DE BON ROTLLO

• Xesca
• enllaç permanent
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 23:46h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Qui té la raó? Jo ho tinc molt clar

• blocsambestrella
• enllaç permanent
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 23:45h

Cita d'Uriel Bertran a l'article "Carretero, millor amb la veritat"

"Després del pacte Mas-Zapatero sobre l'Estatut vaig demanar que es fes públic un ultimàtiu d'una setmana al PSOE i que passat aquest temps adoptéssim un posicionament contrari a l'Estatut"

Cita de Rafael Vallbona al llibre "Jo he servit el tripartit".
 
"El diputat Uriel Bertran assisteix en representació de l'executiva nacional a l'assemblea regional impulsora de la sedició, diríem, la impulsora del no a l'Estatut, la territorial, a la qual pertany el nostre exconseller. No pot fer res per convèncer els assistents de les virtuts del vot nul polític. Arriba derrotat abans de dir res, totes les intervencions que es fan en aquesta assemblea, absolutament totes, són proclames abrandades en favor d'un no contundent. Davant d'això, poca cosa hi pot fer en Bertran."

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Catalunya-Argentina

• alfons
• enllaç permanent
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 23:31h

Acabo d´arribar del Catalunya-Argentina. A mi no m´agrada, ni entenc, de fútbol.Però no he fallat mai als partits de la selecció catalana. Mentre la selecció no sigui oficial, crec que no hi hem de faltar mai. M´ho he passat bé, he compartit il.lussió i sentiments amb els meus fills (era el primer partit i el primer camp del Barça de l´Abush!) i els seus amics. Ara, algunes reflexions.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Bous (1)

• adasi
• enllaç permanent
• àlbum familiar
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 23:23h

Hi ha un debat moral a casa. Hem de triar entre un concert de la banda i els bous de carrer. Realment avui és l’estrena de la temporada de bous a Bétera, que ahir la pluja, de nou de Matamón, va entorpir fins al punt de suspendre completament el primer dia. Finalment, decidim fer parts, Empar i sa mare aniran al concert, jo acompanyaré el xic als bous. Després confrontarem la realitat dels programes.

Baixant cap a l’Albereda anem convencent-nos que, nosaltres dos, som Bovins de malnom, llinatge noble que ve de bous. Diu el xic que Bétera és dels bous, perquè hi ha les dues figures a l’escut original, jo remarque que venim dels senyors de Boïl, que sens dubte és un què.

Això dels bous de carrer és un costum escampat al país, almenys al sud, del Maestrat passant per les Planes, l'interior, Morvedre, l’Horta, sobretot l’Horta Nord, i encara més avall. Ens passem dues hores asseguts sobre un banc de fusta, que el cul se’t fa dur i quadrat i vas deixant passar el temps, entre avorriment i altres perles. De vegades, casualment, una vaca és més lleugera, més ràpida, un coet que no para de córrer. Però la major part de les vegades et trobes tot el contrari, entre bous i vaques. És veritat que en el moment de l’eixida, breu, en l’arrancada, quan el bou ve cap a nosaltres, hi ha aquell moment èpic, grec, l’heroicitat de l’animal, la bèstia amb tota aquella força desfermada. Cultura. Després, la resta és el tedi, el no res. No saber on mirar, què menjar, quin múscul gratar-se, i totes les galindaines que vulgueu. A final de la vesprada, les cares de la gent ja reflecteixen com ens hem passat el temps de divertits.
No cal dir que cada colla fa seus uns quants rituals, per fer més passadora la vesprada. Una col·lecció de fruits secs, de llepòlies, o d’altres menges menys apropiades, fan un paper. El meu paper avui ha sigut diferent. Únic potser.

–No, no, ni pensar-se. No voldrà que ens expulsen –diu un amic–. Això és una traïció, això desmereix. No pots fer-me això, home de déu, davant de tanta gent.
–Et jure que fa estona que ho pensava, que no m’atrevia a fer el pas. Però no deixe passar més temps d’aquest avorriment. Sobretot perquè tinc deler de saber què passa. Em queden tan poques pàgines.

Finalment, condescendent, l’amic diu que faça, que ja ens espavilarem si ens fan fora de la plaça. Els encarregats ens diran alguna cosa, assegura. Llavors trac el llibre, mig d’amagat, l’òbric, em distrec de la gent, dels bous, de la plaça sencera, dels crits, dels uiis, i comence a llegir. Encara és millor que no pensava aquest llibre. No exagere si dic que hi ha dos milers de persones, ací a la plaça, amb aquella bèstia, el bou corrent amunt i avall, fent com que corre davant els pinxos que fan això i allò. Però el llibre val més que tot això, sens dubte. I ves que a mi, ho confesse, m’agraden els bous. Però aquesta història pot més, és més forta sens dubte que els homes, que la bèstia, que l’escena de la plaça. Malgrat que en algun moment bé que podria parlar-ne de tot plegat, la història, el llibre.

