• 19 supervivents, hospitalitzats en diversos centres sanitaris de Madrid
• El vol JK5022 viatjava a Las Palmas de Gran Canària amb 162 passatgers i 10 tripulants
MÉS INFORMACIÓ
Un total de 153 persones han mort i 19 han resultat ferides en l'accident d'un avió de la companyia Spanair a l'aeroport de Barajas (Madrid), en què viatjaven 162 passatgers, dos d'ells bebès, i 10 tripulants. El sinistre s'ha produït, pel que sembla, quan l'avió s'ha desviat de la pista després d'enlairar-se.
L'accident s'ha produït a les 14.45 hores quan l'aeronau model MD-82, amb destí a Gran Canària, s'ha estavellat contra la pista poc després d'aixecar el vol. El sinistre s'ha produït just quan l'aparell ha arribat a la velocitat V3 o punt de no retorn. Llavors, s'ha incendiat un dels motors i l'avió ha xocat contra el terra.
Fins ara, i malgrat que ja han estat recuperades les caixes negres de l'aparell, es desconeixen les causes exactes de l'accident de l'avió, que sortia de Madrid cap a l'arxipèlag amb una hora de retard, si bé fonts aeroportuàries no han pogut precisar les causes de la demora.
Pel que sembla, l'aparell s'ha partit en dos i originat un incendi als voltants de la pista 36 de l'aeroport, una zona que ha quedat acordonada, mentre els serveis d'emergències evacuaven les víctimes.
Familiars de les víctimes
Com a mínim 19 ferits, segons fonts de la Comunitat de Madrid, han estat traslladats a diferents hospitals, entre ells, La Paz, Ramón y Cajal, 12 de Octubre, La Princesa, Niño Jesús i Infanta Sofía.
Fins al lloc de l'accident s'han acostat ja més de 250 familiars de les víctimes per conèixer de prop l'estat dels seus parents, mentre que que la Comunitat de Madrid i la Creu Roja han desplaçat fins allà serveis d'atenció psicològica per ajudar-los.
Familiars de les víctimes del vol Spanair JK5022 volen aquesta nit des de Gran Canària a Madrid en un avió facilitat per aquesta companyia.
El trànsit aeri, operatiu
Malgrat el succés, el trànsit aeri a l'aeroport es troba operatiu aquesta tarda "amb regulacions", en una instal·lació en què se solen realitzar 38 operacions a l'hora.
El titular del Jutjat d'Instrucció número 11 Madrid, que es troba de guàrdia, s'ha fet càrrec de la investigació de les causes de l'accident i s'ha desplaçat fins a l'aeroport al capdavant d'una comissió judicial per procedir a l'aixecament dels cadàvers i practicar les primeres diligències.
Els cossos dels morts seran traslladats a un pavelló del recinte firal de Madrid (IFEMA), igual que es va fer en l'atemptat de l'11-M, on la Policia Científica i un equip d'un mínim de vint forenses procediran a les tasques d'identificació.
Vol JK5022
Spanair ha habilitat el número de telèfon 800 400 200 per atendre els familiars dels passatgers que viatjaven a l'avió sinistrat.
Per la seva banda, la companyia aèria alemanya Lufthansa ha comunicat que el vol de Spanair JK5022 és un vol compartit i correspon a la seva connexió LH2554. L'aerolínia ha informat que set dels passatgers han facturat en aquest vol i que quatre són de nacionalitat alemanya.
|
Article de LE MONDE i vídeo de CNN:
|
|
Tot de LE MONDE també aquí:
http://blogs.que.es/6527/2008/8/20/moren-153-persones-l-accident-barajas
El meu condol més sincer pels familiars de les víctimes. Casualment jo hi resideixo a pocs quilòmetres de l'Aeroport de Barajas i sento algun cop el soroll sord dels avions (hi passen lluny, però sovint se'ls sent). Però em vaig assabentar de tot quan hi era al centre de Madrid.
Això dels accidents d'avió és nomès per la fatalitat, ja que pots estar endins l'aparell quan ocorreix o pot no passar res. Jo, els darrers trenta anys, nomès vaig viatjar en avió una vegada, per anar cap a París, però jo abans hi havia agafat l'avió molt sovint i mai em va passar res d'importància.

El jazzman i atleta Vicens Vacca i Roca ha mort aquesta tarda als 84 anys, a conseqüències d'una greu malaltia. Nascut a Granollers l'any 1924, Vacca formà part de la generació de músics pioners que van introduïr el jazz a Catalunya a la dècada de 1940. Fou un notable guitarrista, i el primer en adoptar el flabiol com a instrument jazzístic. També va ser un excel·lent esportista, destacant sobretot en atletisme i handbol. [ + ]

AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.

