
Aquest migdia, sota un sol esfereïdor, la Glòria i jo ens n'hem anat cap a viure l'aplec del Pi de les Tres Branques. Era el primer cop que hi assistíem i no sabíem massa on anàvem, però al final hem arribat, i bé!!
Certament la fama d'aquest encontre els últims anys ha millorat molt, i avui m'ha semblat acceptable. Una bonica jornada, malgrat hi haguem estat poca estona (un parell d'horetes al migdia).
Hem arribat, hem visitat les parades d'entitats (inclosa les JERC Berguedà), i ja hem anat cap al Pi Jove. Anant cap allà, hi ha hagut mini-cercavila de gegants. Hi havia els gegants maulets vigatans. He tingut el goig de posar-me sota la Revolució (he de confessar que tenia bastant el mono de posar-me sota un gegant, després que ahir em perdés la Trobada d'Hostalets). Un cop arribats al Pi Jove, hem escoltat les intervencions que hi tocaven: un de la CUP de Berga, el Nil Cardona (Maulets Osona) i el Pep Musté (No a la MAT). (Segueix...)

El currículum de llengües del nostre sistema educatiu ens permet tractar, com segurament no ho fa cap altre, la diversitat lingüística. Segurament li trobem a faltar més referències explícites a l'ús de la llengua catalana, però certament és un bon currículum pel que fa a l'educació en el respecte per les llengües i les cultures presents al nostre país. Anem a veure-ho...
Si n’observem l’evolució al llarg dels 17 cursos darrers, veurem que amb el tombant de segle s’ha produït una arribada molt significativa d’alumnat de nacionalitat estrangera, segurament de les més importants que han succeït a Europa en els anys darrers.

L’allau de pel·lícules de superherois és incessant i esgotador. Poques vegades el cinema de gran espectacle ha sigut tan monotemàtic (no m’estranya que públic adult fugi cap a les sèries: en el meu cas 24, Lost i Californication). En fi, aquest Iron Man és un altre còmic de la Marvel (n’hi deu haver centenars per adaptar). Per interpretar l’industrial armamentísic Tony Stark, l’home que s’amaga sota el blindatge d’Iron Man, ha estat escollit Robert Downey jr. És una tria estranya però comprensible: no hi ha res com algú que ha estat un viciós multimilionari per interpretar un viciós multimilionari. Més estranya és la presència de Gwyneth Paltrow com a Pepper Potts, la secretària d’Stark, perquè el paper no és gran cosa; però potser aquesta actriu vol recuperar la popularitat perduda, dedicada com ha estat els últims anys a la tasca, molt lloable, de tenir fills. En qualsevol cas, la sempre elegant i distingida Paltrow és el millor d’aquesta pel·lícula. Altres elements destacables són l’inici a Afghanistan on Stark, capturat pels talibans, construeix en una cova un prototipus d’Iron Man per poder escapar-se; i també una clàssica seqüència de suspens entre Gwyneth Paltrow i Jeff Bridges, que, calb i barbut, fa de dolent. La pel·lícula, dirigida amb fotografia lletgista pel mediocre Jon Favreau, acaba amb una llarga lluita final entre l’Iron Man de Downey jr. i la rèplica, molt més grossa, que s’ha construït Jeff Bridges. Segur que aquesta lluita ha fet vibrar d’emoció els aficionats al gènere, però a mi va fer badallar.
(Foto: Première a Roma. He pensat que era més interessant aquesta foto que la del tros de ferralla digital)

Pàgina web de la campanya Absolució Jona: pàgina web
Dóna suport a en Jona; adhereix-te a la campanya: adhesions
Manifest de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord: llegeix-lo

