Cercador per data
La M.A.T. a Sant Jordi de Puigseslloses
Petita caminada de Vic a Sant Jordi. La Plana de Vic, tal com la cantava Verdaguer? A Sant Jordi de Puigseslloses a tocar de Folgueroles Mossèn Cinto hi va celebrar la seva primera missa. Sant Jordi és un mirador de la Plana: però mai com ara les cicatrius que la nafren es fan tan visibles. A Sant Jordi el soroll dels camions i cotxes de l'eix transversal hi és sempre present. No hi ha silenci possible. La munió ingent de línies elèctriques que creuen la Plana es divisen feridores des de dalt del turó. Els polígons industrials de Vic són cada vegada més a prop, ja a tocar. Tot plegat, ja ho sé, és inevitable. Ara la M.A.T arriba a Sant Jordi. Des del cim del pujolet vaig poder comptar quatre torres: dues ja mig instal·lades i dues més només amb la base feta. La Plana de Vic s'emmiralla en el Vallès: una Plana de Vic trinxada, inevitablement trinxada.
(foto: Sant Jordi de Puigseslloses dimarts, Sant Joan, a la tarda)
- Comentaris: 1
Ens deixem intoxicar?
Enguany tenim el plaer de col·laborar amb l'organització
del II Timonet Festival d'Intoxicació Cultural.
El Timonet, com el Moniàtic el seu dia, representa moltes coses:
reflexió, crítica, diversió, cultura... però, el que és més important, tot creat a partir de l'autogestió i fruit de la suma de voluntats i col·laboracions.
Esteu disposats a intoxicar-vos amb el flaire del Timonet?
Un dels meus dies més tristos ha quedat gravat a la revista Sà piens
El
passat 29 d'abril va ser un dels dies més tristos de la meva vida. Sí, ja sé
que ja ha plogut una mica (perquè ara de tant en tant plou i tot...) però la
veritat és que hi ha notícies que necessiten una bona colla de dies per
poder-les pair.
Com cada mes vaig anar a comprar la revista Sàpiens i en aquell número de
maig vaig trobar-la acompanyada d'un llibret. Vaig anar cap al cotxe (la vaig a
comprar en una llibreria de Piera, població on em guanyo les garrofes els dies
feiners) i des d'allí dins vaig obrir el llibret escrit per la historiadora
Queralt Solé, titulat "El secret del Valle de los Caidos. Els noms de milers de morts traslladats
per Franco des de les fosses catalanes".
En
obrir-lo em vaig adonar que, a part d'una breu introducció que explica les
fonts consultades, l'obra incloïa una llistat molt ampli de noms de persones,
amb les seus dos cognoms, la data de la mort, el nom del pare i de la mare de
cadascun, la població d'origen dels pares, la seva condició de soldat o
presoner i el cos de l'exèrcit al qual pertanyia cadascuna de les víctimes.
En el llistat també figurava la població des d'on s'havien desenterrat en cada cas les víctimes de la guerra: de les terres de Lleida, Aristot (77 cossos), Lleida (354 cossos), Fossa comuna del Departament de sant Miquel i de sant Josep, també del cementiri de Lleida (145 cossos), La Pobla de Segur (73 cossos), Tremp (579+652 cossos), Rialp (36 + 37 cossos). I de les terres tarragonines : Bot (1172 cossos), l'Espluga de Francolí (105 cossos), Vimbodí (18 cossos), Batea (16 cossos), Paüls (47 cossos), Masdenverge (21 cossos), Gandesa (82 cossos), Santa Bàrbara (114 cossos), Vilalba dels Arcs (22 cossos extrets l'any 1959 i 538 cossos extrets el 1962), a més de molts altres cossos extrets des d'altres zones de l'Estat Espanyol el nom i cognoms dels quals també figuraven en el llibret.
Aleshores, i per aquella barreja de curiositat i de tafaneria pròpies de
l'espècie humana, des del cotxe estant vaig mirar si hi havia algú de
Capellades. I no em vaig equivocar. Pàgina 10, penúltima línia : Joan Colom
Solé, fill d’Antoni i de Roser, presoner….. EL
MEU AVI MATERN!
El que vaig sentir en aquell moment és gairebé impossible de passar-ho a
paraules. La ràbia, la impotència, el desconcert, la ira, la pena, la tristor….
Totes em van venir a trobar alhora i em va fer mirar la nostra història col·lectiva (la d’un país trencat
per una estúpida guerra que només va fer mal) amb uns altres ulls, encara més
descreguts de tot el que ens volen vendre a cada moment des de les altes
esferes.
Sabíem que el meu avi havia mort a Lleida al final de la guerra, després de
caure presoner del bàndol franquista i després d’haver de patir unes duríssimes
condicions com a tal dins del castell de la capital del Segrià (La Seu Vella,
vaja) i sabíem que una vegada mort havia estat enterrat en una fossa comuna
d’aquell cementiri. La meva àvia Teresa, la seva dona, en el seu moment va
reclamar el seu cos per enterrar-lo a Capellades i es va endur la negativa més
trista i cruel. Però el que desconeixíem del tot era que dècades després el
dictadorot havia tingut la maleïda pensada de buidar fosses comunes i
d’endur-se els cossos dels enterrats al Mausuleu del Valle de los Caidos, una
vergonya de lloc que fa ràbia només de mirar.
