
En un primer moment i arran de l'impacte que els resultats de l'enquesta del CIS ha tingut sobre el meu pobre caporrutxo he pensat que el millor seria que l'UN ens trametera per via urgent la seua força de pau: els cascs blaus, per això que protegeixen les minories nacionals i ja que ha esdevingut del tot cert que ara som una minoria nacional i tenim certs drets caldria que el concert de les nacions es movilitzara per tal de manar-nos socors, però a la vista dels resultats de les investigacions sobre els cossos de pau de l'UN he posat el fre no siga que desprès de fotuts encara vinguen aquests i rematen la feina.
Demà dimecres omplirem el TNC. Un acte unitari
ple de catalanistes. I cridarem in-de-pen-dèn-cia unes quantes vegades, i
aplaudirem parlaments patriòtics posant-nos drets. Molt bonic. Com la manifestació del 18-Febrer, o la de l'1-Desembre. Però, i de què servirà, tot
això? De res. De què van servir les multitudinàries manifestacions?
Absolutament de res. Mentre siguem una colònia tot això no servirà de res. I
som una colònia perquè quan toca votar votem als de la metròpoli.
Els d'Òmnium són molt optimistes. Reclamen que es respecti la voluntat del poble. Quina? La del Parlament quan el 90% dels seus diputats van pactar l'estatut del 30-Setembre? La voluntat al referèndum de l'etatut retallat, amb una participació del 50%? La voluntat de les darreres eleccions, on majoritàriament es va donar suport al Psoe local, partit que s'ha desmarcat absolutament de l'acte de demà?
Està molt bé que demà uns quans -tampoc tants- diguem una obvietat: En un conflicte entre dos parts una d'elles no pot fer d'àrbitre. I si volem generar un conflicte Espanya-Països Catalans els únics tribunals que no són de la primera part són –i s'ha de veure- els europeus. Però tot això no servirà de res mentre l'àmplia majoria de la gent que viu aquí no s'alliberi de l'espanyolitat obligatòria que ens imposen des de tot arreu: de l'escola fins a TV3.
Fins demà!

Tinc la impressió que la gent tot just sap el que
guanya però no el que gasta. El vòrtex de la màniga terrestre, el tornado que
ens fa girar com ninots dins la macroeconomia, no ens permet fixar-nos en que
ens gastem els calés, nomes ens n’adonem quans el compte es buit i aleshores
tirem de tarja i demanem un crèdit d’emergència.
Ens n’hem empassat tantes, que quan manquen diners
tenim els nostres benefactors -bancs i
caixes -que ens n’ofereixen, ens entatxonen tan si com no, els crèdits al
consum per arribar a final de mes i així, els poc previsors i avisats es van
cavant el forat mes fondo fins a arribar
al coll.
Sense ànim de pontificar ni esmenar la plana a
ningú he confeccionat amb una eina tan potent i practica com el full de càlcul
“Excel” uns quadres que serveixen per prevenir i situar-se, mes a mes, dins la
pròpia economia.
La llàstima és que al bloc només us ho puc oferir
en versió PDF, no operatiu, però si algú l’interessa li enviaré el full de càlcul llest per fer
servir.
Diguem, a títol d’exemple, que el nostre subjecte
passiu cobra 1500 € en mà i dues pagues, te uns estalvis que li donen un petit
interès trimestral, fa unes quantes hores extra (que cobra en negre) i un mes
li toquen 600 euros al cecs. Total, disposa de 26.300 € a l’any. Però te una
hipoteca de 180.000 € a 40 anys al 4,95%, per la que paga 862€ cada mes, la
despesa mes grossa.
Arribarà a final de mes?

La festa ja rutlla per tota la ciutat
Avui al vespre ha estat pronunciat el Pregó de la Festa Major de Sant Pere de Reus al Saló de Plens de l'Ajuntament de la ciutat. El pregoner ha estat el Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili. Tot seguit ha sortit al balcó de la Casa de la Vila i ha fet la Crida a la Festa acompanyat dels Ministrers de Vilanova. Un acte protocolari de la festa reusenca que ha vist la primera de les Tronades d'enguany, que ha encès el mateix pregoner.
Al mateix saló noble del consistori reusenc ha estat feta la proclamació i lliurament del Tro de Festa 2008. És un reconeixement a persones que treballen per la nostra festa de forma desinteressada. Des de l'any 1995 ha estat atorgat a diferents pencaires que han dedicat esforços incansables per a fer més gran la festa major de Reus. Enguany ha rebut el premi de forma molt merescuda el Sr. Joaquim Alqueza creador de la Cobla Banda del Pare Manyanet i reconegut activista musical, fundador de diverses agrupacions musicals al llarg de la seva encertada carrera.
Aquesta és la llista de guardonats en les diferents entregues del Tro de Festa.
• Tro de Festa, 1995 ≈ Peter Rius Mai.
• Tro de Festa, 1996 ≈ Jordi Guarque.
• Tro de Festa, 1997 ≈ Joan Francesc Bofarull.
• Tro de Festa, 1998 ≈ Joan Bové Veciana i
• Tro de Festa, 2000 ≈ Francesc Salas Borrell.
• Tro de Festa, 1999 ≈ Josep Bargalló i Badia.
• Tro de Festa, 2000 ≈ Montserrat Huguet.
• Tro de Festa, 2001 ≈ Xavier Orriols Oriol.
• Tro de Festa, 2002 ≈ Lluís Pedrell i
• Tro de Festa, 2000 ≈ Francesc Xavier Colom.
• Tro de Festa, 2003 ≈ Encarnación López.
• Tro de Festa, 2004 ≈ Manuel Roig i Mestrich.
• Tro de Festa, 2005 ≈ Ramon Ferran
• Tro de Festa, 2006 ≈ Dani Carbonell.
• Tro de Festa, 2007 ≈ Josep Maria Casas.
• Tro de Festa, 2008 ≈ Joaquim Alqueza
Felicitats al Pare Alqueza i per extensió a tots els que tenen aquest reconeixement. La festa encara continua i ara cal viure amb intensitat els dies més assenyalats.

Aquesta imatge antiga de la Tronada de Reus, correspòn segurament a finals del segle XIX, molt possiblement el 1897. Podria ser de la Tronada del migdia de la Festa Major. Sembla ser de l'arxiu del mateix Centre de Lectura dipositat a la Fototeca de Reus.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 801
• SANT PERE - 2008
• FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 5 dies per la diada de Sant Pere.
← Cliqueu per consultar tot el programa.

Us ho dic de debó. Crec sincerament que no m’interessa estar a l’equip guanyador. Quin pal. Quantes frustracions! Perquè si guanyes, només pots perdre a la propera ronda.

Recta final del mes de juny. S’acosten nous FesTOUR’S, se sumen bandes al col·lectiu de Tercera Via, s’afegeixen desenes de concerts a l’agenda del web...La setmana comença per la comunitat de Tercera Via.
Dia 24 de la vaga.


La companyia de dansa contemporània Erre Que Erre neix com una associació sense ànim de lucre al novembre de 1996 a Múrcia. Poc després, motivats per la necessitat de donar-se a conèixer i ampliar els seus estudis, els quatre ballarins que van fundar l'entitat es van traslladar a Barcelona. Ara, amb una trajectòria de més de deu anys, tenen el projecte de consolidar un centre de creació propi a Catalunya. El repte més immediat, però, és el nou espectacle que estrenen al Teatre Nacional de Catalunya aquesta setmana, del 25 al 29 de juny.

A LA FI el govern de les illes balears s'incorpora a l'institut ramon llull