Resultats JEEC, Bàsquet Aleví, Jornada 10, 20 de maig de 2008

• nsarda
• enllaç permanent
• CB.- Bàsquet
• divendres, 23 de maig de 2008 | 23:59h

Dimarts 20 de maig ,  es va jugar el partit contra el C. SantRafael BF corresponent a la Jornada 10  i que s'havia de haver jugat el passat 29 de març de 2008. El partit va acabar amb la victòria de Santa Anna. Va ser molt disputat ja que en el partit d'anada havia guanyat l'equip del Sant Rafael. Hores d'ara l'equip de bàsquet del Santa Anna va en segon lloc de la classificació global.

Hem seleccionat com a foto del partit una molt simbòlica. Els dos entrenadors acompanyant als seus jugadors a l'acte esportiu de donar-se plegats les mans. El resultat és important però també ho es molt saber respectar al contrari. Aixó és el que les mares i pares de l'escola Santa Anna volem ensenyar als nostres fills i filles i aixó forma part del projecte "Fent esport fem amics"

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Tornen les nits de Ca les Senyoretes

• albinyana
• enllaç permanent
• divendres, 23 de maig de 2008 | 23:56h

Ja està convocada la propera Nit Temàtica, que hem dedicat a la poesia. Serà el divendres que ve, 30 de maig. Després del sopar reglamentari, Toni Espí presentarà el seu llibre 'Reconstrucció', guanyador de la XVII edició del Premi Comas i Maduell de poesia dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2006. Toni recitarà els seus poemes acompanyat per Remigi Roca al contrabaix.
En acabant, de la mà de Toni farem un hoemantge a Vicent Andrés Estellés, de qui es compleixen enguany 15 anys de la seua mort. La idea és que qualsevol dels assistents hi puga participar i recite algun poema de l'escriptor de Burjassot, acompanyat també pel contrabaix. Per facilitar la tasca al músic hem preparat un llistat de poemes a triar, encara que se'n pot elegir qualsevol altre. En tot cas, seria interessant que ens avisàreu de quin poema voleu llegir.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Indiana Jones i la calavera que parlava català

• DaNaCa
• enllaç permanent
• Pensar en veu alta
• divendres, 23 de maig de 2008 | 23:50h

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

El cercle d´estudis sobiranistes

• estelada
• enllaç permanent
• divendres, 23 de maig de 2008 | 23:28h

Endavant!

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Viatge a Madrid (3: turisme al quilòmetre zero)

• jordicc
• enllaç permanent
• Personal
• divendres, 23 de maig de 2008 | 22:55h

Surto per la boca del metro de la Puerta del Sol i el primer que em crida l'atenció és el punt que assenyala el quilòmetre zero de les carreteres de l'estat. Es tracta d'un mapa de la península al terra, just a sota del rellotge de les campanades. Juraria que la part corresponent a Catalunya està més desgastada, o potser ja deliro. Pujo pel carrer de Montera, ple de pilinguis com sempre, fins arribar al famós gratacel de la Telefónica, a la Gran Via. No puc evitar sentir el comentari de dues vianants mentre esperem que el semàfor es posi verd:

- seguro que los pisos más altos se los han reservado los directivos...

Que no en fa d'anys, senyora! Passada la Gran Via, entro al barri de Chueca, tranquil i tolerant com sempre. Ja no criden l'atenció les banderes irisades o les parelles agafades de la mà de bon matí i això és bo. Prenc de nou el metro (que no falti mai) i em planto a la zona del Palau Reial, moment en què comença a guspirejar. Afortunadament, el paraigües que fins ara em feia nosa comença a fer-me servei. La plaça del Palau Reial (la famosa "de Oriente", que està a occident, on el règim congregava els fans del dictador) és avui un animat indret ple de turistes però també amb elements autòctons i castissos, ja que fa dos dies va ser Sant Isidre: nens vestits de chulapón i unes figures típicament madrilenyes: els barquilleros (a la foto).

