Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

divendres, 5 de desembre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Juny 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30            


25è COGRÉS D'ERC. ELS TREBALLS DE SÍSIF per CARLES M. MACIAN

L'amic i company Carles ha reflexionat sobre el 25è Congrés d'ERC en el seu Bloc personal.

Us adjunto la la drecera perquè pogueu gaudir del contingut.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/97141

JORDI PORTABELLA DIU NO

En una reunió mantinguda ahir, Jordi Portabella va comunicar al PSC que la decisió d’ERC de no entrar al govern municipal és ferma. En aquesta reunió es va acordar iniciar converses per tal d’explorar la configuració d’un marc estable que permeti arribar a acords positius per a la ciutat i evitar la paràlisi en aspectes imprescindibles per a la qualitat de vida de la ciutadania. Portabella ha destacat que aquestes converses no pressuposen cap escenari final concret sinó que caldrà veure l’evolució de les mateixes per determinar quins podrien ser els acords. 

L'AJUNTAMENT DE BARCELONA PROHIBEIX UNA FOGUERA DE SANT JOAN. Per Rot Stewart

Així és amics. Com llegiu al títol. Resulta que se'n va acudir de so·licitar un permís per encendre una foguera de st. Joan a les cruïlles de Pere IV, Llacuna i Almogàvers en ple barri del Poblenou de Barcelona, a tocar del ultramodern "districte 22@." I que va passar? Doncs que els hereu-boys-and-girls m'han dit que nanai... Santa inocència!

La veritat és que ja m'ho esperava, perquè qualsevol festa popular i espontània que no sigui dirigida per l'autoritat és víctima del pitjor mobbing possible: el mobbing institucional. Que allò que pretenen és una ciutat europea (quan diuen europea volen dir exactament nord-europea) en la que desapareguin les mostres de "primitivisme" com ara el petards (que tan disgusten als estrangers i turistes) ja ho sabia. El que m'ha indignat és la resposta del funcionari de turnu:

La Plaça Pompeu Fabra de Badalona

Penjo, amb uns dies de retard, el darrer bloc parlat que he fet per al programa de Carles Tornero a Ràdio Ciutat de Badalona. El post recull la campanya cívica engegada per un grup de badalonins, ja en són uns 190, per demanar que Badalona reconegui com cal la figura de Pompeu Fabra. Aquests badalonins i badalonines recullen adhesions per aconseguir que les administracions públiques acordin donar el nom de Plaça de Pompeu Fabra a l'Illa Fradera. Si us hi voleu adherir heu d'enviar un correu electrònic a adhesions @pompeufabrabadalona.cat.

Per a més informació, la seva pàgina web és http://pompeufabrabadalona.wordpress.com/.

Una altra visió del Congrès

Abans de que m'oblidi volia fer un comentari al respecte del desenvolupament del Congrès Nacional del dia 17. Vaig veure amb sorpresa i preocupació el creixement del holiganisme, la manca de civisme i l'infantilisme d'una part de la nostra militància.

A Can PP estan de congrés.

Sembla que ho porten més bé que els de Can ERC, almenys pel que fa als saraus interns. La política s'ha pres un parèntesi mentre uns i altres fan el congrés de torn.

Aviat els de Can PSOE de Catalunya i els de Can CIU faran el seu. Mentre, tot està aparcat i el debat nacional és va.......

'El Delta negat' de l'Elisenda Trilla de Valls

"El Delta negat" és un documental de la documentalista vallenca Elisenda Trilla. Vaig conèixer l'Elisenda fa unes setmanes a Valls, on vam quedar perquè volia adreces i contactes al Priorat per parlar sobre paisatge d'aquí a un temps. Vam coincidir en un munt de coses, sobre valoracions del territori i la seva destrucció a mans del poder econòmic, formes de fer front a la mania que tenen els rics de fer-ho tot igual, de ciment i pla, visions sobre els moviments socials als Països Catalans i el paper que les imatges poden jugar en aquesta lluita desigual però present... i cada dia més. L'Elisenda ara ha decidit tornar a Valls, després d'anys per Barcelona, i alhora presenta el seu treball sobre el Delta del Llobregat a la Capsa del Prat de Llobregat, un treball que podeu mirar gratis a internet a l'adreça www.eldeltanegat.cat
Hem de fer alguna cosa per establir ponts de trobada aquí al Camp entre individus, col·lectius... perquè tenim ara l'oportunitat de fer-ho, no demà, ara. Així que ens cal posar fil a l'agulla i sumar, sumar i sumar.

