"Carta a la Nació que com Catalunya estima la Llibertat" (BIC=140.934 visites)

EL BIC del Berguedà, treballa per la Independència de Catalunya i pel proper Estat Català. El nostre referent nacional és www.catalunyaaccio.org, però les opinions expressades en aquest blog són exclusives de la gent del BIC.

Aquesta nit fa 70 anys, a partir de les dotze de la nit del 24 de juliol , va començar la Batalla de l’Ebre..Les unitats de l'Exèrcit de la República passaren lel riu gran per fer una contraofensiva en una Guerra que ja estava perduda. El dia de Sant Jaume  començava la Batalla de l'Ebre. La tropa d’un  i altre costat era  majorment de catalans però els Exercits contendents eren espanyols castellans. Catalunya ja estava desfeta per la guerra civil interna i l'exèrcit Nacional  ja havia ocupat Lleida i havia arribat fins a la Vall d'Aran. Diuen que hi varen morir 50.000 soldats d’una i altra part. No hi deu haver cap poble vila o ciutat de Catalunya que no hi tingués  morts i combatents. Els excombatents del Terç de la Merededéu de Montserrat  que havien concentrat a la Serena,  Extremadura,  no varen entrar en combat fins en aquesta batalla; els hi dugueren en tren expressament. Després no  tornaren al front perquè  els Nacionals no volgueren que a Catalunya hi hagués sota cap concepte  una guerra d'alliberament  amb catalans com a protagonistes.

De l''exèrcit que entrà a Barcelona en digueren "Ejèrcito de Ocupacion de Catalunya" N'hi ha fotografies.

Els altars de Cavalls, Pàndols i la Mola d'Irto, i les planes i turons de la Terra Alta solcades de trinxeres i plenes de morts son això ALTARS i un immens cementiri.

Els sobrevivents de la Quinta del Biberó i  del Terç de la MD de Montserrat han sigut protagonistes aquests anys  de la rememoració unida de la Batalla de l'Ebre i de la reconciliació nacionals dels catalans.

Escolteu, LES CAMPANES DE CATALUNYA TOQUEN A MORTS aquests dies. 

Dol, record, condol i oració pels morts de la trista i desgraciada Batalla de l'Ebre.

Una oració  molt bonica pot ser el Parenostre, o cantar una Salve.
Tocar una sardana bonica, com  Somni. O una Missa de Rèquiem adient.  
O llegir, escoltar o veure el missatge d'en Pau Casals a les Nacions Unides.

I banderes blanques o senyeres amb senyal de dol.

Tothom té dret a recordar però ja no valen les litúrgies de la Guerra d'Espanya. Tampoc no s'hi adiuen els Segadors o la Santa Espina, ni desenterrar per a l'ocasió el Cant de Pàtria tant bonic o el Cant de  la Senyera. No es cap gesta catalana el que  rememorem.

Bescanó 24 de julliol de 2008.