La pluja moderada es transforma de sobte en torrencial i em refugio al primer edifici que trobo. Es tracta de la catedral de l'Almudena, d'estil pseudogòtic, equivalent de la Sagrada Família per les dècades que va costar acabar-la. L'interior de les naus ofereix algunes emocions estètiques: pintures de sants (mediocres, les pintures, no els sants), vitralls de coloraines pintats pel fundador d'una cosa que es diu "Los Kikos" (horrorosos, els vitralls vull dir) i una estatua d'Escribá de Balaguer (sense comentaris). Estan dient missa i preguen per la "auténtica familia", el "amor puro entre los jóvenes" i la "unidad de España", entre altres. Déu n'hi do.

Continuarà la crònica.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Si voleu emprenyar un socialista

• andreutb
• enllaç permanent
• Món/Sistema
• divendres, 23 de maig de 2008 | 22:42h

<<Si voleu emprenyar un socialista feu-li una pregunta molt senzilla: ‘¿.. i vostè què ha socialitzat?’ Si vostè és igualitarista… per què és tan ric? Vet aquí preguntes ingènues i quasi infantils –tothom sap que els socialistes privatitzen i els conservadors revolucionen.>>

Ramon Alcoverro

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Neo-comunisme

• andreutb
• enllaç permanent
• Món/Sistema
• divendres, 23 de maig de 2008 | 22:38h

En Berlusconi, o els Berlusconi boys, parlen de “nou comunisme”. Potser té raó, ja me’n sento de neo-comunista.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Paraules, pensament i esperit per a la construcció d'un Estat català independent. BIC 1130

• smolins9
• enllaç permanent
• divendres, 23 de maig de 2008 | 22:28h

Paraules, pensament i esperit per a la construcció d'un Estat català independent

16 maig 2005

La Constitució Catalana, regeneració política

Catalunya Acció és un camí a seguir només pels catalans conscients del nostre país i dels nostres drets, però és clar, que vegin amb bons ulls un seguit de condicions de tipus pràctic que configuren aquest projecte; és un projecte dur de plantejaments i possible, però pràctic i rigorós. Molt pràctic.

Una crida sobretot als grups que treballen per la nostra regeneració política! Catalunya Acció fa una crida a tots els grups que lluiten per curar els símptomes de la nostra malaltia que és la manca d'un estat propi. Catalunya Acció fa una crida a tots aquests grups, als de la llengua, als del desequilibri, sobretot als de la regeneració política i democràtica tan necessària, als de les seleccions nacionals i molts altres col.lectius del nostre poble, advocats, juristes, mestres, economistes, empresaris, treballadors, filòlegs, professors, metges, investigadors, dones i homes, noies i nois ... Catalunya acció els demana a aquests grups i col.lectius... us demana, que no oblidem la necessitat de fer tot el possible per abandonar l'estatus quo actual i vestir un Estat ben nostre!

Catalunya Acció som la gent que ens hem proposat treballar de manera rigorosa, sense demanar autorització a ningú, només faltaria! Treballar per a assolir un estat propi l'any 2014. I treballarem en equip, treballarem com una gran orquestra en la què cadascú de nosaltres donarà el millor de si mateix.

Fa riure veure com els polítics catalans demanen permisos i autoritzacions a un Cap d'Estat estranger. Fa riure com l'Estat Espanyol, i fa plorar també, ens tracta amb condescendència, mentre s'omple les butxaques d'aquesta aparent, trista i falsa condescendència.

L'Estatut esclau o fotre el camp d'aquesta presó de pobles. Així, d'aquesta manera, l'Estatut que defensen els nostres polítics és un estatut esclau. No és a l'Estatut on s'han d'escriure les regles de joc? És que un estatut només serveix per expressar desitjos i maximalismes que no penses acomplir? Un estatut lliure no s'ha de plorar, ni regatejar, ni demanar per condescendència. Un estatut lliure no pot ser relacionant-nos amb Espanya, senzillament perquè ella és mestressa i nosaltres som esclaus. Ella és metròpoli i nosaltres som colònia. I ella no vol deixar la seva posició preeminent. O sigui, que ben mirat, o claudiquem o treballem per fotre el camp d'aquesta presó de pobles!

