanyola i Francès. Tothom va fer comentaris sobre això. Almenys un cop al curs. Al setembre vaig suspendre totes dues. Jo recordo un examen molt difícil. Potser la veritat (absoluta) va ser què no vaig estudiar gairebé res aquell estiu, pensant que tot seria més fàcil i no ho va ser. Qui sap? Potser gràcies a allò avui escrit tot això que escric.  

D'això ja en fa uns 22 anys...

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Casat amb la guitarra elèctrica

• andreutb
• enllaç permanent
• Gent
• divendres, 20 de juny de 2008 | 21:17h

http://es.youtube.com/watch?v=Ck05ixICiak

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sònar de dia: dejà vu

• rockviu
• enllaç permanent
• Festivals
• divendres, 20 de juny de 2008 | 21:09h

Sònar, CCCB (Barcelona), 20 de juny de 2008



Tinc una sensació de dejà vu, que aquesta mateixa foto podria pertànyer a qualsevol edició anterior del Sònar. Encara és més, sembla que res, absolutament res hagi canviat en els darrers anys, que el Sònar hagi mort d’èxit i que tot rutlla sol sense necessitat d’evolucionar. Abans al menys la gent es maquejava i es mudava més fent més creïble la fira de les vanitats que és el Sònar.

On abans hi havien fashions i cools ara manen les xancletes, pantalons curts i poc glamur.

(els Justice -aquest si que són fashion- a vull llegir la resta de l'article)

• Arxius: justice | sonar
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

L’ESPECULACIÓ DEL PSC

• ALBERT1969
• enllaç permanent
• divendres, 20 de juny de 2008 | 21:05h

Arrel de les declaracions del ministre de treball i immigració Celestino Corbacho del PSC, sobre les peticions de grup propi al Congres, cal fer unes reflexions.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article