Els jocs olímpics fortaleixen el nacionalisme espanyol
Per Llorenç Buades, coordinador del Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)
El nacionalisme espanyol és un nacionalisme vinculat a l'imperi, i excloent. La pàtria ja era una i indivisible en els temps colonials, i encara som molts els que vivim, que en la nostra infància disposarem de mapes escolars amb les províncies africanes.
Aquest nacionalisme compartit per el bipartit PSOE-PP (tanto monta, monta tanto), després de la renúncia dels hereus del socialisme, PCE inclòs, a la bandera tricolor republicana, creix en els esdeveniments esportius, on la competitivitat substitueix la solidaritat i on apareix sense cap mena de màscara la xenofòbia que en els dies nefasts és formalment rebutjada per l'oficialisme institucional. [Continuar]
La generació literària dels setanta i Jaume Pomar
Per Miquel López Crespí, escriptor
Jaume Pomar és poeta, traductor, narrador i assagista. Entre els seus assaigs podem destacar Bartomeu Rosselló-Pòrcel, vida i obra (1966); L´aventura de ‘Nova Palma’ (1976), llibre que en regalà amb una impressionant dedicatòria, típica dels temps foscos de la dictadura, en la qual deia: "A Miquel López, un dels pocs amb els quals coincidirem a l´hora de la lluita final o del paredón. Jaume Pomar"; El meu Llorenç Villalonga (1995) i La raó i el meu dret: biografia de Llorenç Villalonga (1995). La seva obra poètica és formada pels poemaris Tota la ira dels justos (1967), Amb la mort, amorosament (1971), Història personal (1979), Elegies (1986), Carisma del desert (1987), Imatge de la por (1988), Les quatre estacions (1991), Retorn a casa (1992), Llavis de marbre blanc (1992), Frontissa (1993) i La sínia de les hores (1997). També ha publicat la novel·la Un dia o l´altre acabaré de legionari (1988). [Continuar]