
Aquesta
obra sempre ha estat rebutjada pel nostre partit, bàsicament perquè el poble
ja té un espai de nova construcció al CEIP Aurora per ubicar-hi aquest servei
Foto: escoles velles
Els regidors del PMi entraren al registre de
l’Ajuntament una sol·licitud/instància reclamant la documentació actualitzada
per tal de poguer continuar amb les obres de rehabilitació iniciades ara fa uns mesos a les escoles velles (antic CEIP
Pubilla de Catalunya), amb el propòsit d’ubicar-hi la futura Llar d’infants.
La mesura presa en les últimes reunions
del PMi es deu a que l’inici de les obres l’Ajuntament no tenia concedides
totes els acords i decrets corresponents.
Us adjuntem l’instància.
Un poc de sentiments i romanticisme; escoltar una cançó inoblidable; interpretada per una persona excepcional amb la seva pròpia veu; el somriure que li regala a l'escriptor novell; una pel.lícula de culte amb un flaire de llibertat que t'envolta tot el temps; va per tots els escriptors blocaires.

Foto: Isaac Paraire
Carles Verdaguer, actualment regidor a
l’oposició de l’Ajuntament i ex-regidor de joventut, turisme i cultura a més de
coordinador de l’àrea de joventut en la passada legislatura del Consorci del
Lluçanès, assistí el passat dissabte 7 de juny a la primera trobada de regidors
joves del Lluçanès i Osona que va tenir lloc a Santa Creu de Jutglar.
A la trobada hi varen prendrà part una
vintena de regidors joves(al govern o a l’oposició de diversos ajuntaments de
la comarca).
Verdaguer considera que la trobada “ha estat un acte molt encertat per
intercanviar experiències juvenils entre els diferents regidors i per coneixens”,
però alhora considera “que de cara a una
propera trobada s’haurien de concretar els objectius que s’han de tractar”.

Ai! Què ganes tenia! Doncs això, me'n vaig de vacances 3 semanetes i envie el trencavistes al Carib.
BalearWeb i els blogs de les Illes: contra la desinformació capitalista
La brutalitat del sistema era i és tan extrema que tot allò que no era institucional quasi no tenia importància. Els serveis de premsa dels partits i sindicats, de les patronals i de les organitzacions culturals oficials organitzen les respectives rodes de premsa en les quals es lliuren els dossiers als periodistes. Periodistes que, com si fossin xotets sense veu pròpia, només tenen per missió lloar el poder, sigui aquest econòmic, cultural o polític. Les ximpleries de qualsevol indocumentat que és en nòmina institucional són elevades a la categoria de veritat absoluta, de "gran aportació política o cultural", mentre que les aportacions o feines dels grups alternatius són sistemàticament silenciades i demonitzades. (Miquel López Crespí)
Per Miquel López Crespí, escriptor
Un temps ençà, a la Fundació Pilar i Joan Miró, tengué lloc el lliurament del Premi Web 2008 en la seva vuitena edició. El premi l’impulsa BalearWeb, la xarxa d´Internet més activa i important de les Illes i possiblement una de les més dinàmiques de l’estat espanyol. BalearWeb, la feina de suport i manteniment, d´ajut a tots aquells i aquelles que hi tenim blog, és coordinada per Elena Vera i Ramon Sellas. Sense aquest suport, l’ajuda que ens proporcionen diàriament quan tenim un problema, l’aventura cultural i informativa de BalearWeb no seria possible.
En altres articles ja hem parlat de la importància d’Internet per a la informació cultural i política. I per a la normalització del català també. Al Premi Web d’enguany hi han participat 162 persones i col·lectius, i la festa de lliurament dels premis ha estat un gran esdeveniment, lluny dels fastos ficticis que tots coneixem. És a dir, aquells que envolten qui comanda i exerceix el poder. [Continuar]

Si a Espanya hi hagués més d'una llengua l'Estat estaria obligat a llur protecció i foment des de la més estricta igualtat, és clar. Evidentment el respecte als topònims, antropònims, i altres denominacions pròpies, de i en territoris i idiomes seria d'allò més escrupolós. D'altra banda, la correcció lingüística seria la norma (039 Empreses que no respecten la nostra llengua).
Si el responsable d'una institució o d'una empresa privada -una companyia aèria, per posar un exemple- realitzés unes declaracions menystenint una de les hipotètiques llengües espanyoles; el govern espanyol, per imperatiu legal (àdhuc constitucional) emprendria accions, primer diplomatiques, i si amb aquesta via no n'hi hagués prou, passaria a exigir responsabilitats davants dels tribunals corresponents.
Les diferents llengües espanyoles es podrien utilitzar per relacionar-se amb qualsevol Administració Publica de tot l'Estat i, òbviament, s'usarien amb naturalitat a les Corts espanyoles. Si a Espanya hi hagués més d'un idioma, des del moment de l'ingrés a la CEE, tots serien oficials a les institucions europees.
(...)
![]() |
| M'agraden les ombres que utilitza en els cossos. Els hi dóna com un toc de porcellana, els fa irreals... És aquest tipus d'il·lustració que fa servir de base fotografies, imatges reals. Sempre he pensat que això és "fer trampa", però la il·lustració no té perquè ser dibuix, tal i com l'entendriem. |
| Veure el seu portafoli |
| index d'autors |

Reflexió sobre el gust per al poder. Manar o sentir-se lliure. Tema cabdal per a la persona, per a qualsevol ésser humà. La varietat de dites populars ho palesen. Veiem les més conegudes.
És millor ser cap d’arengada que cua de lluç.
O també: preferible ser cua de lluç
que cua d’estruç.
Val més ser petit amo que gros mosso.
Els espanyols diuen: “Mejor cabeza de ratón que cola de león.”
I els anglesos ho fan més extens: “És preferible ser un peix gros en un
estany petit que un peix petit en un estany gran.”
Qui té el cul llogat no sempre seu quan vol. Més clar l’aigua!

La poesia i la tecnocràcia universitària
Al voltant d’una lectura de Pere Rovira a
El passat 29 de maig, cap a mig matí, el poeta i professor Pere Rovira va oferir una lectura comentada dels seus versos en una aula de
Ja des de la seva presentació, Pere Ballart va situar l’event poètic en un context politicouniversitari poc favorable per al conreu i el desenvolupament de les disciplines que s’ocupen de la literatura. Més en concret: va lamentar que els nous plans d’estudis d’imminent aplicació (la profunda reforma universitària coneguda com a pla Bolonya) fessin desaparèixer del mapa de la seva universitat la llicenciatura que precisament aquells estudiants allí congregats estaven cursant. L’acte comptava en efecte amb l’assistència còmplice d’un generós nombre d’estudiants de diverses edats –a més d’algun altre espectador més o menys orteguià i/o casual, com el que signa aquestes ratlles. El cas és que, per un significatiu designi de l’atzar, a la mateixa hora en què s’havia programat la lectura, i en una sala no gaire lluny d’allí, estava prevista la constitució d’una Junta de Facultat que havia de donar llum verda als nous graus bolonyesos. I això naturalment ho sabien molt bé els integrants d’un altre nodrit i organitzat grup d’estudiants: els caracteritzats per la seva radical oposició al pla en qüestió, que havien convocat simultàniament un acte de protesta per impedir com fos l’aprovació dels indesitjats graus. La facultat vivia doncs un moment tens, més simbòlic segurament que decisiu (la reforma estava ja més que decidida abans de la seva simbolització protocol·lària), però que en qualsevol cas conferia a la nostra lectura una intensitat inesperada... (Segueix)