Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

S’extingeix la literatura catalana al País Valencià? Per asfixia?

• cucarella
• enllaç permanent
• dilluns, 21 d'abril de 2008 | 08:52h

Fa uns mesos, vaig publicar un post sobre la minsa nòmina d’autors i autores del País Valencià per sota dels quaranta: Mal símptoma serà per a la literatura en català si no hi ha nova generació de narradors valencians. Val a afegir ara també el greuge que suposa que quan es fan antologies i trobades sobre les generacions literàries en català, sobretot si es fan al Principat, el bandejament que s’hi fa de l’aportació valenciana siga tan escandalós. El secessionisme no és solament cosa de blaveros i gonellistes, que al Principat també n’hi donen per a salar.

Avui Vilaweb Lletres inclou una notícia sobre l’espenta literària de la generació més jove: Escriptors en la trentena, un fenomen literari. Tampoc no hi veig cap nom valencià. Tot i que en aquesta ocasió em sembla que més aïnes és per absoluta falta d’espècimens. Vull dir: la literatura catalana al País Valencià s’extingeix. La generació “escola en valencià” no ha donat gaires escriptors/escriptores. I si en té, que possiblement n’hi haurà, estan condemnats a la clandestinitat de les catacumbes. No solament per la persecució contumaç de l’espanyolisme, siga ara del PP com abans del PSOE, també perquè les editorials valencianes estan més per la indústria del llibre que no per la literatura. Com la majoria arreu dels Països Catalans, si n’exceptuem lloables però mínimes excepcions. De fet, només a les Illes hi ha editorials que publiquen autors valencians amb certa normalitat. Al Principat, a les mitjanes i jóvens generacions valencianes no les volen ni per a reomplir catàleg –¡Vivan las Autonomías de España!–. I els comentaristes de libres principatins, si més no els oficials, per regla general fan servir la literatura valenciana per a desfogar-se. Sí, ja sé que enguany a l’amic Manolo Baixauli l’han posat en el canyís alter. Però sense llevar-li cap ni un mèrit a la seua magnífica novel·la, en fa l’efecte que de tant en tant a alguns els burxa la mala consciència i s'hi han de posar pólvores de talc valencianes. O també, com diu l’adagi, que ara remate, aquests són dels qui per davant et posen en el canyís alter i per darrere et cruscifiquen. O pitjor encara: encalmada la molesta picor de la consciència, prest t’obliden com un joguet que ben aviat han avorrit.

• Comentaris: 8
• Vull llegir la resta de l'article