Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

Avui fa un any vaig escriure Mas fa dissabte a La Moncloa, un relat cronològic de la nit d'infart arran de la visita secreta d'Artur Mas al palau presidencial que ocupa Rodríguez Zapatero. Van pactar l'Estatut, per a sorpresa de tothom. [Joan Rovira (PSC): Aquells cigarrets a la Moncloa...]Un any després, Mas confessa, resignat, que Zapatero no va respectar l'acord segons el qual els socialistes "respectarien" el guanyador de les eleccions al Parlament. Ho explica avui el líder de CiU en una entrevista a La Vanguardia: "Catalunya tiene un Govern gris y va camino de convertirse en provincia periférica"

Mas apunta els eixos que han de marcar el nou full de ruta de CiU, ara que el segon tripartit està en marxa i que l'escenari espanyol s'ha regirat força. El PSOE i el PP van frec a frec, i les eleccions a Corts espanyoles podrien situar els nacionalistes com a força decisòria, amb possibilitats d'entrar al Consell de Ministres. El festeig entre el PSOE i CiU s'ha accentuat les últimes setmanes, ara que Josep Antoni Duran Lleida, líder socialcristià, ha sortit de l'armari i ha plantejat obertament la seva intenció d'entrar al Govern d'Espanya [El País: Zapatero: "No descartaría para el futuro una presencia nacionalista en el Gobierno"]. Duran vol ser ministre, doncs [Un salvavides al Consell de Ministres]. Inclús amb el PP. Per què no? Mas s'hi refereix a l'entrevista d'avui, però tira pilotes fora. Ja hi seran a temps de parlar-ne. És evident, però, que CiU intenta oblidar les visites al notari, no fos cas que es tanqués portes en la política espanyola com ho va fer a la catalana.

ERC viu una certa convulsió interna per l'andanada de Joan Carretero [Carretero o les receptes miraculoses des de Puigcerdà], per les tensions internes no són exclusiva dels independentistes [Tribuna: Comença la caça de bruixes a CDC]. A la "casa comuna" del catalanisme, és a dir, a la seu del carrer Còrsega, també hi ha estira-i-arronses. Mas apareix ferm a l'hora de silenciar i pacificar el partit. Llegiu, si no, aquest fragment de l'entrevista de Jordi Barbeta i Iñaki Ellakuria:

"En CDC no hay crisis. No hay escisiones, ni ha dimitido ningún dirigente. Es cierto que algunas personas - muy pocas-, que antes de las elecciones se las prometían muy felices y no han visto satisfechas sus expectativas, se sienten incómodas. No tendrán más remedio que superarlo como hacemos los demás. Estoy acostumbrado a gobernar con turbulencias. Pero las turbulencias continúan. Nadie nos va a poner nada fácil. Ni el tripartito, ni el Partido Popular, ni el Gobierno. Así que espero que los que se marean con las turbulencias lo superen con rapidez. De lo contrario quizá tengan que apearse en la siguiente estación y bajarse del avión."

A Unió també hi ha hagut moviments els últims dies. De fet, el vicepresident del partit i home proper a Duran, Daniel Ortiz, ha plegat amb un cop de porta, al·legant desavinences amb la direcció.

La Vanguardia publicava divendres aquest article signat per Jordi Barbeta, coincidint amb aquesta notícia. La història ve de lluny, quan ja anava forta la cosa en clau interna. L'arxiu ho certifica. I com que es veia a venir, la direcció va tancar files davant d'una possible ofensiva interna. El no a l'Estatut, la remodelació de Pasqual Maragall i la posterior expulsió d'ERC del Govern van convertir Joan Carretero [wiki] en heroi.

Joan Carretero discrepava del Govern del qual formava part, però no va pas plegar. El van haver de fer fora, juntament amb altres consellers com Salvador Milà (ICV). De les Caterinas Mieras i els Antonis Suiranas permeteu-me que no m'enrecordi. I va ser llavors, quan Carretero va tornar a Puigcerdà a fer de metge de família, que l'exconseller de Governació va començar a dir pestes de Maragall, de Zapatero i també de la direcció d'Esquerra. La federació de l'Alt Pirineu, descontrol·lada a ulls de Villarroel (ara Calàbria), era la més dura. "Voteu no a l'Estatut i abandoneu el Govern!" No va anar ben bé així, però el resultat final sí que va ser el mateix. Van votar no a l'Estatut i els van botar del Govern. Tots contents.

Però no. Amb el segon tripartit, la direcció d'Esquerra es tornava a equivocar des de l'Alt Pirineu estant. "Pacte nacional, pacte nacional!" I és així com Carretero i la seva federació guanyaven simpaties entre els nacionalistes de CiU. Amb José Montilla de President gràcies als independentistes, doncs, l'Alt Pirineu crida a la revolta interna. "Reagrupament Nacional!" Entre consulta i consulta, entre recepta i recepta, el doctor Carretero fa un diagnòstic al pacient i li recomana paciència. Ara no toca, això del Reagrupament Nacional. Serà, segons escrivia Barbeta aquest dissabte, per a després de les municipals. [Ahir mateix publicava l'article d'opinió a l'Avui: ERC, de planeta a satèl·lit (I). Actualització: ERC, de planeta a satèl·lit (II)] "Postposem-ho, nois, que així els farem patir més." Certs mitjans mantindran latent el filó informatiu de la crisi interna republicana, un clàssic que la història assegura que es repeteix cíclicament. Si Carretero fa de les seves i provoca una escissió a Esquerra, el partit trontollaria. Si trontolla el partit, grinyola el Govern. Si el Govern es desestabilitza, Montilla perilla i visca la festa! Ja hi tornem a ser. Dragon Khan segona part. Just el contrari del que s'havia queixat Carretero en el seu moment: que el primer tripartit havia estat el Dragon Khan.

Molt bé. Posem per cas que aquesta ficció és certa, i la realitat sempre supera la ficció. Que realment Carretero vulgui fer un Reagrupament Nacional per captar independentistes descontents amb l'Esquerra pactista i instal·lada que representen el tàndem Carod-Puigcercós. Si és així, quina barra de conservar els càrrecs interns i no obrir boca en els consells nacionals o als òrgans de partit. I quina barra d'esperar-se fins després de les municipals. És clar, primer ens presentem sota la marca d'ERC i si després hem de trencar i quedar-nos les actes de regidor ja ho farem, oi? Lleig.

O esperar-se a després de les municipals és una manera de guanyar temps. Si ERC resisteix als ajuntaments, reconsiderem l'aventura. Si ERC pateix una davallada municipal, llavors fem la revolució? Lleig també.

(Les cometes són collita pròpia, una llicència literària, amb permís de vostès.)