Des de la ira i la impotència, doncs, el primer que vaig fer és provar de
contactar amb la Queralt Solé i, entre altres llocs, vaig enviar un missatge
electrònic a la mateixa revista Sàpiens. Dies després el Jordi Creus, el seu
director, em va proposar d'aprofundir més en el tema i de fer-me una
entrevista. Hi vaig accedir des del convenciment que el meu avi es mereixia
d’allò més sortir del seu injust anonimat i que podria ser una bona oportunitat
per alçar la veu contra una profanació insultant i injusta d’una tomba. I també
vaig creure i continuo creient que és una molt bona via per aconseguir reunir
totes les famílies afectades i fer una major força perquè els cossos dels
nostres avis i pares siguin traslladats als respectius pobles d’origen. Fins
que això no sigui possible la guerra per a nosaltres no haurà acabat.
L’entrevista s'ha publicat recentment a la Sàpiens de juliol, que ja s’ha començat a distribuir a les llibreries, a les pàgines 10 i 11. A més, i si la busqueu i la llegiu, també trobareu una referència d’aquesta història a la mateixa portada (amb fotografia inclosa) i a l’editorial que signa el mateix Jordi Creus. Des d’aquí vull agrair el detall que Sàpiens ha tingut amb mi a l’hora de fer-me costat d’aquesta generosa manera. I, si continueu llegint, us posaré al dia de l’estat de les investigacions que porto ara mateix a terme i de les persones que m'han anat donant aquells màgics copets a l'esquena que t'ajuden a avançar, també per camins com aquests...
- Comentaris: 3
Centenari bloquÃvol: una bona excusa per confessar-se
Humor:"El govern valencià mai ha negat la unitat de la llengua"
"El govern valencià mai ha negat la unitat de la llengua" Ascensió Figueres (Nules, 1962), llicenciada en filologia espanyola, exdiputada del PP al Parlament valencià i subsecretària d'Educació, és al capdavant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per designació del PP, des de la seva creació el 2001.
- Comentaris: 3
COLORS D'ESTIU
Castells de sorra,
passions d'estiu,
horitzons lluminosos,
pell nua.
El batec de la mar,
els seus cabells al vent,
aquelles caçons d'estiu.
On són les sandàlies?
- Comentaris: 6
Crisi alimentà ria (amb el peu esquerra)
Els preus dels aliments pugen;els cereals i les farines pugen; la llet puja. Els aliments incrementen els preus constantment, però d'aquestes puges els productors no en veuen ni un cèntim. Que està passant per que amb un parell d'anys haguem passat d'aliments barats i abundants a aliments cada cop més cars? I fins hi tot comencem a parlar d'escassesa?.
Una capa
que impedeix la visió d’una
inocència impura,
ella cobréix,
com si de capes profundes
de l’oceà es tractés,
el seu secret.
La seva no innocència enganya
las mirades que sobre ella es posen.
La capa que sempre du posada,
és tant sols un pretext.
El reconeixement del català a la constitució francesa, pendent del consens entre l'assemblea i el senat
El reconeixement del català a la constitució francesa, pendent del consens entre l'assemblea i el senat
Un cop l'assemblea hagi discutit sobre el text aprovat pel senat, pot aprovar-lo íntegrament o afegir-hi noves esmenes. Si el torna a modificar, el senat hi haurà de tornar a donar el vist-i-plau. Tot amb tot, Mach està convençut que l'acord entre senadors i diputats de la UMP és possible i que, per tant, el senat no el tornarà a modificar.
Canvis al text de l'assemblea
A més d'haver refusat d'incloure el reconeixement a les llengües minoritzades que promovia l'assemblea, el senat també ha refusat limitar la utilització de l'article 49-3 de la constitució d'aplicació d'un text sense necessitat que sigui votat i ha suprimit l'obligació d'un referèndum per permetre que Turquia s'adhereixi a la Unió Europea.
El text ha estat aprovat per 166 vots favorables i 123 contraris, després de vuit dies de debat. Tots els senadors de la UMP hi han votat favorablement, excepte Jean-Paul Alduy i Paul Blanc. Socialistes i comunistes hi han votat contra, i el MoDem i els radicals s'han abstingut.
 |
+ Senat francès: Dossier informatiu del debat.
+ La notícia, a: Le Monde | Le Figaro | Libération.
+ VilaWeb: Alduy: 'Faré tot el possible perquè la posició del senat sigui revocada a favor de la de l'assemblea' (20/06/2008).
(Notícia de VilaWeb).
Mentre aquí alguns, tot i que amb els seus drets constitucionals, exigeixen el respecte a la seva llengua, suposadament discriminada, nosaltres els catalans, sense fer tant de soroll, intentem que la nostra llengua sigui reconeguda igual que les altres. I no solament a l'Estat espanyol... Encara que tenim sort que a França no han tret de polleguera l'afer de la llengua com aquí els senyors del Manifiesto, i s'ho miren amb compte.
Potser, tot i que jo soc d'esquerres, en Sarkozy té sort de tenir a l'UMP tot un senyor catalanista com l'alcalde de Perpinyà, en Joan-Pau Alduy (malgrat que sovint no puc comprendre gaire el seu català massa "afrancesat")...
I torno a dir-ho: el debat al Senat francès és elegant, almenys si el comparem amb el del seu equival.lent espanyol, i tenen la sort de no tenir cap Federico Jiménez Losantos.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
JOSEP TADEU BERENGUER I VERDÚ
Josep Tadeu Berenguer i Verdú
Esquerra Republicana i els crítics de la inseguretat.
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
