PER DIGNITAT NO ACCEPTEM NI UN EURO DE L'ESTAT ESPANYOL PER DEFENSAR EL CATALÀ
ENCARA QUE SIGUIN ELS NOSTRES DINERS
TANMATEIX, ELS FARAN TANT DE PROFIT COM ELS PERDIGONS A LES GUATLLES. I A NOSALTRES NO ENS PODRIEN SALVAR, CAR L'ÚNIC SALVAMENT QUE TENIM ÉS NO PERDRE LA DIGNITAT
Horacianes
-
- XII. ALS JOVES
- Fills d'una raça dreturera i forta
-
- que unia el seny amb l'ímpetu,
- no renegueu de vostra sang ... Oprobi
-
- pel fill qui n'és apòstata!
- Per honra té ésser bord. Son cor espuri
-
- sols posa arrels paràsites:
- no té l'arrel que del terrer dels avis
-
- ne beu saba llegítima.
- Per ell és pàtria una buidor coberta
-
- d'algun mantell de púrpura,
- un tros de mapa, una abstracció volàtil,
-
- un mot de la retòrica...
- Enfora, oh joves, d'aqueix centre exòtic
-
- a on la lluita bàrbara,
- jugant la vida i mort d'homes i bèsties.
-
- se'n fa festa sacrílega.
- Amb tuf de sang, carnatge i vil cridòria
-
- la multitud embriaga-s'hi
- tumultuosa, contagiant-se amb febres
-
- de decadència pútrida ...
- Enfora, enfora del variat prosceni
-
- la mímica faràndula
- que sols ja furga pels femers, cercant-hi
-
- la rialla estúpida.
- Llavis i orelles que va ungir l'aroma
-
- de les cançons indígenes,
- no us profaneu amb cançoneig imbècil,
-
- rebuig de lletra i música!
- Fills d'una gent tan curta de paraules
-
- com era de fets pròdiga,
- no us encanteu amb les buidors lluentes
-
- d'una eloqüència frívola.
- És la bambolla de sabó, que inflant-se
-
- al buf d'un nin, esplèndida,
- s'irisa al punt, mes a l'instant no forma
-
- ni sols gotes efímeres.
- Alluny d'aquí la inanitat rotunda
-
- d'estrofes i de clàusules,
- la coloraina, l'oripell, pomposos
-
- tresors de la misèria!
- Mes ah! fugint d'inveterats contagis,
-
- no entreu plagues novíssimes,
- oh joves que ara meditau corpresos
-
- quimeres hiperbòries.
- Alluny, allluny aqueixa boira eterna,
-
- mortalla tenebrívola
- que nostre sol rebutja! No us imposi
-
- l'Esfinx sempre enigmàtica
- que posa obscur lo clar, i per profundes
-
- vol vendre coses tèrboles ...
- Jovent, aqueixa copa d'art vesànic
-
- i subtils filtres, llança-la,
- que et brinda l'opi del Nirvana búdic
-
- o el vi de les Eumènides.
- Elles, crinades de serpents, ompliren
-
- de llur verí tal pàtera:
- qui en beu, un cap d'Orestes a les Fúries
-
- ha consagrat per víctima!
- Alluny també, deliqüescent cosmètic,
-
- untor de formes flàcides
- de l'art caduc! Alluny, ximplesa insulsa
-
- fingint candors ingènues!...
- L'art veritable és sa, gallard i noble,
-
- tal com Apol.lo amb cítara
- i amb sageta potent. Té la bellesa,
-
- la joventut de l'ànima,
- la claretat, l'ardida força, l'hàbil
-
- maneig de fibra harmònica,
- i l'arc terrible del bon dret qui mata
-
- la serp del fang malèfica.
- Tal vos somriga l'ideal, oh joves,
-
- unint el seny amb l'ímpetu,
- i amb gran serenitat, que és la divisa
-
- del la potència màxima.
- Ah! Els forts vénen de forts. Alçau l'emblema
-
- de l'avior llegítima,
- que cada poble sols ateny son astre
-
- seguint per la seva òrbita.
- Siau qui sou; mes no atiant vells odis
-
- de raça, ni amb emfàtiques
- declamacions lloant tot lo que és vostre,
-
- fins les mateixes úlceres ...
- Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols,
-
- dins una llar històrica
- sens horitzons. Volau sobre les terres
-
- enfora, amunt com l'àguila!
- Ella ama el niu de les maternes roques,
-
- però amb gran vol arranca-s'hi
- i, travessant mil horitzons, domina
-
- espais de llum esplèndida.
- Per planes, mars, abismes i muntanyes,
-
- amb vista potentíssima,
- tantost afina desitjada presa,
-
- impetuosa llança-s'hi
- de la regió del llamp. Mes no trasmuda
-
- d'essència l'au indòmita.
- Ans bé, de tot lo que trescant aferra,
-
- gustant-ne fibres íntimes,
- se n'assimila la potència, i torna
-
- cap a son niu més àguila.