Reprodueixo a continuació, pel seu interès, la intervenció que va fer l'escriptor Enric Larreula en la inauguració de l'exposició 'Cosmogonia Gort' que es pot visitar fins el 5 de juliol a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus. En l'acte també hi van prendre la paraula el president del Centre de Lectura, Jordi Agrà s; el primer tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Reus, Eduard Ortiz, el mateix artista Josep Maria Gort, i el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.
"Potser una de les caracterÃstiques essencials de l’home com a espècie, és la seva capacitat de simbolitzar. Segurament és aquesta capacitat de simbolitzar allò que més ens diferencia dels altres animals. Podem parlar de coses que no veiem perquè som capaços de simbolitzar-les. Una de les simbolitzacions més eficaces que hem inventat és el llenguatge. Diem taula i tots sabem més o menys de què parlem, no cal veure-la, tots tenim interioritzat a què ens referim quan pronunciem el sÃmbols sonors de les paraules.
Però la simbolització no es limita a fer-nos entendre les coses concretes. Justament ens obre la ment al pensament abstracte, i de retruc ens obre la porta a una expansió del pensament il·limitada. Grà cies a això hem pogut arribar a la interpretació de la mort, i com a conseqüència, a la religió, a la filosofia, a la literatura... Tota la creació artÃstica és una pura simbolització de la realitat, des de les figures esquemà tiques pintades a les roques pels homes prehistòrics fins a les obres més avantguardistes de l’art actual. I la simbolització s’ha estès per tots els à mbits de la nostra cultura i la tenim completament assumida potser sense ni adonar-nos-en. Una creu vol dir cristianisme, o mort, un cor vol dir amor, un llum vermell vol dir: no siguis enze i atura’t si no vols prendre mal; una bandera pot voler dir pà tria. I no acabarÃem.
Hi ha sÃmbols que es refereixen a coses concretes, però d’altres es refereixen a coses tan abstractes i desconegudes que només ens hi podem referir a través dels sÃmbols. Perquè estic convençut que hi ha moltes coses que no podem percebre i que ara com ara només ens és permès d’intuir. Com si la realitat, o una altra realitat, estigués més enllà del que veiem.
I tot això que dic ve a tomb, perquè a través de la pintura en Josep Maria Gort va més enllà d’aquesta aparent realitat a què em referia. I per anar-hi ha d’agafar el camà del sÃmbol, no n’hi ha d'altre. Ara bé, es val dels sÃmbols tot fent servir materials identificables, comprometedorament identificables: personatges, cares, paisatges... Identificables malgrat la transgressió a què de vegades els sotmet per arrencar d’ells idees noves, sentits nous i ampliats, connotacions i suggeriments, misteris insondables que ens fan pensar, elements que busquen la complicitat de l’observador per obrir-se en tota la seva dimensió semà ntica.
Perquè en Josep Maria Gort ens vol dir moltes coses. No podia ser d’una altra manera perquè és una persona interessada en moltes coses. Només cal donar un cop d'ull a la seva biblioteca. Coneixent-lo com el conec em recorda un d’aquells personatges del Renaixement que havien assolit una saviesa global. Un d’aquells personatges de pensament lliure i inquiet a qui a ben segur el poder eclesià stic de torn hauria cremat a la plaça pública. Aparentment ha tingut la sort de néixer... o qui sap si renéixer, en una època on el pensament no està perseguit pels moralitzadors professionals, pels corruptes ideològics i pels poderosos en tots els sentits... Una època que ens permet abocar-nos al misteri de l’existència i confessar sense cap vergonya que no en sabem res de res.
Josep Maria Gort està enamorat de l’home, en el sentit global del terme, de la complexitat increïble del cos i del seu funcionament. Però sobretot està enamorat del pensament i d’aquell misteri que deia, però això pinta pensament, idees... i sobretot, pinta misteri. Aquesta és una de les claus de la seva obra: el pensament i el misteri.
Senyores, senyors, fruïm amb la contemplació lenta dels quadres que aquest bon amic ens exposa avui aquÃ, la seva ciutat. Quadres que a tants altres llocs del món ja han sabut contemplar, i, com que per regla general no estan acomplexats com nosaltres, els catalans, han sabut apreciar tal com cal. Valorem, doncs, amb tota la importà ncia que té, que una ment clara i una mà hà bil com les seves visquin entre nosaltres".
Blocs recomanats
Xesca Ensenyat
ESPAVIL, GENT
El bloc de Jordi Castells i Guasch
A prop d?aquí hi ha qui ens vigila
Enric Balaguer
Bon estiu!!
Els blocs per llistat alfabètic
Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.