TORNAR A CIUTADELLA.

Me’n vaig cap a  Ciutadella  de  Menorca, a on com gairebé cada any, seré  testimoni actiu de “sa festa de Sant Joan”, expressió d´ un poble  que any rera any mostra  d´ una manera festiva  i protocol·lària les arrels de la seva identitat.  Si algú pensa que m’he begut l´ enteniment,  al forçar  arguments i  paraules per a justificar una realitat nacional que molts veuen més virtual  que real, segurament és  que encara  no ha comprovat amb el petit esforç de  trepitjar  territori, el  que uneix els països de parla catalana, amb independència de  quins siguin els  nivells de consciència col·lectiva , per cert  tant mitificats aquí i tant desvirtuats allà. Malgrat els entrebancs i els inconvenients – que es veritat que són molts -, milito en el  sector optimista  que creu  que no ho tenim  perdut. Generació rera generació, de llevant a Ponent i de Nord a Sud,  hi ha gent  disposada a ensenyar i  descobrir un  país, format per petits  espais vitals, que tots junts conformen un únic  mosaic nacional, ric i  plural. Entendre això,  em  fa no  oblidar el que col·lectivament encara som i allò  que en el futur  podem ser.

Campredonencs (21): Francesc Vicente

Ben segur que a pocs campredonencs i a poques campredonenques els sona aquest nom, Francesc Vicente. En canvi, estem parlant de qui fou una de les persones més populars del poble durant dècades, lo Siscu.
Nascut a Berga (Berguedà) el 1905, va arribar a Campredó el 1942, ja que no podia tornar al seu poble natal en ser desterrat a causa de la seua militància republicana. Va ser  anarquista, vegetarià, pacifista, alternatiu i tantes altres coses. Va morir als 88 anys, víctima d'un atropellament.
Hem triat una sèrie de comentaris seus que poden donar una idea als lectors de la seua grandíssima personalitat:
"Als 17 anys em vaig convertir en secretari de la FAI a Gironella (Berguedà). Vaig llegir els místics russos i els catalans com Verdaguer, Rusiñol i Segarra... com a militant del partit vaig tenir armes a les mans, però en començar la guerra i per por de matar ningú, les vaig llençar al riu. Sempre he pensat que darrera un soldat, hi ha un home, una mare, una dona o uns fills. en guanyar els nacionals, tot l'exèrcit roig se'n va anar a França. Vàrem estar a dos camps de concentració, però tots els meus companys van ser afusellats... Als quinze anys els xiquets del carrer ja em coneixien perquè caminava amb les cames enlaire, feia el salt mortal, el pi, la roda, etc.. Si fins i tot als 87 anys abans de llevar-me faig tots els matins els meus exercicis i em sento d'allò més bé".

Identitats

Ahir vaig fer una repassada pels cognoms o llinatges del meu entorn familiar, en quina situació estan dins del Institut Català d'Estadístiques. En relació a la seva implantació al Principat.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Àngel Canet Català

Àngel Canet Català

Àngel Canet Català

A MENYS DE 24 HORES DE L'ARTROSCÒPIA

Andreu Mas

El bloc d'Andreu Mas

Andreu Mas

Apunts ràpids: Els polítics locals i l'ús de la xarxa

Biel Mesquida

Plagueta de Bord

Biel Mesquida

ARTICLE DE BARTOMEU MESTRE QUE ENS FORMA I INFORMA, CLAR I CATALÀ, SOBRE LA CÚPULA DE BARCELÓ

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA