Cercador per data
Encarar-se amb Espanya i França per defensar els drets de Catalunya. BIC 1194
Roger Seuba López, membre de Catalunya Acció ens envia el següent enllaç:
França reconeixerà el català a la seva constitucióLa constitució francesa ja reconeix el català
L'assemblea i el senat van aprovar ahir a Versalles la reforma constitucional per un sol vot
El parlament francès va aprovar ahir, reunit en congrés a Versalles, el paquet de reformes de la constitució proposades pel govern de Nicolas Sarkozy. Entre els punts continguts, hi havia la inclusió del reconeixement de les 'llengües regionals', entre les quals hi ha el català, a l'article 75. El text reformat va rebre el vist-i-plau amb 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que es van superar per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per a aprovar el text.
En total, eren convocats al congrés de Versailles 906 parlamentaris: 576 diputats i 330 senadors. El primer ministre francès, François Fillon,
va obrir la reunió a primera hora de la tarda amb una crida 'a la
responsabilitat i a la cohesió', i després van pujar a la tribuna els
oradors dels grups de l'assemblea i del senat, que van explicar la seva
posició respecte a la reforma.
El portaveu del Partit Radical d'Esquerra (PRE),
el senador Jean-Michel Baylet, va confirmar en la seva intervenció que
la consigna del seu grup era votar favorablement a la reforma, fet que
va resultar decisiu per a l'aprovació final, gràcies als quinze
senadors dels quals disposa el PRE. Jacques Lang va ser l'únic
parlamentari socialista que hi va votar a favor.
Una reforma àmplia
D'aquesta manera els parlamentaris, diputats i senadors, van
aprovar d'un sol cop totes les reformes constitucionals impulsades per
Nicolas Sarkozy, que també concedeixen més mitjans de control al
parlament i instauren la possibilitat de convocar referèndums per
iniciativa popular. A més, també es limita el mandat presidencial a un
màxim de dos períodes consecutius de cinc anys.
Aquesta reforma de la constitució del 1958 manté la via de la
consulta popular per ratificar qualsevol ampliació de la UE, però obre
la porta perquè amb una determinada majoria parlamentària no calgui
convocar necessàriament el referèndum.
----------------
Catalunya Acció prepara un lideratge en la persona de Santiago Espot
que no tingui altre objectiu que encarar-se amb Espanya i França per defensar
els drets de Catalunya.
Les organitzacions polítiques actuals que ocupen els seients del parlament i del govern de la "Colònia" catalana només sabem fer el ploramiques i mendicar les engrunes de l'amo. No tenen dignitat ni tan sols clarividència. No
saben el valor del que tenen entre mans ni la força que democràticament
això suposa, per això van ser incapaços de tornar amb l'estatut votat
per ells mateixos cap a casa davant les ribotejades de l'estat. Per això sempre van negociar a la baixa, una constant que encara dura ara.
D'una altra manera ho expressa López Burniol:
La incapacitat per part de l'estat de respectar l'altre negociador de
l'estatut trenca el camí a la possible entesa entre Espanya i Catalunya.
Espanya ho ha destrossat tot i tomba totes les intentatives de les
altres nacions amb qui hauria de conviure amb respecte i bon tracte. Mostra
en són l'Estatut Esclau i ribotat dels catalans i les intentatives
d'Ibarretxe en la construcció o establiment d'Euskadi com a Estat amic
i associat a Espanya.
Un matrimoni fruit d'un rapte a
baioneta calada -Decret de Nova Planta- i fonamentat en el
maltractament i hostilitats continuades al llarg de tres segles no té
futur ni ha de tenir futur! Per justícia, No!
Preparem el Nou i futur estat català unint-nos i coordinant-nos amb tots els catalans que així ho volem i a això ens comprometem.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
Llista de pel·licules
No heu fet mai una llista de les pel·licules que més us agraden? No us heu trobat que la llista canvia i es renova constantment? Jo he fet aquesta llista moltes vegades i crec que cada setmana faria canvis, però... Bé, jo avui he decidit escriure al bloc les pel·licules que, ara com ara, m'agraden més. Us apunteu a fer la vostra llista particular? Cap critèri. Només les 10 que més us agradin.
Blush response - Vangelis (B.S.O. Blade Runner)
- Comentaris: 5
Lletra a P.
Benvolgut P, ja sé que fa dotze anys que vares besar el terra de l'autovia i que des d'aleshores reposes el somni dels justos al jardí de Benialí però el terapeuta s'ha entestat en què t'escriga aquesta lletra i com sóc persona de fer molt de cas als metges així ho faig.