I Catalunya Acció ja ha fet la tria. Catalunya Acció, nom d'una estratègia i projecte de lluita per a l'alliberament, projecte determinat perquè l'indeterminat és anar donant voltes mossegant-nos la cua! Catalunya Acció, els patriotes catalans que volem acabar amb aquest imperi Espanyol que ens ofega, nosaltres que ja hem començat a caminar, plantarem cara i farem tremolar els fonaments del nostre opressor.

No espereu! Catalans que encara creieu en el nostre país, poseu-vos en marxa abans que tot el que és nostre desaparegui! Catalunya ja camina cap a l'alliberament! La Constitució Catalana cada dia serà més aprop de ser promulgada. Prou d'estatuts esclaus i d'espanyols fatxendes! El camí ja està encetat, tot just els primers passos; i que ho sàpiga tothom: No ens aturarem! No farem marrades!

Salvador Molins i Escudé, 52 anys
Berga (Berguedà)
President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció

-----------------

DIVENDRES, 23/05/2008 - 19:55h

Catalunya-Argentina, molt més que un partit

Tot i que la Lliga es va liquidar el cap de setmana passat, demà hi ha futbol amb el partit amistós al Camp Nou entre les seleccions catalana i argentina. Quan falten menys de vint-i-quatre hores per al matx, us proposem de fixar-vos en un aspecte extrasportiu que envolta el partit: la data. Entre el 18 i el 25 de maig de 1810, ara fa gairebé dos segles, es va produir al Riu de la Plata, aleshores sota el jou espanyol, l'anomenada Revolució de Maig, l'embrió de la independència de l'Argentina, que arribaria sis anys després. Arran d'una setmana de revoltes, el 25 de maig de 1810 es va destituir l'últim virrei espanyol a Buenos Aires i es va substituir per la Primera Junta de govern. Aquella junta revolucionària era integrada per nou membres, tots d'origen crioll excepte dos comerciants... catalans: Domènec Matheu i Xicola i Joan Larrea i Espeso (o Larreu). Matheu i Larrea formaven part d'una milícia de sometents catalans a Buenos Aires, els Voluntaris Urbans de Catalunya, fundada inicialment per aturar els intents d'invasió anglesa de 1806 i que posteriorment es va sumar a la revolta contra el virrei castellà.

Després de la Revolució de Maig, Matheu va arribar a ser president de la junta revolucionària el 1811; i Larrea va ser un dels membres més participatius de l'assemblea general constituent de 1813, en la qual es van eliminar els títols de noblesa, es va alliberar els indígenes de l'obligació de pagar tributs, es va abolir la Inquisició i la pràctica de la tortura, i es va establir la creació de l'esquadra naval argentina, la moneda nacional, l'escut i l'himne (l'acta d'oficialització del qual porta la seva signatura).

La Fundació Catalunya-Amèrica disposa d'un completíssim article sobre la important presència catalana durant el període de la independència de l’Argentina. I el Casal Argentí de Barcelona prepara per al 2010 el bicentenari de la independència argentina.

Imatge superior: retrat pictòric de la Primera Junta revolucionària, amb Matheu i Larrea, obra del pintor català Francesc Fortuny.

L'HIMNE

L'himne que sonarà i cantaran els jugadors de la selecció argentina també té origen nostrat. L'escriptor i polític Vicent López i Planes, d'origen valencià, en va fer la lletra el 1813, i va encarregar al català Blai Parera de fer-ne la música. Tots dos són reconeguts públicament al país.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

PRESCINDIM DEL RESENTIMENT...

• cmacian
• enllaç permanent
• Congrés Nacional 2008
• divendres, 23 de maig de 2008 | 22:09h

Estic completament d'acord amb les declaracions de Joan Ridao. El resentiment no construeix res, només eternitza el mal.

Suposo que es deu referir a...

• Comentaris: 7
• Vull llegir la resta de l'article

consciència

• marieta
• enllaç permanent
• divendres, 23 de maig de 2008 | 22:08h

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article