–Què, és bo, el llibre? –em demana, curtiós, l'amic.
Solament que llegesc una frase, en veu alta, i no passe avant el comentari:
»No saps mai per on t’ixen, els senyorets. Tenen el cap ple de mariconades.
–Ha de ser bo per força, si diu això –expira ell.

Per això dels bous, pel concert de la banda, la música (Empar em confirma que m’he perdut una cosa bona), per tot plegat, jo mateix m'ho confirme: tenen el cap ple de mariconades, aquests joves.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

VAN MORRISON. All Work And No Play

• saltenc
• enllaç permanent
• Vinils
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 22:10h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Congrés ERC: debat de candidats a València

• jrenyer
• enllaç permanent
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 22:10h

Ahir vàrem celebrar a València el primer debat de candidats a la presidència d'ERC, a porta tancada i només per a militants, unes restriccions imposades per l'actual direcció que contradiuen el principi deliberatiu que hauria d'inspirar l'actuació d'un partit que es diu republicà.

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

Finlàndia amb bons acords de guitarra

• bona
• enllaç permanent
• oo Rockàrium
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 22:00h

 ♣  Després de veure la meitat del Freakstival de l'Eurorterada, els finlandesos m'han agradat força. Un grup de heavy metal ben canyero. Fa un parell d'anys, Finlàndia va guanyar amb una proposta semblant del grup Lordi. Els Teräsbetoni potser no son tant espectaculars però, sonen bé. Us fico el seu clip de la cançó que ha participat en aquest sarau d'avui. El cantant és un baixista esquerrà ben contundent. Turquia també ha fotut bastant la batacada de bon rock.

              

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ningú no em llevarà les paraules

• Victoria
• enllaç permanent
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 21:41h

Transcendència          

• Comentaris: 8
• Vull llegir la resta de l'article

Pirates moderns: de les calaveres i les cames de fusta a la lluita per uns recursos que s'acaben

• raulromeva
• enllaç permanent
• Mars i oceans (pesca, tonyina, arrossegament, Estratègia marina,...)
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 21:14h

Els mars i oceans han esdevingut alhora escenari i causa de conflictes. La rivalitat per accedir o controlar els recursos marins és sens dubte un dels motius que expliquen molts dels conflictes actuals. Ser conscients d'aquest fet és fonamental a l'hora d'abordar-ne la gestió i resolució, especialment perquè si algú no té precisament cap culpa són, precisament, els mars i oceans mateixos, i especialment els ecosistemes vius que conformen, els quals pateixen de manera implacable la irresponsabilitat humana. Per a molta gent, governs i actors econòmics: els mars i oceans són una font inesgotable de recursos, un abocador sense límits, i un espai comú, que a més 'no és de ningú', per on podem moure'ns i contaminar sense límits, així com 'jugar-hi a la guerra' sense importar el mal que puguem fer-hi. La conseqüència de tot plegat és que hem entrat en (segueix...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Des d'Àger

• antoni.vives
• enllaç permanent
• Països Catalans
• dissabte, 24 de maig de 2008 | 21:03h

Escric des del càmping d'Àger, mentre cau un aiguat que ens refà de la caminada de tot el dia. Hem fet el congost del Montrebei, des d'Àger, passant per la Perusa, la Pardina, can Carlet i el congost. Hem tornat per Alsamora. El dia amenaçava pluja, però Santa Quitèria, que ens vigilava des de l'altra banda de la Noguera Pallaresa, a tocar de Montfalcó, ha intercedit per nosaltres. Hem acompanyat als germans Jaume i Joan Rosell, i hem estat vigilats de lluny per Josep Maria Mercader. Tots dos ens han parlat del país, l'enginyer i el geòleg. Cada trencant de camí, cada plegament, cada paisatge mereixien una aturada il·lustrativa. Quantes vegades he pensat que estimar el país és molt més senzill del que sembla. Vol dir exactament això que us explico: estimar cada trencall, cada falla, cada congost, com si coneixent-los ens coneguéssim més a nosaltres mateixos.

Ara que ve temps de congressos de partits nacionalistes, catalanistes, sobiranistes o el que volgueu, és un bon moment per reflexionar sobre quina mena d'amor a la pàtria encarnen les persones que, controlant els aparells d'aquestes organitzacions, es presentaran per liderar-les. Si coincidiu amb mi que la política és l'articulació d'un anhel col·lectiu de país, d'un somni i d'una realitat concreta, amb una encarnació, aquest és un bon moment per avaluar-ho. Jo ho faré.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article