Característiques tècniques. Emès per Correos el passat 30 de maig de 2008 dins la sèrie Jocs i Esports Tradicionals. Estampació: grabat al buit. Format: 28,8 x 40,9 mm. Valor unitari: 0,43 €. Tirada: 500.000,00 exemplars. El segell va acompanyat d'una vinyeta sense valor postal per si sola. Referència: 504038.
Comentari. L’origen del tir de fona balear es troba en el món pastorívol, on la fona es feia servir per reunir el bestiar o per caçar animals petits. A l’edat antiga es va utilitzar com a instrument de guerra i així consta en els relats de les guerres púniques i gregues. Hi ha dues modalitats de joc: llançar una pedra tan lluny com sigui possible, llarga distància, o fer blanc, punteria, fent servir, en tots dos casos, una fona per al llançament. En el segell veiem la modalitat de punteria. La Federació Balear de Tir de Fona organitza les competicions d'aquesta modalitat esportiva. El Grup filatèlic i del col·leccionisme de Palma de Mallorca s'ha fet ressó d'aquest segell en un interessant web.
<<El mito del “progreso infinito” organiza la realidad violentándola: la naturaleza y el trabajo humano aparecen como infinitos reservorios de riqueza. Esa organización, que realiza la ciencia y la tecnología modernas, pierde todo sentido de realidad; no importa la constatación de las consecuencias perversas de un patrón de desarrollo que sólo sabe producir destruyendo la humanidad y el planeta, destrucción que, además, nunca es vista como tal, sino como meros desajustes que la tecnología sabrá resolver, siempre, en el futuro (no ahora, pero sí más adelante); destrucción que sólo aparece como costos necesarios para el “progreso” del mercado. Humanidad y naturaleza “viven” para el mercado; el nuevo ídolo ante el cual, “humildemente”, la humanidad debe inclinarse. En eso consiste la ética neoliberal: el sometimiento humano ante los ídolos modernos. El “reino de los cielos” es el “reino del mercado” y “el cordero de Dios que quita los pecados del mundo” es el dinero que “se eleva a Dios padre”: el capital. La teoría neoliberal es una teología secularizada; el “reino del milenio” (que anunciaba Reagan como “la ciudad que brilla en las colinas”) se logra mercantilizando todo: el ser humano, el agua, la tierra, el aire, la vida, sólo tienen valor si tienen precio. Los organismos financieros mundiales son los nuevos templos donde las transnacionales comulgan en la partición del planeta.>>
de Rafael Bautista S.
Ha quedat confirmat. El congrés del PSC, ha estat el de les abraçades, les encaixades de mans i els somriures. Manen en tots els governs i no poden tenir motius per enfadar-se. Hi ha hagut una bona dosi de gesticulacions i pacte entre cavallers, tot acompanyat d' una mica de tarannà, cosa que els permetrà anar fent. En aparença sembla que el President Montilla, hagi fet seu el discurs de l´ala catalanista del PSC, al referir-se en presència de ZP, que entre el PSOE i Catalunya, triarien el país. El discurs ha estat inteligent i fet amb la pretensió de ocupar l´espai central de la política catalana que tornen a disputar-se amb Convergència. Però amb Isidre Molas a la Presidència del Partit o fent un nou encàrrec a Raimon Obilos, no n´hi ha prou per a recuperar barnís catalanista. Ben aviat, comprovarem com aquests compromisos, hauran estat una nova operació de marqueting que haurà servit per a tranquilitzar als sectors electorals més proclius al discurs de país i al mateix temps, neutralitzar l´ala més conseqüentment catalanista, que pretenia encapçalar el conseller Castells. Aquest Congrés, haurà estat una bona inversió publicitària. El President Montilla haurà aconseguit vendre molt de fum, però a part dels discursos, no sembla que hi hagi hagut cap element que faci pensar en un canvi significatiu de relacions entre els socialistes catalans i el espanyols, tal i com ha destacat en el plenari el Secretari General del PSOE. Algunes errades infantils, de certs dirigents de CDC en els dies previs a la reunió socialista, han estat hàbilment aprofitats per donar l' imatge de partit catalanista centrat, que tant necessitaven. Tot molt formal i sense massa contingut, com correspon a un Partit que mana molt i que per tant no pretén canviar res. De la possible sentència del Tribunal Constitucional i el que caldrà fer ni se'n ha parlat. En la lluita per ocupar la centralitat política entre els dos partits grans, ja podem dir que ERC ha renunciat posar-s'hi al mig, quan no fa masses anys havia aconseguit introduir-hi una falca. Si el Congrés de Convergència la setmana passada, va decidir que el millor era continuar fent de Convergència, el PSC aquesta setmana ha optat pel mateix camí: Fer de PSC. I la resta embadalits mirant.


M'he passat mig cap de setmana tancada a l'annex del Palau Sant Jordi assajant per una de les parts de la cerimònia dels Eurogames, que es farà dijous. I he de dir que estic encantada. He conegut un fum de gent simpàtica, és una acció fantàstica per la visibilitat -que encara fa molta falta- i la sensació de treball en equip i de què la cosa va prenent forma amb l'esforç de tots és, per a mi que passe moltes hores sola perquè treballe des de casa, molt satisfactòria.
Que què són els Eurogames? Doncs una mena de jocs olímpics amateurs per gais, lesbianes i transsexuals d'arreu d'Europa (venen més de mil atletes d'Alemanya, només un de Romania o Estònia, però hi ha una trentena de països representats en total). No estan tancats, per descomptat, als heterosexuals, però es tracta de passar-ho bé entre iguals, de conéixer gent de tot arreu i de fer-nos visibles en una acció diferent a les dicoteques-gueto noctunes.
Hi ha qui no ho veu bé, que pensa que no cal, que és encara pitjor. Jo com més ho conec, més convençuda estic de què serà positiu. I molt divertit. Si us he fet goleta, heu de saber que per participar als esports ja no es pot, perquè han tancat les incripcions, tret d'alguna cursa de fons que encara accepta corredors, però que voluntaris mai no en sobren. O podeu assistir com a públic a la cerimònia d'inauguració, o a alguna de les festes que es fan aquells dies.
Per a més info, mireu la web.

Més sobre el funcionament de les primàries