Fa unes setmanes, llegint tot el que s'ha publicat sobre els Jocs Olímpics de la Xina en relació amb la repressió contra els tibetans, em vaig indignar. No perquè sigui proxinès (que no ho sóc) ni tampoc perquè tingui una especial afició a l'olimpisme. Però em posa dels nervis la doble vara de medir, aquesta hipocresia típicament catalana de parar sempre més esment a les causes justes d'arreu del planeta que no pas a les pròpies causes. La cosa ve a tomb perquè aquest estiu farà setze anys d'allò que es va conéixer com Operació Garzón, la neteja d'independentistes que va garantir la 'pax olimpica' a Barcelona 92. El silenci mediàtic sobre les denúncies per tortura de desenes de ciutadans d'aquest país va ser en el seu dia esfereïdor, com recordava fa uns dies el blocaire Juli Cuéllar en un emocionat post. Però sempre és més fàcil veure la palla a l'ull del veí. [N'hi ha més]

Demòcrates: debat a Carolina del Sud i la qüestió racial