Com quedar finalista d’un premi literari

• anselm
• enllaç permanent
• dissabte, 21 de juny de 2008 | 18:27h

Consells del Capità Spolding a un jove escriptor

Com quedar finalista d’un premi literari

Per Hilari de Cara, escriptor

Primer de tot, heu d’escriure un llibre suficientment millor que el del guanyador. No molt millor; altrament es pot córrer el risc de no quedar ni finalista. Tampoc no ha de ser sensiblement pitjor; en aquest cas el risc és que el jurat es despisti i us doni el premi.

El meu segon consell per assolir la quasi immortalitat passatgera és no haver pactat prèviament el premi amb cap de les quatre o cinc editorials que es reparteixen el noranta-nou per cent dels premis. Com saber quines són? Elemental, passau revista a les bases i a les publicacions dels premis.

El tercer requisit és no haver estat mai deixeble més o menys predilecte i prometedor ni agraït de cap poeta manquée, ni de cap crític literari, ni de cap professor que hagi publicat estudis i antologies de les darreres promocions d’escriptors. Anau amb cura de no confondre aquests estudis i antologies amb cap llistí telefònic. Se solen assemblar encara que els llistins segueixen un cert criteri racional: l’alfabètic. [Continuar]

• Vull llegir la resta de l'article

Narrativa experimental i subversió en els anys 70 i 80 (i V)

• anselm
• enllaç permanent
• dissabte, 21 de juny de 2008 | 08:11h

Narrativa experimental i subversió en els anys 70 i 80 (i V)

En la postransició, a finals dels anys setanta i començaments dels vuitanta, la tasca essencial de lluita nacional i de preservació i defensa de la nostra cultura va ser encapçala per organitzacions com el PSM i l’OCB. En accions de defensa dels nostres migrats recursos naturals i del territori, el paper del GOB va ser fonamental, como ho és encara avui dia. Cal dir que, malgrat aquestes illes de ferma i ferrenya resistència, el cert és que molts dels activistes que donàvem suport actiu a totes aquestes organitzacions ens sentíem assetjats. La batalla per guanyar el referèndum sobre l’OTAN va ser una de les grans mobilitzacions d’aquells anys contra les mentides dels polítics professionals, contra l’imperialisme ianqui i els seus sequaços. Després de la victòria felipista de 1982, el PSOE ens havia enganyat novament i, sense cap mena de vergonya, passava de dir "OTAN, d’entrada No", a ser l’avantguarda d’aquest bloc militarista i agressiu. A aquelles alçades de les renúncies i traïdes de l’esquerra oficial encara érem lluny d’imaginar que un "socialista", el senyor Luis Solana, dirigiria els bombardejaments massius i la trajectòria dels míssils que descarregarien la seva càrrega mortífera damunt les dones i infants serbis causant milers de víctimes innocents en la població civil de l’antiga Iugoslàvia. És evident que aquí no entram a tractar el problema del xovinisme imperial de la casta burocràtica sèrbia. Nosaltres som al costat de les nacions oprimides per qualsevol estat opressor, inclòs l’estat serbi. Aquí només volíem deixar constància de la contradicció que representava el fet que aquells que no volien entrar a l’OTAN fossin, poc temps després, el més ferms defensors de l’entrada de l’estat espanyol al bloc imperialista proianqui, i que un dels seus principals dirigents, Solana, acabàs dirigint les masacres contra la població civil sèrbia.  [Continuar]

• Vull llegir la resta de l'article