Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

divendres, 5 de desembre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Agost 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031


Moren 153 persones en l'accident de Barajas

20/8/2008 22:56 h DRAMA A MADRID

Moren 153 persones en l'accident de Barajas

19 supervivents, hospitalitzats en diversos centres sanitaris de Madrid

El vol JK5022 viatjava a Las Palmas de Gran Canària amb 162 passatgers i 10 tripulants

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=536980&idseccio_PK=1021

AGÈNCIES
MADRID

Un total de 153 persones han mort i 19 han resultat ferides en l'accident d'un avió de la companyia Spanair a l'aeroport de Barajas (Madrid), en què viatjaven 162 passatgers, dos d'ells bebès, i 10 tripulants. El sinistre s'ha produït, pel que sembla, quan l'avió s'ha desviat de la pista després d'enlairar-se.

L'accident s'ha produït a les 14.45 hores quan l'aeronau model MD-82, amb destí a Gran Canària, s'ha estavellat contra la pista poc després d'aixecar el vol. El sinistre s'ha produït just quan l'aparell ha arribat a la velocitat V3 o punt de no retorn. Llavors, s'ha incendiat un dels motors i l'avió ha xocat contra el terra.

Fins ara, i malgrat que ja han estat recuperades les caixes negres de l'aparell, es desconeixen les causes exactes de l'accident de l'avió, que sortia de Madrid cap a l'arxipèlag amb una hora de retard, si bé fonts aeroportuàries no han pogut precisar les causes de la demora.

Pel que sembla, l'aparell s'ha partit en dos i originat un incendi als voltants de la pista 36 de l'aeroport, una zona que ha quedat acordonada, mentre els serveis d'emergències evacuaven les víctimes.

Familiars de les víctimes

Com a mínim 19 ferits, segons fonts de la Comunitat de Madrid, han estat traslladats a diferents hospitals, entre ells, La Paz, Ramón y Cajal, 12 de Octubre, La Princesa, Niño Jesús i Infanta Sofía.

Fins al lloc de l'accident s'han acostat ja més de 250 familiars de les víctimes per conèixer de prop l'estat dels seus parents, mentre que que la Comunitat de Madrid i la Creu Roja han desplaçat fins allà serveis d'atenció psicològica per ajudar-los.

Familiars de les víctimes del vol Spanair JK5022 volen aquesta nit des de Gran Canària a Madrid en un avió facilitat per aquesta companyia.

El trànsit aeri, operatiu

Malgrat el succés, el trànsit aeri a l'aeroport es troba operatiu aquesta tarda "amb regulacions", en una instal·lació en què se solen realitzar 38 operacions a l'hora.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 11 Madrid, que es troba de guàrdia, s'ha fet càrrec de la investigació de les causes de l'accident i s'ha desplaçat fins a l'aeroport al capdavant d'una comissió judicial per procedir a l'aixecament dels cadàvers i practicar les primeres diligències.

Els cossos dels morts seran traslladats a un pavelló del recinte firal de Madrid (IFEMA), igual que es va fer en l'atemptat de l'11-M, on la Policia Científica i un equip d'un mínim de vint forenses procediran a les tasques d'identificació.

Vol JK5022

Spanair ha habilitat el número de telèfon 800 400 200 per atendre els familiars dels passatgers que viatjaven a l'avió sinistrat.

Per la seva banda, la companyia aèria alemanya Lufthansa ha comunicat que el vol de Spanair JK5022 és un vol compartit i correspon a la seva connexió LH2554. L'aerolínia ha informat que set dels passatgers han facturat en aquest vol i que quatre són de nacionalitat alemanya.

Portfolio

Accident d'avion à Madrid : l'angoisse des proches des victimes

Article de LE MONDE i vídeo de CNN:

Tot de LE MONDE també aquí:

http://blogs.que.es/6527/2008/8/20/moren-153-persones-l-accident-barajas

El meu condol més sincer pels familiars de les víctimes. Casualment jo hi resideixo a pocs quilòmetres de l'Aeroport de Barajas i sento algun cop el soroll sord dels avions (hi passen lluny, però sovint se'ls sent). Però em vaig assabentar de tot quan hi era al centre de Madrid.

Això dels accidents d'avió és nomès per la fatalitat, ja que pots estar endins l'aparell quan ocorreix o pot no passar res. Jo, els darrers trenta anys, nomès vaig viatjar en avió una vegada, per anar cap a París, però jo abans hi havia agafat l'avió molt sovint i mai em va passar res d'importància.

 

Vicens Vacca i Roca (1924 - 2008)

El jazzman i atleta Vicens Vacca i Roca ha mort aquesta tarda als 84 anys, a conseqüències d'una greu malaltia. Nascut a Granollers l'any 1924, Vacca formà part de la generació de músics pioners que van introduïr el jazz a Catalunya a la dècada de 1940. Fou un notable guitarrista, i el primer en adoptar el flabiol com a instrument jazzístic. També va ser un excel·lent esportista, destacant sobretot en atletisme i handbol. [ + ]

AMMAT - posem llum a la M.A.T. -ELS SILENCIS DE LA MAT -

AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.

Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.

LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.

PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.


ELS SILENCIS DE LA MAT

172 Manu Guix

Vaig sentir el nom de Manu Guix temps enrere, relacionat amb la primera o segona edició d'allò que en diuen, o en deien, OT (Operación Triunfo), un programa que mai he vist però del qual molta gent en parlava, i fins i tot els diaris seriosos hi ficaven cullerada. 

Ara duc una temporada que de tant en tant en sento parlar d'aquest cantant. En parlen bé i en parla gent que no crec que combregui amb el programa que esmentava més amunt.

Confesso que sempre he estat llaquista; per això el fet que el darrer treball d'en Manu consisteixi en versions d'onze cançons d'en Llach m'ha encuriosit. A més, fa pocs dies, un dels meus blocaires de referència, en Pere Meroño en parlava de forma laudatòria. De la versió de A cavall del vent, en diu: Potent. Singular. Ferma i rebonica cançó. Si cliqueu Vull llegir la resta de l'article la podreu escoltar.

(...)

Ricard Parera: El bateria!

El Revel que veieu a la foto amb les potes de llamàntol a la mà és el Ricard Parera, el nostre bateria.

Li hagués agradat néixer a Tenesse (Tenesis, vaja), però li va tocar néixer a Pacs del Penedès, què hi farem! Actualment el tenim afincat a Vilafranca, però sempre amb un peu al barri de mar d'aquesta ciutat (Vilanova) ja que l'hem de compartir, amb molt de gust, amb els nostres amics de La Brigada

Què més us podem dir d'ell? Us podriem dir que ha estudiat amb bla bla bla bla bla bla, que ha tocat amb bla bla bla bla bla bla... però potser no fa falta, ho resumirem dient que ÉS MOLT BO!!!

Si mai us el trobeu i us vol fer creure que sap parlar francès, no us el cregueu!!! Només coneix quatre paraules: Café au lait, Tour Eiffel, Can-can i Croisant (no us deixeu enganyar, de vegades sembla que en sàpiga i tot!)

Si li volguessiu caure bé convideu-lo a menjar Sushi; i si el volguessiu perdre de vista expliqueu-li que us encanta el Nesquik (No el pot ni veure. Colacao forever!!)

Ell és bateria, però el que realment li hagués agradat és ser un Super-Heroi, com ara el Batman, i ser tant conegut que els de Muchachada Nui li dediquessin un Celebrities i tot, però per suplir aquesta manca d'aventures i popularitat s'ha apuntat al ball de diables de Vilafranca, com volguent dir... que és com si fós el mateix... 

Visca el Ricard!!!

20/08/2008: Més bateries.

Avui hem continuat amb l'enregistrament de les bateries, sí sí, som poc originals... hem tornat a fer bateries, com ahir. Comptem que encara estarem al teatre de Torrelavit tot el dia de demà, i si tot va bé al vespre ja podrem plegar els trastets i tornar-los a l'estudi del Magí a Sant Sadurní.

Aquest matí hem gravat la bateria de Corro sota la pluja Trini Sánchez Mata, després hem fet una paradeta per anar tots 5 a casa de l'Anna, menjar un peix molt bo, mirar uns quants videos divertits al Youtube i passar-nos algunes fotos, i hem deixat al Magí i el Ricard que tornessin a gravar solets a la tarda, i s'han decantat per fer una de les cançons més íntimes de les que tenim, Je t'aime, serà perquè se sentien solets sense els altres...

Demà ens hi posem una mica més tard que els altres dies, a les 11, ja que el Magí aquesta nit estarà per Gràcia tocant amb Revolta 21 (és un campeón). Per demà ens queden dues cançons, no precisament fàcils, però si tot continua igual de bé que fins ara complirem les espectatives sense cap mena de problema!

Som una nació i volem un estat propi

Amb aquest lema Sobirania i Progrés ha pres la iniciativa de convocar una manifestació el proper Onze de Setembre a Barcelona avançant-se als partits polítics.

Mestres Puyal i Pedrolo

Buscant alguna informació sobre en Puyal per a fer un escrit que em rondava pel cap en motiu de l'homenatge rebut pel periodista a la UCE he topat amb aquesta entrevista penjada a internet. En el marc del programa Vostè pregunta, en Puyal entrevistava i permetia conversar als espectadors amb en Manuel de Pedrolo. Per edat i per la situació lamentable dels mitjans de comunicació i l'ensenyament d'aquest país, la meva generació no ha pogut gaudir de la riquesa de la pròpia cultura i no ha tingut un fàcil accés (i encara menys cap invitació) a persones com Pedrolo, Calders, Tísner, Marçal, Cucurull, Fuster, d'Efak, Xammar, Trueta, Vicens i Vives, Coromines, Fabra, Bauçà, i tants d'altres que no acabaríem. Sort n'hem tingut alguns dels nostres pares!