- Comentaris: 1
Haiku
L’Haiku és una de les descobertes més recents de la xarxa que consumeix la societat moderna d’avui. Hi ha webs i blocs d’haikus, concursos d’haikus, llibres d’haikus i fins i tot cuina inspirada en la filosofia o tradició haiku. Una descoberta que ens arriba com a herència nipona de finals del segle XV en forma de breu poema de tres versos i disset síl·labes. Una instantània en paraules que resumeix un moment, normalment un paisatge o un fragment de la natura aturat en el temps. L’haiku és l’expressió de la brevetat, però no per breu és necessàriament superficial. És senzill, però profund. Poques paraules il·lustren amb una definició precisa el moment, la situació, la necessitat, el sentiment. L’haiku pretén en la seva condició quasi efímera, ser una guspira de frescor. Però en aquesta radical simplicitat, no perd la seva intensitat. De fet, en un text tan aparentment breu existeix la figura del kireji, una paraula tallant que serveix per separar dos elements existents en tot haiku.
La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra
- Comentaris: 2
Declarar el conflicte nacional. EA 1047
"El Dret nos empara, si el fem valdre amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi." (Jordi Carrera)
"També és de Dret la Ruptura Independentista" "Tot Poble té dret a autogovernar-se" La fotografia adjunta és una resposta i una proposta valenta amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi." (Salvador Molins i Joaquim Pugnau, membres de Catalunya Acció)
---------------------
En el post anterior hem rebut un comentari d'agraïment i salutació del següent blogaire:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/57909
del que en recullo el següent article:
Declarar el conflicte nacional dintre de la Constitució. 15 juny 2005
jordicarrera | 08.- La reforma de l'Estatut ( 2005 - 2006 ) | divendres, 20 de juliol de 2007 | 20:31h
La Constitució es una ruptura jurídica. Una altra cosa es que va passar i anat passant després.
Això de parlar clar i declarar el conflicte nacional ho cal fer i es pot fer en el marc de la Constitució de 1978, que és liberal, democràtica i de Dret, i del temps de les Nacions Unides i de la Comunitat Europea. En la Transició, no hi hagué ruptura revolucionària, però si que hi hagué ruptura jurídica.El Dret mos empara, si el fem valdre amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi.
Declarar el conflicte nacional, en el marc de la Constitució.
Nacionalitat catalana; Autonomia; suficiència financera i sistema tributari i fiscal just; reforma de l’Estatut; anul.lar o desmuntar les inconstitucionalitats de la Constitució; Llibertat, Igualtat, i no discriminació; estat de Dret; una Espanya lliure d’aliança entre nacions; i, Catalunya, una nacionalitat autònoma d’Europa,.....?
Penso que sense parlar clar i sense declarar el conflicte, no hi haurà mai ni solució ni vies de progrès democràtic. Estem en democràcia, tenim llibertat i autonomia nacional, i no estem ni en dictaduran ni en guerra, però hem de sortir de l’absolutisme.El consens pro llibertat arribarà després de la lluita i confrontació política, pels ideals de Nacionalitats, Dret ,Llibertat i Igualtat, i no abans, callant, esclaus i des de dins de la ideologia de l’aznarisme.
Les institucions espanyoles, amb abús de poder i frau de llei, han practicat i impulsat durant aquests 25 anys,una Espanya que no és constitucional i ni de Dret.Això es cosa evident, i es pot demostrar jurídicament. Aquesta Espanya de fet, es contrària als motius i als principis fonamentals de la Democràcia de 1977 i de la Constitució de 1978. Al meu parer és totalitària i contravé greument la Constitució i els Drets Humans. Els catalans i molts altres pobles no hi podem ser lliures i iguals.
Penso que el nacionalisme espanyol es el principal problema d’Espanya.El seu designi i raó de ser es , per un costat, la castellanització general i l’assimilació, divisió, degradació, inferirorit-zació, ocultació i desaparició de les altres llengues, cultures i nacions dels seus dominis; i per l’altre mantenir i pujar al sistema de poder d’estat absolut de robatori.
Espanya es un problema nacional crònic Per contra l’existència i llibertat i igualtat d’Euskadi, Nabarra i Euskal-Herria; de Catalunya i la Catalanitat,i dels països catalans ( Aragó, Mallorca, València i Catalunya); i de Galícia i la galleguitat, no son un problema o no ho haurien de ser. Son causes i motius d’aquesta Democràcia i de la Constitució. I Castella.? Castella tan sols hi hauria de ser una altra de les nacionalitats ibèriques històriques, i no la nació hegemònica per conquesta i l’equivalent d’Espanya a l’ombra. Què es reconstituís i restés com a nació particu-lar, a casa seva, al costat i igual a les altres; i que sortís del darrere de les bambalines de l’Estat, i no es deixés instrumentalitzar per aquest sistema de poder imperial. Qui no vulgui això que no parli de llibertat, igualtat, i drets humans.