Vaig sentir el nom de Manu Guix temps enrere, relacionat amb la primera o segona edició d'allò que en diuen, o en deien, OT (Operación Triunfo), un programa que mai he vist però del qual molta gent en parlava, i fins i tot els diaris seriosos hi ficaven cullerada.
Ara duc una temporada que de tant en tant en sento parlar d'aquest cantant. En parlen bé i en parla gent que no crec que combregui amb el programa que esmentava més amunt.
Confesso que sempre he estat llaquista; per això el fet que el darrer treball d'en Manu consisteixi en versions d'onze cançons d'en Llach m'ha encuriosit. A més, fa pocs dies, un dels meus blocaires de referència, en Pere Meroño en parlava de forma laudatòria. De la versió de A cavall del vent, en diu: Potent. Singular. Ferma i rebonica cançó. Si cliqueu Vull llegir la resta de l'article la podreu escoltar.
(...)

El Revel que veieu a la foto amb les potes de llamàntol a la mà és el Ricard Parera, el nostre bateria.
Li hagués agradat néixer a Tenesse (Tenesis, vaja), però li va tocar néixer a Pacs del Penedès, què hi farem! Actualment el tenim afincat a Vilafranca, però sempre amb un peu al barri de mar d'aquesta ciutat (Vilanova) ja que l'hem de compartir, amb molt de gust, amb els nostres amics de La Brigada.
Què més us podem dir d'ell? Us podriem dir que ha estudiat amb bla bla bla bla bla bla, que ha tocat amb bla bla bla bla bla bla... però potser no fa falta, ho resumirem dient que ÉS MOLT BO!!!
Si mai us el trobeu i us vol fer creure que sap parlar francès, no us el cregueu!!! Només coneix quatre paraules: Café au lait, Tour Eiffel, Can-can i Croisant (no us deixeu enganyar, de vegades sembla que en sàpiga i tot!)
Si li volguessiu caure bé convideu-lo a menjar Sushi; i si el volguessiu perdre de vista expliqueu-li que us encanta el Nesquik (No el pot ni veure. Colacao forever!!)
Ell és bateria, però el que realment li hagués agradat és ser un Super-Heroi, com ara el Batman, i ser tant conegut que els de Muchachada Nui li dediquessin un Celebrities i tot, però per suplir aquesta manca d'aventures i popularitat s'ha apuntat al ball de diables de Vilafranca, com volguent dir... que és com si fós el mateix...
Visca el Ricard!!!

Avui hem continuat amb l'enregistrament de les bateries, sí sí, som poc originals... hem tornat a fer bateries, com ahir. Comptem que encara estarem al teatre de Torrelavit tot el dia de demà, i si tot va bé al vespre ja podrem plegar els trastets i tornar-los a l'estudi del Magí a Sant Sadurní.
Aquest matí hem gravat la bateria de Corro sota la pluja i Trini Sánchez Mata, després hem fet una paradeta per anar tots 5 a casa de l'Anna, menjar un peix molt bo, mirar uns quants videos divertits al Youtube i passar-nos algunes fotos, i hem deixat al Magí i el Ricard que tornessin a gravar solets a la tarda, i s'han decantat per fer una de les cançons més íntimes de les que tenim, Je t'aime, serà perquè se sentien solets sense els altres...
Demà ens hi posem una mica més tard que els altres dies, a les 11, ja que el Magí aquesta nit estarà per Gràcia tocant amb Revolta 21 (és un campeón). Per demà ens queden dues cançons, no precisament fàcils, però si tot continua igual de bé que fins ara complirem les espectatives sense cap mena de problema!
Amb aquest lema Sobirania i Progrés ha pres la iniciativa de convocar una manifestació el proper Onze de Setembre a Barcelona avançant-se als partits polítics.

(mira els vídeos que segueixen...)
Ara que s'acaben els Jocs Olímpics parlaré d'esports, relativament. Si
en alguna cosa destacaven les antigues repúbliques socialistes de l'est
era per la seva facilitat per jugar al basquet. De la CCCP va sortir en
Vladimir Tachenko, un pivot de 2'20 d'alçada i un 56 de peu que
atemoria els pivots rivals a mitjans dels 80 amb la seva fortalesa i
fidelitat a la mare pàtria (mai va marxar a l'NBA tot i les ofertes que
va rebre). Una mica més aprop ens queden els Balcans. També eren
socialistes (o més o menys) abans de la guerra que va destruïr la zona
i va desmembrar l'antiga Iugoslàvia. Allà, a Split (acutal Croàcia) va
aparèixer un equip que es deia Jugoplastika i que a principis de la
passada dècada es va dedicar a guanyar copes d'Europa (sempre a costa
del Barça, per cert) amb jugadors com Tony Kukoc o Dino Radja. Entre
l'esquerranisme més o menys ben entès i el basquet, Tachenko i
Jugosplastika tenen un altre tret en comú: Són el nom de dues de les
millors bandes de pop-indie estatal.

Guantanamo, Barroso, Cia: motius més que suficients per fer una nova pregunta a la Comissió Europea

EL DIARI DE JOHN STUART MILL (Els Rastres del Sentit)