Els mitjans de comunicació dominants ignoren descaradament una cultura molt rica per l'innegable compromís i servei a la nació catalana. Sembla mentida que es pugui executar una liquidació cultural d'aquestes dimensions al segle XXI a plena llum del dia. Només d'observar com van tractar l'homenatge a en Puyal a les notícies de TV3 amb 10 segons en un telenotícies farcit de bajanades i informacions buides, ja penso que com poden ser de desgraciades certes persones que prioritzen una àmplia informació sobre les diverses "rojas" de Pequin a l'homenatge a una persona que ha significat tant per la televisió pública del Principat...

Desconec si en Puyal podrà executar el seu projecte de liderar un grup de comunicació privat català o si la curta mirada de molts polítics i periodistes ho farà impossible. Seria un veritable gir en la construcció nacional. Fa temps que dic, i potser em faig pesat, que el futur ens el juguem en tres àmbits: l'educació, l'empresa i els mitjans de comunicació. Cal treballar de valent en aquestes tres direccions.

Com que jo he descobert aquesta entrevista de fa més de 20 anys quan ja en tinc quasi 30, la penjo perquè aquells amics que llegeixin el bloc també hi tinguin accés. (està fragmentada en 16 parts... paciència)

(mira els vídeos que segueixen...)

Canal 9



Comentaris als retalls de premsa

El Hype del basquet

Ara que s'acaben els Jocs Olímpics parlaré d'esports, relativament. Si en alguna cosa destacaven les antigues repúbliques socialistes de l'est era per la seva facilitat per jugar al basquet. De la CCCP va sortir en Vladimir Tachenko, un pivot de 2'20 d'alçada i un 56 de peu que atemoria els pivots rivals a mitjans dels 80 amb la seva fortalesa i fidelitat a la mare pàtria (mai va marxar a l'NBA tot i les ofertes que va rebre). Una mica més aprop ens queden els Balcans. També eren socialistes (o més o menys) abans de la guerra que va destruïr la zona i va desmembrar l'antiga Iugoslàvia. Allà, a Split (acutal Croàcia) va aparèixer un equip que es deia Jugoplastika i que a principis de la passada dècada es va dedicar a guanyar copes d'Europa (sempre a costa del Barça, per cert) amb jugadors com Tony Kukoc o Dino Radja. Entre l'esquerranisme més o menys ben entès i el basquet, Tachenko i Jugosplastika tenen un altre tret en comú: Són el nom de dues de les millors bandes de pop-indie estatal.
Aquest parell han fet, de moment, els dos millors discs de pop en castellà de l'any. El primer en sortir va ser Esta vida pide ser otra (Limbo Star, 2008) dels Tachenko, ex-Niño Gusano i provinents de Saragossa. La tercera referència dels aragonesos confirma el que ja sabíem després d'escoltar el seu Las Jugadas Imposibles (Limbo Starr, 2006): Són una de les bandes amb més futur de l'indie estatal. Navegant més per la melodia que per l'aire power que utilitzen sovint, es dediquen al pop fet amb bon gust i l'elegància que els dona semblar que fan cançons fàcils quan en realitat no ho són. Això vol dir no caure en la cursileria tant corrent en aquest estil mentre escoltes cançons romanticones com "Medio Normales" o "Hacía el Huracan", segurament les millor cançons del disc. Potser possar-lo tot seguit pot semblar monoton si està de fil musical, sensació que canvia al sentir les pistes una per una i parar per cançons com "Ella es la primera" o "Palabras celebres".
D'una confirmació a una sorpresa en forma de power-pop més garatgero. Escoltar el The 6th is the 7 (Astro Discos, 2008) dels Jugoplastika és recollir el millor de l'escola indie-rock de bandes com Corn Flakes, El Inquilino Comunista, Australian Blonde o fins i tot els primers Unfinished Sympathy a nivell estatal o als Nada Surf (època pre-pop), YolaTengo o Dinosaur Jr. Un segon disc molt complet el que signen aquests gallecs amb una llista de temes que enganxen. És el cas de la perfecte "Nicholas Pheenter" (on la veu del cantant recorda especialment als Built to Spill), "Polinice", "Send Oil"o "By your side". Si estem a la recerca de hypes, no hem de dubtar que Jugoplastika és el hype amb un hit darrera l'altre.

[Entrant a l'article, trobareu els dos discs en descarrega directa]


Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Joan-Carles Doval

PICAP

Joan-Carles Doval

ACOMIADANT A L?AMIC

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

Guantanamo, Barroso, Cia: motius més que suficients per fer una nova pregunta a la Comissió Europea

Joan-Carles Ortega i Berenguer

Anotacions rizomàtiques

Joan-Carles Ortega i Berenguer

EL DIARI DE JOHN STUART MILL (Els Rastres del Sentit)

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA