
El Tall Editorial publica París 1793
Per Miquel López Crespí, escriptor
París 1793 forma part d’una llarga sèrie d’obres històriques emmarcades igualment dins una concreta intenció de recuperar el passat, els moments cabdals de la humanitat, aquelles situacions en què l´home sembla que ha pogut tocar les estrelles, tenir l’univers a l’abast de la mà. Per tot el que hem llegit i investigat al respecte en aquests darrers quaranta-cinc anys, pels debats amb els sobrevivents de la repressió franquista, sabem el que significà haver enderrocat, i semblava que per sempre!, el poder del capitalisme, l’església i el militarisme. Ara ho veig ben clarament: en les idees bàsiques que portaren al triomf revolucionari de juliol del 36, triomf que perdurà fins als fets contrarevolucionaris del Maig del 37, hi havia novament la presència omniscient de la Il·lustració, tota la confiança de Rousseau en la possibilitat de bastir una humanitat nova, deslliurada de la maldat del passat. Hi havia igualment tot l’anticlericalisme de Voltaire esdevingut un esmolat bisturí d’ateisme militant que, després d’haver passat per les aportacions de Marx, Engels, els comunards de 1871, Lenin i les accions revolucionàries de les grans masses explotades de l'antic imperi tsarista, són la palanca que serveix per a enderrocar les esglésies o convertir-les en centres d’esbarjo per a la joventut, en museus de la ciència, tant a l’URSS de 1917 com a la València de 1936. [Continuar]