Penso que per poder assolir continguts, progressos i garanties de Dret, llibertat, igualtat i reconeixement i autonomia nacional, cal que Catalunya parli clar en el projecte d’Estatut. Ho hauria de dir tot; al Preàmbul. En la Liberalitat es pot dir i parlar de tot. Hem d’aprendre del que ha passat aquests anys de predomini ambient reaccionari. No ens autocensurem, i no siguiem esclaus.Hem de parlar clar entre nosaltres, tractar les questions que no s’han dit mai o que no s’han resolt mai,que surtin els desacord per arribar a acords. Hi poden constar els desacords i l’afirmació de la Democràcia i de la Nació Catalana.I enfora,Catalunya ha de parlar amb els altres pobles, nacions i nacionalitats de l’estat, i amb l’Espanya comuna.Ha de parlar, està clar del problema nacional espanyol i ha de proposar solucions.
I això de parlar clar i declarar el conflicte nacional ho cal fer i es pot fer en el marc de la Constitució de 1978, que és liberal, democràtica i de Dret, i del temps de les Nacions Unides i de la Comunitat Europea. En la Transició, no hi hagué ruptura revolucionària, però si que hi hagué ruptura jurídica. El Dret mos empara, si el fem valdre amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi.
Bescanó 15 de juny de 2005.
CRESTA DEL FERRAN. ALTA GARROTXA. 19 DE JULIOL DE 2008
Feia dies que amb en Joan li donàvem voltes a fer una sortida a la muntanya, finalment el dijous al Casal decidirem fer la Cresta del Ferran. Els que ens hi vam apuntar per anar-hi el dissabte fórem l’Anscari, en Joan i un servidor.
Ens vam trobar a les 7 del matí (cal felicitar la puntualitat de tots plegats). A quarts de nou ja estàvem fent un cafè i d'altres un cafè amb llet, per descomptat, a Castellfollit de la Roca, i després de deixar el cotxe passat Oix, començàrem a caminar cap a les 9 del matí.
VALLS DE CLARÀ I RIUDEMEIA. DIUMENGE 13 DE JULIOL DE 2008
L'endemà dels ruixats ens retrobem a la Plaça i tenim un convidat amb ganes de tralla. N'ha de tenir moltes perquè amb el "pepino" que du, cal molta química. Anem cap a Argentona i entrem al Collell per Can Volart, després per damunt les feixes del Patró ens endinsem al torrent del Collell i el travessem per la Font d'en Magret i el troç d'en Vicentet.
L'Area de servei de LluÃs-Anton Baulenas.
De fa anys que segueixo –encuriosit, expectant i, també, visiblement satisfet- la trajectòria de Lluís-Anton Baulenas. Es pot dir que la seva literatura és producte d’una esforçada dedicació i d’un sentit narratiu que, amb independència dels resultats, poques vegades es veuen reunits en una sola veu. Això l’ha portat a publicar obres de molt diversa naturalesa. Des de novel·les com La felicitat o El fil de plata, que amb tots els seus defectes i virtuts –més segons crec d’això últim- estarien entre les més ambicioses dels darrers anys, fins a altres que podríem qualificar com a menors, sempre si ens posem exigents en la comparació, com ara Amor d’idiota.
Paga la pena recordar això per les particularitats de la literatura catalana, sovint més disposada a elogiar la novetat, encara que hagi nascut antiga, oblidant la trajectòria dels autors, amb massa freqüència perquè el comentarista de torn la desconeix...
- Comentaris: 4
Aquà hi ha tomà quet
Una qüestió de diferenciació de vestuari entre
treballadors i treballadores ha afegit més tomàquet al que ja elabora
habitualment
Les dones (90% de la plantilla) aniran amb bata -escotada i lligada al
darrera- per treballar en la tria i empaquetament dels tomàquets és a dir, les vestiran de dona, amb faldilles.
La uniformitat no sempre es correspon amb la
funcionalitat, i si un o una no es troba còmode amb la vesta que porta, possiblement
el treball se’n ressenti. Però tinc la impressió que algú ha aprofitat
l’avinentesa de la calor que sol fer en una nau industrial per donar “un toc de
color” a l’àrida feina de tria de tomàquets. Potser la resta, el 10% de la
força productiva masculina, o algun
comandament intermedi?
Les dones no estan disposades a ser uniformades de
manera que hagin de “mostrar” en lloc de “ensenyar”. El matís és important
- Comentaris: 3
Llibres (XVII)
"Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946)", de Jaume Martínez Vendrell, Editorial Pòrtic, Barcelona, 1991.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
