
Bé, doncs, allò que ja sabíem i que ells es
negaven a reconèixer ja és públic: els espanyols ens roben. Ells en diuen
“solidaritat”, veges tu quina barra! Com aquells altres sompos, que al puntelló
al cul li diuen “flexibilització laboral”. Lladres i espoliadors i sangoneres. Amb
els diners amb què contribuïm, “por justo derecho de conquista”, a fer la seua España Grande –Obesa, diria– els xiquets andalusos de menys d’un any tindran les
medecines debades. Alerta: que em sembla collonut, això. És més: jo voldria que
les medecines foren de franc, i per a tothom, no només a Espanya, també a les
colònies espoliades dels Països Catalans, i arreu del món, del Brasil al
Senegal i als Estats Units d’Amèrica. La salut és un dret universal. O hauria
de ser-ho. Els extremenys, que tenen més funcionaris per càpita que nosaltres i
més ordinadors per aula que nosaltres, trauen merda per boca parlant de la
nostra “insolidariat”. Xe, i quins collons, dir-nos a nosaltres “insolidaris”!
Però si haurien de donar-nos les gràcies i besar-nos les mans amb què treballem
i paguem la seua prosperitat! La seua prosperitat, que creix a costa d’impedir
la nostra. Però res de gratitud: encara ens insulten. Tenen el cor de bellota,
aquests extremenys, uns altres terribles espanyolots de carrasca.
Bé, doncs, els consellers d’Economia dels
Països Espoliats, més coneguts com Països Catalans, s’han reunit per reclamar
que ens tornen uns quants dels diners que ens roben. És clar que ells no ho
diuen així, perquè també se senten espanyols, encara que de la mà al cul,
perquè la mà en alt i parada la posen els altres espanyols, els de l’España
Uniforme; nosaltres, els de l’España Asimilada, paguem i remuguem.
Bé, doncs, els consellers d’Economia s’han
reunit i volen retenir més diners nostres. Un pretensió molt lloable. Però ara
pense en el conseller valencià, el cabasset femeter del president Francisco
Mugabe Camps. I raone: ¿els diners que aconseguesquen retenir ací, serà per a millorar
la sanitat, l’ensenyament i tot això que significaria augment del nostre benestar?
Badocs! ¿Què ens hem pensat, que la cansalada és de pollastre? Aquesta banda d’acabacases
que governen
Bé,
doncs, tirem per on tirem, estem venuts. Els d’allà i els d’ací, tots, però,
espanyols, ens deixen ben escurats. Dic jo de canviar de patró nacional, per
tenir-ne un de més adequat a la nostra desemparada situació, i a qui
aclamar-nos raonablement. Propose que el patró dels Països Catalans siga d’ara
en avant Sant Paulí, perquè els espanyols, d’allà i d’ací, ens han deixat com a
ell: una mà a la bossa i una altra al florí! Algú que tinga lleuger el cap per
a la rima que li embaste uns gojos, i li’ls cantarem. Amb resignada devoció.


A LA FI el govern de les illes balears s'incorpora a l'institut ramon llull