
L'any vinent, el 2009, s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.
L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.
Joan Amades ha estat una peça clau en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valoren, es senten identificats o es dediquem a la cultura popular.
És per això, que per assolir aquest objectiu proposen l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com per exemple organitzant actes commemoratius a les poblacions, afegint-se a la iniciativa amb propostes en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats concretes.

L'any 1990 va esdevenir-se l'any Amades, i es va celebrar el centenari del seu naixement. Tots els que vàrem participar en els actes d'aquella entranyable celebració recordem amb goig l'esdeveniment. Una impressionant exposició al Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona ens va apropar tot el món del Joan Amades.
Ara tenim una nova oportunitat per honorar un altre cop l'estimat Amades i divulgar la seva figura i la seva obra. A la resta de l'article us he ficat una cronologia d'en Joan Amades amb l'esment de bona part de la seva obra.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus... i de tot arreu.
Post núm. 857 ♦ bona@mesvilaweb.cat

Demòcrates: debat a Carolina del Sud i la qüestió racial